Heinrich Schulz-Beuthen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHeinrich Schulz-Beuthen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 juny 1838 Modifica el valor a Wikidata
Bytom Modifica el valor a Wikidata
Mort12 març 1915 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Leipzig
Universitat de Breslau Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, arranjament i arranjament Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 8ff6dd25-f817-42e2-9c1a-0ffabd8f5546 Lieder.net: 11790 Discogs: 1199002 IMSLP: Category:Schulz-Beuthen,_Heinrich Modifica el valor a Wikidata

Heinrich Schulz-Beuthen (Bytom, 19 de juny de 1838 - Dresden, 12 de març de 1915) fou un compositor del Romanticisme alemany.

Seguint els desitjos de la seva família, estudià la carrera d'enginyer, però des de molt jove cultivà la música i va compondre fragments per a orquestra, per a piano i lieder. L'èxit que aconseguí el 1862 la seva opereta Tridolin el decidí a dedicar-se per complet a la música i llavors entrà al Conservatori de Leipzig on fou deixeble de Riedel, i cursà oficialment els seus estudis. El 1867 es dirigí a Zuric, on assolí una excel·lent reputació tant com a professor o com a compositor.

Prolífic compositor, cultivà tots els generes, sent autor de 8 simfonies, -(una d'elles dedicada a Joseph Haydn)- que tingueren d'esser publicades a Zúric; quatre òperes; diversos poemes simfònics, i nombroses obres de gènere religiós. De les simfonies la més celebrada per la crítica alemanya fou la segona titulada Sieges-Sinfonie. En la seva estada a Dresden (1881-1894) practicà la pedagogia musical tenint entre altres alumnes l'austríac Theodor Streicher[1] i l'alemany Franz Curti.[2] El 1894 s'establí a Viena durant un temps.

Relació no exhaustiva d'obres[modifica]

  • Der Zanberschlaf (1879);
  • Es ist nicht gut, dass der mensch allein sei;
  • Die Toteninsel;
  • diverses escriptures i altres obres per a orquestra;
  • Salm 13, a cappella, i els 125, 152 i 153, per a solos, cor i orquestra;
  • Harold, per a baríton cor i orquestra;
  • Sonata heroica;
  • Alhambre sonata;
  • Ungarisches Ständchen, i d'altres peces per a piano, així com cors i melodies vocals.

Bibliografia[modifica]

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1293 (ISBN 84 239-4557-X)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 16, pàg. 988 (ISBN 84-239-4516-2)