Llengües tiniguanes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengües tiniguanes
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata

Les llengües tiniguanes són un grup de llengües indígenes mal documentades i (gairebé)extintes parlades anteriorment als departaments colombians de Caquetá i Meta.[1]

Aspectes històrics, socials i culturals[modifica]

D'acord amb la tradició els tinigua van migrar al seu actual territori a principis del segle xx, des del riu Yarí al departament de Caquetá, on convivien amb pobles witotos. El tinigua es considerava extint fins que es van trobar 2 parlants que ja eren ancians en els anys 1990. Encara en 1940 hi havia un nombre important de parlants i les dones tinigua eren monolingües, tot i que la majoria d'homes parlava castellà en algun grau.

Una de les primeres referències als Pamigua és la de Rivero (1763) que explica que vivien entre Concepción de Arama (Meta) i el Guaviare. No obstant això es desconeix quan va desaparèixer aquest grup, encara que abans de la seva desaparició F. Toro va recollir un vocabulari d'aquesta llengua.

Classificació[modifica]

El reconeixement del parentiu del tinigua amb el pamigua va ser provat per Castellví (1940) a partir dels vocabularis pamigua recol·lectats F. Toro i publicats per Ernst (1895).

Llengües de la família[modifica]

Es coneixen tres llengües d'aquesta família de les quals dues es consideren totalment extintes (pamigua, majigua) i el tinigua està gairebé-extint ja que només comptava amb dos parlants ancians cap a 1990. Tampoc se sap res del majigua (Campbell 2012).[1] Fou parlada entre els rius Ariari i Meta a Colòmbia.[2]

Jolkesky (2016) també assenyala que hi havia similituds lèxiques amb l'andaquí.[3]

Descripció lingüística[modifica]

Comparació lèxica[modifica]

Castelleví (1940) va ser el primer a reconèixer el parentiu entre el tinigua estudiat per ell mateix i les dades del pamigua publicats gairebé mig segle abans per a. Ernst. Els següents termes lèxics del tinigua i el pamigua procedeixen de Castellví i Ernst (la reconstrucció del proto-TP és aproximativa):[2]

GLOSSA Tinigua Pamigua PROTO-TP
'ull' zəti, zuti sete *zóti
'home' psätseyá piksiga *piksiga
'dona' ñíza ništá *niz-
'aigua' ñikwáiši nikagé *nikwagi
'foc' ičísa ekisá *ekisa
'gos' šámno šannó *šamno
'jaguar' žíña šiñaga *žíña-
'dacsa' tyoka šukšá *tyok-
'cinc' šopa-kuáša saksu-kuaša 1+kwaša
'onze' čimatóse-kiésä čipse ipa-kiaši

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Campbell, Lyle. «Classification of the indigenous languages of South America». A: The Indigenous Languages of South America. 2. Berlin: De Gruyter Mouton, 2012, p. 59–166. ISBN 978-3-11-025513-3. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968. 
  3. ↑ (tesi). 

Bibliografia[modifica]

  • Adelaar, Wilhem. «The Chibcha Sphere». A: The Language of the Andes. Cambridge University Press, 2004, p. 161-162. ISBN 978-0-521-36275-7. 
  • Castellví, Marcelino. 1940. "La lengua Tinigua" Journal de la Société des Américanistes de Paris XXII: 93.
  • Ernst, A. 1891: "Über einige weniger bekannte Sprchen aus der gegend des Meta und oberen Orinoco"; Zeitschrift für Ethnologie XXIII:9. Berlin.
  • Franco, Roberto. 1989: "Los tinigua y la colonización de La macarena (Río Guayabero, Meta); Trianea 3:129-142; Inderena, Bogotá.
  • Rivero, P. Juan de. 1736: Historia de las misiones de los Llanos del Casanare y los ríos del Orinoco. Bogotá, 1883.
  • Tobar Ortiz, Nubia. 1994: "En el umbral de una muerte inevitable: los Tinigua de la Sierra de la Macarena"; La recuperación de las lenguas nativas como búsqueda de identidad étnica; Simposio, VII Congreso de Antropología. CCELA - Universidad de los Andes. ISSN 0121-1579
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_tiniguanes&oldid=30958995»