Margarete Heymann
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 agost 1899 Colònia (Alemanya) |
| Mort | 11 novembre 1990 (91 anys) Londres |
| Dades personals | |
| Formació | Bauhaus |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Gran Bretanya (1936–1990) |
| Ocupació | pintora, empresària, ceramista, ceràmica |
| Família | |
| Cònjuge | Harold Marks |
Margarete Heymann-Loebenstein (Colònia, 10 d'agost de 1899 – Londres, 11 de novembre de 1990) també coneguda com a Margarete Heymann-Löbenstein, Margarete Heymann-Marks, i Grete Marks, era un artista ceramista alemanya d'origen jueu i una alumna de l'Escola de la Bauhaus. El 1923 va fundar els tallers Haël -o Haël Workshops- per a ceràmica artística a Marwitz, que va haver de tancar el 1933, i tot seguit es va instal·lar a Jerusalem.[1] Es va traslladar a Gran Bretanya el 1936, on va continuar la seva tasca, arribant a ser mundialment coneguda com a "Terrisseria Greta". La seva obra més fina es considera que va ser del seu període de treball a Alemanya.
Formació[modifica]
Heymann va néixer el 1899. Va estudiar a l'Escola d'Arts Aplicades de Colònia i a l'Acadèmia de Belles Arts de Dusseldorf abans d'entrar a l'Escola d'Arts Bauhaus de Weimar el novembre de 1920, on va ser admesa per un semestre de prova al taller de ceràmica dirigit per Gerhard Marcks. També va assistir a cursos de Paul Klee, Georg Muche i Gertrud Grunow. Un any després d'ingressar-hi, va abandonar bruscament els estudis a la Bauhaus, per causes poc clares. Sembla que l'admissió definitiva no s'acabava de produir, malgrat reconèixer-li el talent, potser perquè no estava del tot previst que les dones estudiessin ceràmica.[2][3][4]
Activitat professional[modifica]
El 1922 va ocupar un lloc d'assistent artística a les fàbriques Velten-Vordamm, a prop de Berlín. Un any després, ja casada amb Gustav Loebenstein, i juntament amb el seu germà Daniel, la parella va llogar una fàbrica de forns en desús a Marwitz, a prop de Berlín, i va fundar els Tallers Haël (que van anomenar amb les inicials del seu doble cognom, Heymann-Loebenstein), uns forns que van comprar el 1926. Els tallers de ceràmica es van expandir ràpidament i es van convertir en una empresa moderna sota la direcció artística de Margarete Heymann-Loebenstein.[5][6] L'empresa donava feina a 120 persones i exportava les seves obres a Londres i Amèrica.[7] L'agost de 1928, Gustav Loebenstein i el seu germà van morir en un accident de cotxe. Grete Heymann-Loebenstein, que aleshores era la mare de dos nens petits, va continuar dirigint el negoci; el 1930 va poder posar en funcionament un nou forn.[8] No obstant això, els tallers Haël, juntament amb la indústria de la porcellana i la ceràmica en el seu conjunt, van patir una forta davallada de les vendes i van registrar grans pèrdues, tal com es mostra als balanços conservats de la companyia.[9] A principis de 1932, els tallers Haël es van veure obligats a retallar els seus preus en un 15%, i a la tardor de 1932 es van presentar per última vegada a la Fira de Comerç de Leipzig.[10]
Al voltant de l'1 de juliol de 1933, Margarete Heymann-Loebenstein va tancar el negoci. Per mantenir els llocs de treball, el director de la fàbrica de gres Vordamm va iniciar negociacions i, a l'octubre de 1933, havia arribat a un acord per a la reinstauració de la companyia amb Margarete Heymann com a directora artística. L'octubre de 1933, però, quan semblava que el projecte no avançava, la senyora Loebenstein abandonava la idea, que reemprengué al 1934 per tornar a fundar la companyia amb el nom de Tallers HB de Ceràmica a l'antiga fàbrica de Marwitz.[11][12] Van iniciar la producció amb els dissenys de Margarete Heymann-Loebenstein, o Grete Loebenstein.[13]
Al 1936 Margarete Heymann va emigrar a Anglaterra, on ja tenia alguns contactes comercials, i s'establí inicialment a Stoke-on-Trent, a Staffordshire, on es casaria amb l'educador anglès Harold Marks i adoptaria el seu cognom. Tot i que el mercat britànic de la ceràmica, dominat per les formes tradicionals, no era fàcil per als seus dissenys avantguardistes, tant a Staffordshire com a Londres va pintar i va continuar experimentant amb terrisseria feta a partir de fragments trencats. El 1938 va fundar la companyia Greta-Pottery juntament amb el seu segon marit, però a causa de la guerra, l'empresa ja no va poder tenir els èxits que havia obtingut a finals dels anys vint. Després de la Segona Guerra Mundial Greta Marks es va dedicar cada cop més a la pintura.[7][14]
Llegat[modifica]
El 2012 el Museu de Ceràmica de Berlín va exhibir una panoràmica de la seva obra als Tallers Haël de Ceràmica artística, seguida d'una exposició al Museu d'Art de Milwaukee.[15][16][17]
Tot i que la seva feina i el seu art van ser considerats pels nazis com a degenerats i de baixa qualitat..................[18] La història de Greta Marks i un dels seus gerros, que es troba ara al Museu Britànic, van ser escollits per Neil MacGregor com a base d'un programa de ràdio a Alemanya: Memòries d'una nació - una història d'Alemanya.[19]
Al 2019 la Galeria Pallant House va fer una exposició dels seus retrats a l'aquarel·la, un aspecte menys conegut de la seva pràctica creativa.[20]
Referències[modifica]
- ↑ Eva Samuel and Ulrike Thomas: Mut zu einem Neubeginn: Leben in Palästina von 1932 bis 1948 [The Courage to Start Again - Life in Palestine from 1932 to 1948], Berlin 2010, page 61, letter from 24 October 1933.
- ↑ «Margarete Heymann-Loebenstein 1920–1921 Bauhaus student». 100 years of bauhaus. Arxivat de l'original el 2020-02-13. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Rawsthorn, Alice «A Distant Bauhaus Star». The New York Times, 01-11-2009.
- ↑ Oelze, Sabine. «Olvidadas e ignoradas: las mujeres de la Bauhaus» (en castellà). DW Akademie, 12-04-2019. [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ Haël-Ceramics 1923 - 1933 - Exhibition at the Ceramics Museum Berlin, zeitlosberlin.com, retrieved 14 April 2014
- ↑ «Margarete Heymann-Loebenstein» (en anglès). Bauhaus Kooperation, agost 2015. Arxivat de l'original el 2020-08-19. [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ 7,0 7,1 «Grete Marks: When Modern Was Degenerate». Milwaukee Art Museum | Exhibitions. [Consulta: 25 setembre 2020].
- ↑ Andreas Heger, Keramik zum Gebrauch – Hedwig Bollhagen und die HB-Werkstätten für Keramik, Weimar 2005, p. 70.
- ↑ Heger 2005, p. 74, note 62-63.
- ↑ Heger 2005, p. 74, note 64; Die Schaulade vereinigt mit Kunst und Kunstgewerbe, [ [The shop window unites with Art and the Arts and Crafts], ]Year 8/1932, issue 1, p. 42.
- ↑ Eva Samuel and Ulrike Thomas: Mut zu einem Neubeginn: Leben in Palästina von 1932 bis 1948, Berlin 2010, p. 61, letter of October 24., 1933.
- ↑ Andreas Heger, Keramik zum Gebrauch – Hedwig Bollhagen und die HB-Werkstätten für Keramik, Weimar 2005, p. 75-82.
- ↑ Heger 2005, p. 230,233, note 144–45.
- ↑ «Jewish Women Ceramicists from Germany after 1933. Margarete Heymann-Loebenstein». Jewish Museum Berlin. [Consulta: 25 setembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Ceramics Museum Berlin: Haël-Keramik 1923 – 1933». Grassi Museum Leipzig, 27-08-2012. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 4 febrer 2014].
- ↑ «Haël-Ceramics 1923 - 1933 - Exhibition at the Ceramics Museum Berlin». Zeitlos Berlin. [Consulta: 4 febrer 2014].
- ↑ Grete Marks: When Modern was Degenerate, Milwaukee Art Museum exhibition, September 6, 2012–February 17, 2013.
- ↑ Grete Marks: When Modern was Degenerate, Milwaukee Art Museum exhibition, September 6, 2012–February 17, 2013.
- ↑ Is this the perfect radio series? On Germany: Memories of a Nation, Antononia Quirke, New Statesman, retrieved 30 October 2014
- ↑ «Grete Marks: An Intimate Portrait» (en anglès britànic). Pallant House Gallery. [Consulta: 7 febrer 2020].
Enllaços externs[modifica]
- Works of Margarete Heymann at the Jewish Museum Berlin
- Alice Rawthorn: A Distant Bauhaus Star. A: The New York Times, novembre 2009