Jaume Alzina i Caules
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1899  Ciutadella de Menorca (Menorca) |
| Mort | 1981 (81/82 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | demògraf, economista |
Jaume Alzina i Caules (Maó, 1899 - Barcelona, 28 de desembre de 1980[1]) fou un demògraf i economista menorquí.[2]
Va anar a Barcelona per tal d'estudiar a l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de la Mancomunitat de Catalunya, i posteriorment va anar també a la primera Universitat Autònoma de Barcelona. Va col·laborar en revistes especialitzades com ara «Economia i Finances» i diaris catalanistes com «La Publicitat».[2] La Generalitat republicana el va nomenar cap dels Serveis d'Estudis Econòmics i d'Estadística el 1933, des d'on va dirigir l'objectiu principal d'elaborar el primer cens de població de la Catalunya autogovernada el 1936.[2] El 1938 va marxar a París on residiria fins al 1942, any en què va tornar. Des de llavors va dirigir les publicacions de diverses organitzacions com ara El Trabajo Nacional del FTN; els Cuadernos de Información Económica y Sociológica i el Boletín de Estadística Comparada del Centro de Estudios Económicos y Sociales; i els Cuadernos de Información de l'Instituto Español de Estudios Mediterráneos.[2]Casat amb Francesca Ponseti i Landino.
Obres[modifica]
- L'economia de la Catalunya autònoma (Barcelona, 1933)
- Els pressupostos de les corporacions públiques (Barcelona, 1936)
- Els moviments demogràfics i de població a Catalunya (Barcelona, 1937)
- Els pressupostos municipals (Barcelona, 1937)
Referències[modifica]
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia - Hemeroteca, 30-12-1980, pàg. 22.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Diccionari d'Història de Catalunya; p. 36; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6