Kalthoum Bornaz
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 agost 1945 Tunis (Tunísia) |
| Mort | 3 setembre 2016 (71 anys) Ben Arous (Tunísia) |
| Causa de mort | Mort accidental |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de la Sorbona Nova |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, guionista, productora de cinema |
| Obra | |
Obres destacables
| |
    | |
Kalthoum Bornaz (àrab: كلثوم برناز, Kultṯūm Burnāz) (Tunis, 24 d’agost de 1945 – Ben Arous, 3 de setembre de 2016) fou una directora, guionista i productora de cinema tunisiana.
Pertany a la primera generació de dones cineastes a Tunísia, i a una generació d'artistes i intel·lectuals, joves a l'època de la independència de Tunísia, que van créixer i sorgir professionalment durant els anys del president Bourguiba.
Biografia[modifica]
Orígens i estudis[modifica]
Nascuda el 24 d’agost de 1945 a Tunis[1], Kalthoum Bornaz es va educar en un entorn cinèfil.[2][1] Realitzà estudis de literatura a la Universitat de Tunis, que amplià amb estudis de cinema a la Universitat de París III i a l'Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC). Es va graduar a l'IDHEC, opció guió i muntatge, el 1968.[3][4] Pertany a la primera generació de dones cineastes a Tunísia, amb Selma Baccar i Moufida Tlatli,[1] i a una generació d'artistes i intel·lectuals tunisianes, nascudes entre 1944 i 1950, amb prou feines deu anys en el moment de la independència i uns vint anys el maig de 1968. Aquesta generació inclou personalitats com Mohamed Driss, Fadhel Jaïbi, Fadhel Jaziri, Férid Boughedir o fins i tot Nouri Bouzid.[2] Fou una generació que va viure la joventut dins d'un període de protesta, particularment dins de la comunitat estudiantil francesa en la qual Kalthoum vivia en aquell moment, i on la figura tutelar del General de Gaulle va ser qüestionada. La dècada següent, la dècada de 1970, va ser sovint, per a la seva generació, la del retorn a Tunísia, marcada per un context polític dominat per una altra personalitat històrica, Habib Bourguiba, amb un culte a la personalitat al seu voltant, una tensió social i política, i un període que de vegades s'assimila als anys de plom.[2]
Món del cinema[modifica]
Després de 1968, a França o Tunísia, va treballar com a guionista a la televisió i després al cinema, com a ajudant dels directors Rachid Ferchiou, Tarak Ben Ammar, Nacer Khemir, Claude Chabrol, Franco Zeffirelli i Serge Moati i com a redactora. Així va participar en el muntatge de Vendredi ou la Vie sauvage, de Gérard Vergez; Pirates, de Roman Polanski, i La Barbare, de Mireille Darc, i com a guionista o assistent en la producció de La profecia d'un crim, de Claude Chabrol, de la minisèrie Jesus of Nazareth, de Franco Zeffirelli, i El Haimoune, de Nacer Khemir.[3][2][4] Va dirigir diversos curtmetratges i migmetratges durant els anys 1980 i 1990.
Va trigar quatre anys a aconseguir el finançament necessari per al seu primer llargmetratge, Keswa, le fil perdu, que es va estrenar el 1998, i va crear la seva pròpia productora, Les Films de la Mouette.[3][2][1] Aquest primer llargmetratge es va estrenar a Tunísia i es va presentar a diversos festivals internacionals, com ara a Tübingen i al Festival Internacional de Cinema de Mannheim. També va ser distingit el juliol de 1998 amb una menció especial del jurat a la biennal de l'Institut del Món Àrab a París (4a biennal dels cinemes àrabs).[5]
Deu anys més tard, el 2008, va estrenar un segon llargmetratge, L'Autre moitié du ciel,[4] que es presentà a la part competitiva del Festival Panafricà de Cinema i Televisió de Ouagadougou de 2009.[6]
El 2012 va ser una de les primeres signants d'una convocatòria per a la creació d'una Comissió de defensa dels valors universitaris i de suport a la Facultat de Lletres, Lletres i Humanitats de la Universitat de La Manouba, reaccionant així a la pressió del salafisme a la universitat.[7]
Va morir el 3 de setembre de 2016 arran d'una explosió de gas a casa seva, a Mutuelleville.[8]
Filmografia[modifica]
Curtmetratges[modifica]
- 1986: Couleurs fertiles
- 1992: Regard de mouette
- 1996: Nuit de noces à Tunis (vídeo), per Arte TV
- 2000: La Forêt d'El Medfoun
Migmetratges[modifica]
- 1988: Trois personnages en quête d'un théâtre
Llargmetratges[modifica]
- 1998: Keswa, le fil perdu (Kiswâ al-khayt al-dhâi)
- 2008: L'Autre moitié du ciel (Shtar m'haba)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Hillauer, 2005, p. 384-385.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 de Roux, 1996, Le Monde.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Africultures
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Caillé, 2013, p. 600.
- ↑ Ayad, 1998, Libération.
- ↑ Plantilla:Africultures article
- ↑ Mandraud, 2012, Le Monde.
- ↑ 2016, Kapitalis.
Bibliografia[modifica]
- Ayad, Christophe «Le cinéma a du mal à s'afficher en Égypte» (en francès). Libération, 27-07-1998.
- Caillé, Patricia. «Bornaz, Kalthhoum [Tunis 1945]». A: Le Dictionnaire universel des créatrices (en francès). Paris: Éditions Des femmes, 2013, p. 600.
- Daoudi, Bouziane «Arte, dimanche, de 20h45 à 1h10, théma : une fiction et trois documentaires. La Tunisie, corps et âmes mis à nu. Des gigolos balnéaires au poète Philippe Soupault, contrastes» (en francès). Libération, 27-01-1996.
- de Roux, Emmanuel «La difficile émancipation des intellectuels tunisiens» (en francès). Le Monde, 27-01-1996.
- Gabous, Abdelkrim. Silence, elles tournent : les femmes et le cinéma en Tunisie (en francès). Tunis: Cérès/CREDIF, 1998, p. 106.
- Hillauer, Rebecca. Encyclopedia of Arab Women Filmmakers (en anglès). el Caire: Presses de l'université américaine au Caire, 2005, p. 384-385.
- Mandraud, Isabelle «Nouvelle pétition d'intellectuels tunisiens contre les pressions salafistes à l'université» (en francès). Le Monde, 19-04-2012.
- «Le cinéma tunisien en deuil : Kalthoum Bornaz n'est plus» (en francès). Kapitalis, 03-09-2016.