Hocartita
 Hocartita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ag₂(Fe2+,Zn)SnS₄ |
| Epònim | Raymond Hocart (en)   |
| Localitat tipus | Mina Chocaya, Chocaya-Animas, Província de Sud Chichas, Potosí, Bolívia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CB.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.15a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.03a |
| Dana | 2.9.2.6 |
| Heys | 6.1.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,74(3) Å; c = 10,96(5) Å |
| Grup puntual | 4 2m - escalenoedral |
| Grup espacial | i4 2m |
| Color | gris marronós |
| Macles | polisintètiques |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Densitat | 4,77 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Zn, Cu |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967-046 |
| Any d'aprovació | 1967 |
| Símbol | Hoc |
| Referències | [1] |
La hocartita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de l'estannita. Rep el nom en honor de Raymond Hocart (Kabylie, Algèria 21 de maig de 1896 - 5 de desembre de 1983), professor de mineralogia de la Universitat de París.
Característiques[modifica]
La hocartita és una sulfosal de fórmula química Ag₂(Fe2+,Zn)SnS₄. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1967, sent publicada per primera vegada el 1968. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hocartita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, polhemusita, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a l'Escola Nacional de Mines de París (França).
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Chocaya, situada dins la localitat de Chocaya-Animas, a la província de Sud Chichas (Potosí, Bolívia). També ha estat descrita al Perú, l'Argentina, els Estats Units, França, Alemanya, Àustria, Eslovàquia, Rússia, el Kirguizstan, la República Popular de la Xina i el Japó.