Portal:Unió Soviètica/article del mes
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles seleccionats de la Unió Soviètica[modifica]
L'Orde de la Victòria era la més alta condecoració militar de la Unió Soviètica i una de les més escasses del món. L'orde era lliurada per "una reeixida operació en el marc d'un o diversos fronts que tingui com resultat un canvi a favor de l'Exèrcit Roig". En la seva història ha estat lliurada vint vegades a tretze líders, amb una revocació.
Valentina Vladimirovna Tereixkova (en rus: Валенти́на Влади́мировна Терешко́ва), nascuda el 6 de març de 1937 és una cosmonauta russa retirada i la primera dona en sortir a l'espai exterior a bord de la càpsula Vostok 6 el 1963.
Nasqué a Bolxoie Màslennikovo, un petit poble de l'óblast Yaroslavl. Després de l'escola, va treballar en una factoria de rodes i, després, va estudiar enginyeria. També es va entrenar com a paracaigudista a l'aeroclub local. Al 1962 va ser seleccionada per formar part del cos femení de cosmonautes de la Unió Soviètica...
L'accident de Txernòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la central nuclear de Txernòbil (Ucraïna, llavors Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986. Aquell dia, en un augment sobtat de potència al reactor número 4 de la central, es va produir l'explosió de l'hidrogen acumulat dins del nucli pel sobreescalfament, durant una prova en la qual se simulava un tall de subministrament elèctric.
A causa de la manca d'un edifici de contenció a la central nuclear, es dispersà un plomall de pluja radioactiva per zones de l'occident de la Unió Soviètica, Europa Oriental, Escandinàvia, el Regne Unit i l'est dels Estats Units. Grans àrees d'Ucraïna, Belarús i Rússia en resultaren greument contaminades, el que provocà l'evacuació i reassentament d'unes 300.000 persones. Un 60% de la pluja radioactiva caigué sobre Bielorússia.
El cuirassat Potemkin (Броненосец Потемкин, o Bronenosets Potyomkin, en rús), és una pel·lícula dirigida pel cineasta rus Sergei Eisenstein. És considerada una de les grans obres mestres de la història del cinema.
Basada en els fets reals quevan succeir al port de Odesa a la Unió Soviètica durant la setmana de 26 de juny de 1905. Els mariners del cuirassat estaven farts de maltractaments i de les accions de vexació dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podria amb cuc, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odesa i a la Unió Soviètica...
La primera bandera de la Unió Soviètica oficial, fou adoptada al desembre de 1922 al 1º Congrés de Soviètics de l'URSS en el que fou acceptat que 'la bandera vermella pases de ser el símbol del Partit al símbol d'un estat, i al voltant d'aquesta bandera unir els pobles de les republiques soviètiques en un estat - La Unió de Republiques Soviètiques Socialistes '. El 30 de desembre de 1922 el Congrés va adoptar una Declaració i Acord referit a l'establiment de l'URSS. A l'article 22 de l'Acord es diu: "la URSS té una bandera, escut d'armes i un segell estatal.".
La descripció de la primera bandera fou donada a la Constitució de 1924, acceptada a la segona sessió del Comitè Executiu (CIK) de l'URSS, celebrat el 6 de juliol de 1923...
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema Tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica.
La revolució es pot distingir en dues fases. La primera, anomenada Revolució de febrer, en la qual s'enderroca el règim autocràtic del Tsar Nicolau II i s'estableix una república de caire liberal. En la segona, anomenada Revolució d'octubre, fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder. Si bé, els principals focus de la revolució foren Petrograd i Moscou, aviat s'extengué a les àrees rurals on els pagesos col·lectivitzaren i redistribuiren la terra...
Andrei Dmitrievich Sakharov (en rus Андре́й Дми́триевич Са́харов) (21 de maig de 1921 – 14 de desembre de 1989) va ser un eminent físic nuclear soviètic, disident per determinats aspectes de la política soviètica, i activista pels drets humans i les llibertats.
Sajarov va dedicar els seus primers anys a la vida d'estudiant, influenciat per son pare, Dimitri I. Sajarov, autor de nombroses obres de divulgació de Física. Va cursar estudis en Física en la Universitat de Moscou a partir de 1938, encara que en 1941 l'amenaça nazi li va obligar a migrar a Ashkhabad, en Turkmenistan, on va acabar graduant-se. En 1942 va treballar de llenyataire prop de Melekess, i fins a 1945 d'enginyer en una fàbrica de munició prop de Volga. Més tard, en 1945, va tornar a Moscou a estudiar en l'Institut Lebedev del Departament de Física de la Acadèmia Soviètica de les Ciències. Finalment, en 1947, va obtenir la seva llicenciatura...
.svg)
El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая Партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic). En 1925, ja formada la Unió Soviètica, es va convertir en el Partit Comunista dels Bolxevics de la Unió. Finalment, el 1952 es va simplificar a Partit Comunista de la Unió Soviètica.
Una vegada que la Tercera Internacional o Komintern es va formar en 1919, l'estructura marxista-leninista del PCUS va ser copiada per altres dels seus membres.
Durant tota la història de la Rússia soviètica i de l'URSS, el Partit Comunista va ser el partit governant i majoritari. En conseqüència, la història del PCUS i la de l'URSS s'entrecreuen i encavalquen...
Lenin (Ленин) (Simbirsk, 22 d'abril de 1870 - 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov (Владимир Ильич Ульянов), activista revolucionari i pensador rus. Líder el sector bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, va ser el primer dirigent de la Unió Soviètica.
Vladímir Ilitx Uliànov va nàixer en el si d'una família burgesa, a la ciutat de Simbirsk (actualment Uliànovsk). El seu pare era un funcionari públic amb idees demòcrates. Ben aviat la seva vida va ser condicionada per l'execució del seu germà Aleksandr, a qui Lenin professava un gran afecte, condemnat per la seua participació en un complot contra el tsar Alexandre III...
.svg)
Exèrcit Roig i RKKA són les formes curtes que fan referència a l'Exèrcit Roig de Treballadors i Camperols, (en rus Рабоче-Крестьянская Красная Армия, Rabotxe-Krestiànskaia Kràsnaia Àrmia), les forces armades organitzades pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa al 1918. Aquesta organització es va convertir en l'exèrcit de la Unió Soviètica després de l'establiment de l'URSS al 1922, i va créixer formant el major exèrcit del món des dels anys 1940 fins a la caiguda de la Unió Soviètica al desembre del 1991
"Roig" fa referència a la sang vessada per la classe obrera en la seva lluita contra el capitalisme. Malgrat que l'Exèrcit Roig es va convertir oficialment en l'Exèrcit Soviètic al 1946, el terme és d'ús comú al món occidental per referir-se a totes les Forces Armades Soviètiques al llarg de la seva història...
Serguei Bubka (en ucraïnès: Сергій Бубка) va nèixer el 4 de desembre de 1963 a la ciutat soviètica de Voroshlilovgrad, avui dia anomenada Luhansk (República Socialista Soviètica d'Ucraïna). És un atleta retirat campió olímpic i campió mundial en sis ocasions. Va iniciar-se en el salt amb perxa als 10 anys, als 15 es traslladà a la ciutat de Donetsk per tal de millorar el seu rendiment.
El 1981 participà en el Campionat Europeu d'Atletisme Júnior aconseguint la setena plaça final. El 1983, però, en la celbració del primer Campionat del Món d'Atletisme d'Hèlsinki el desconegut Bubka es feu amb la medalla d'or gràcies a un salt de 5,70 m. A partir d'aquell moment Bubka fou el dominador d'aquest esport, aconseguint en diverses ocasions el rècord del món...
Dmitri Dmítrievitx Xostakòvitx (en rus: Дми́трий Дми́триевич Шостако́вич) (Sant Petersburg, 25 de setembre de 1906 – 9 d'agost de 1975) compositor soviètic. Va tenir relacions difícils amb el règim, que va denunciar públicament la seua música el 1936 i el 1948. No obstant, en públic es va mostrar lleial, prenent el carnet del PCUS en 1960 i arribant a ser membre del Sòviet Suprem. Des de la seua mort, la seua actitud davant de la vida a l'URSS ha sigut tema de polèmica tant política com musical, discutint-se fins a quin punt hauria sigut un dissident clandestí.
Després d'un període avantguardista inicial, Xostakòvitx es va adherir al romanticisme musical, en la línia de Mahler. No obstant, va fer algunes incursions en el terreny de l'atonalitat. La seua música sol incloure contrastos aguts i elements grotescs. Les seues obres més importants són els seus cicles de quinze simfonies i quinze quartets de corda; a més, va compondre diverses òperes, sis concerts per a instrument solista i orquestra i música de cinema...