Jehanne d'Alcy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJehanne d'Alcy

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Charlotte Lucie Marie Adèle Stephanie Adrienne Faës Modifica el valor a Wikidata
20 març 1865 Modifica el valor a Wikidata
Vaujours (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 octubre 1956 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 64 48° 51′ 48″ N, 2° 23′ 26″ E / 48.8633311°N,2.3906°E / 48.8633311; 2.3906
Grave of Georges Méliès (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de teatre, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1896 Modifica el valor a Wikidata –  1952 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGeorges Méliès (1925–1938) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0194945 Allocine: 39199 TMDB.org: 28964
Find a Grave: 128869457 Modifica el valor a Wikidata

Charlotte Faës, coneguda com Jehanne d'Alcy,[1] (Vaujours (Seine-et-Oise), 20 de març de 1865 - Versalles (Yvelines), 14 d'octubre de 1956) va ser una actriu francesa de teatre i cinema.

Va ser una de les actrius principals de les pel·lícules de Georges Méliès, amb qui més tard es va casar.

Biografia[modifica]

Jehanne d'Alcy al costat de Georges Méliès a La Colonne de feu el 1899.

Charlotte Lucie Marie Adèle Stéphanie Adrienne Faës va néixer el 20 de març de 1865 a Vaujours, a Seine-et-Oise. El 1888 es va traslladar a París i allí va conèixer Georges Méliès, aleshores director de teatre Robert-Houdin,[2] on va començar la seva carrera com a actriu.[3] Després es va convertir en una actriu habitual de les pel·lícules dirigides per Méliès.

A Cléopâtre, l'any 1899, es va convertir en la primera actriu de la història que va interpretar Cleòpatra VII al cinema, o més precisament el seu fantasma que sorgeix després d'una profanació de la seva tomba.[4][5] Aquest curt de dos minuts,[4] durant molt de temps considerat perdut, va ser trobat l'any 2005.[6]

Quan la seva carrera d'actriu va acabar, va dirigir una botiga de joguines i dolços a l'estació de París-Montparnasse.[7] Es va casar per primera vegada, després prenent el nom de Fanny Manieux, després de la mort del seu marit.[7] El 1925,[2] Georges Méliès, també vidu des del 1913,[3] la va trobar, i es van casar.[8] Arruïnat, es va encarregar de la botiga amb ella.[8] El 1932, la parella es va traslladar a un pis que ocupaven en una casa posada a disposició dels veterans del cinema.[3]

Després de la mort de Méliès, es va dedicar a perpetuar la seva memòria[2] i va sobreviure a la Segona Guerra Mundial amb el seu fill André Méliès. El 1952 va aparèixer a Le Grand Méliès, un curtmetratge dirigit per Georges Franju en homenatge al pioner del cinema.[3]

Està enterrada al cementiri del Père-Lachaise (divisió 64) al costat del seu marit Georges Méliès.

Filmografia[modifica]

Llevat que s'especifiqui el contrari, les pel·lícules següents estan dirigides per Georges Méliès:

  • 1896: Escamotage d'une dame au théâtre Robert-Houdin: la dona del títol
  • 1896: Le Manoir du diable
  • 1897: Faust et Marguerite
  • 1897: Après le bal: la dona
  • 1898: Pygmalion et Galathée
  • 1898: La Lune à un mètre: Febe, la fada bona
  • 1899: La Colonne de feu (o La Danse du feu): Ayesha
  • 1899: Cendrillon: la fada madrina
  • 1899: Cléopâtre: el fantasma de Cleòpatra
  • 1900: Jeanne d'Arc: Isabelle Romée
  • 1900: Nouvelles luttes extravagantes
  • 1901: Barbablava (Barbe-Bleue): l'esposa de Barbablava
  • 1902: Le Voyage dans la Lune
  • 1903: L'Enchanteur Alcofrisbas
  • 1952: Le Grand Méliès de Georges Franju: ella mateixa

Homenatges[modifica]

L'any 1952, Georges Franju va retre homenatge a Georges Méliès dirigint Le Grand Méliès, on interpretava a ella mateixa Jehanne d'Alcy.

A la pel·lícula Hugo Cabret (2011) de Martin Scorsese, adaptada del llibre de Brian Selznick The Invention of Hugo Cabret i que és una adaptació lliure de la vida de Georges Méliès, Helen McCrory interpreta Jehanne d'Alcy. L'any 2019, a la pel·lícula Edmond dirigida per Alexis Michalik, és l'actriu Lucie Boujenah qui presta els seus trets a Jehanne d'Alcy.

Notes i referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jehanne d'Alcy
  1. Certaines sources écrivent à tort « Jeanne d'Alcy ».
  2. 2,0 2,1 2,2 «Jehanne d'Alcy» (en francès). cinememorial.com. Arxivat de l'original el 22 de setembre 2018. [Consulta: 25 març 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Stephen Herbert. «Jehanne d'Alcy (Charlotte-Stephanie Faes)» (en anglès). victorian-cinema.net. [Consulta: 25 març 2022].
  4. 4,0 4,1 Première. «Angelina Jolie, Monica Bellucci, Elizabeth Taylor, Belladonna : les visages de Cléopâtre au cinéma» (en francès). Premiere.fr, 11-06-2010. [Consulta: 25 març 2022].
  5. Hervé Dumont. L'antiquité au cinéma (en francès). éditions Nouveau Monde, 2009, p. 332. ISBN 978-2-84736-476-7. OCLC 495254276. BNF 42085318. 
  6. «"Cléopâtre", de Georges Méliès, retrouvé» (en francès). afcinema.com, 01-09-2005. [Consulta: 25 març 2022].
  7. 7,0 7,1 «Georges Méliès (1861 / 1938)» (en francès). encinematheque.fr. Arxivat de l'original el 1 de febrer 2020. [Consulta: 25 març 2022].
  8. 8,0 8,1 «Georges Méliès - Sa vie» (en francès). melies.eu. [Consulta: 25 març 2022].