Paul Sabatier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaul Sabatier

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 novembre 1854 Modifica el valor a Wikidata
Carcassona (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 agost 1941 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Tolosa (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaThe Saint-Vincent cemetery in Carcassonne (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Normale Supérieure
Lycée Pierre-de-Fermat
Universitat de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiMarcellin Pierre Eugène Berthelot Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballQuímica inorgànica, química orgànica, química i catàlisi Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tolosa
Universitat de Bordeus Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsÉdouard Filhol Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Find a Grave: 218033339 Modifica el valor a Wikidata

Paul Sabatier (Carcassona, França, 5 de novembre de 1854 - Tolosa, 14 d'agost de 1941) fou un químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1912.

Biografia[modifica]

Va estudiar química a l'Escola Normal Superior de París i al Collège de France, on es doctorà el 1880. Posteriorment fou professor a la Universitat de Bordeus i de Tolosa, on arribà a ser degà de la Facultat de Ciències l'any 1905. Sabatier morí el 1941 a la seva residència de la ciutat de Tolosa. Actualment a la ciutat de Carcassona el liceu porta el seu nom, així com la Universitat Paul Sabatier de Tolosa de Llenguadoc.

Recerca científica[modifica]

Va destacar pels estudis sobre les accions catalítiques, descobrint la catàlisi selectiva. El 1899 va crear, juntament amb Jean Baptiste Senderens, un mètode per a la hidrogenització catalítica dels olis en presència de níquel o altres metalls finament dividits, el que va permetre fabricar sabons més barats a partir de l'ús dels olis de peix com matèria primera, substituint així altres greixos animals.

El 1912 fou guardonat amb la meitat del Premi Nobel de Química «pel seu mètode d'hidrogenització de compostos orgànics en presència de metalls».[1] L'altra meotpremi que compartí amb Victor Grignard pels seus estudis en la química dels alcohols.

Notes[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Sabatier