Viquipèdia:Articles seleccionats/octubre
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles seleccionats d'octubre[modifica]
La taxonomia (del grec ταξις, taxis, "ordenament", i νομος, nomos, "norma" o "regla") és, en el seu sentit més general, la ciència de la classificació. Habitualment s'utilitza el terme per designar la taxonomia biològica, la ciència d'ordenar els organismes en un sistema de classificació composat per una jerarquia de tàxons aniuats.
Actualment, existeix el consens dins la comunitat científica que la classificació ha de ser totalment consistent amb el que se sap de la filogènia dels tàxons, car només així donarà el servei que se n'espera des de la resta de branques de la biologia, però hi ha escoles dins la sistemàtica que defineixen amb matisos diferents la manera en què la classificació s'ha de correspondre amb la filogènia coneguda.
vista en solitari - discussió - edició - historial
El Canto del Loco (abreviat de vegades com ECDL) fou un grup de música espanyol que s'enquadra dins d'un estil pop rock, encara que els seus membres reconeixen que algunes de les seves cançons pertanyen a un gènere més power pop.
Fou creat l'any 1994 per Dani Martín i Iván Ganchegui (que més tard abandonaria el grup, l'any 2002), encara que els cinc components definitius no estarien reunits fins uns anys més tard. Influïts principalment per altres grups espanyols de la dècada del 1980 i amb cinc àlbums d'estudi, El Canto del Loco ha aconseguit vendre més d'un milió de copies al mercat musical i s'ha convertit en un dels grups musicals més importants del panorama espanyol actual.
Han estat guanyadors en dues de les tres nominacions en la categoria de millor artista o grup espanyol als MTV Europe Music Awards, i foren guardonats amb tres Premis Ondas de la Música com a millor artista o grup en directe (2004) i millor grup espanyol (2005 i 2008).
vista en solitari - discussió - edició - historial
Els Guerrers de Riace són una parella d'estàtues gregues d'estil sever (segle v aC) que s'exposen al Museu nacional de la Magna Grècia de Reggio de Calàbria. Són dos dels pocs exemples d'escultures en bronze que queden de l'Art de l'antiga Grècia juntament amb, per exemple, el Posidó o Déu d'Artimisio del Museu Arqueològic Nacional d'Atenes o l'Auriga de Delfos. Van ser trobades a la rodalia de la localitat de Riace, a la província de Reggio de Calàbria el 1972. S'han convertit en un dels símbols de la ciutat de Reggio de Calàbria. Són coneguts com a Bronze A (el jove) i Bronze B (el vell).
Els dos guerrers són obres d'art originals gregues del segle V aC, i la seva descoberta ha estimulat als estudiosos a la investigació de la identitat dels personatges i autors. Encara no s'ha assolit el consens exacte respecte de la datació, procedència i autors de les dues escultures.
vista en solitari - discussió - edició - historial
L'hipopòtam nan (Choeropsis liberiensis) és un gran mamífer originari dels boscos i aiguamolls de l'Àfrica occidental (el seu nom específic significa "de Libèria", car és en aquest país on viu la immensa majoria). L'hipopòtam nan és solitari i nocturn. És una de les dues úniques espècies vivents de la família dels hipopotàmids; l'altra és el seu cosí molt més gran, l'hipopòtam comú. Presenta nombroses adaptacions al medi terrestre, és semiaquàtic i roman a prop de l'aigua per tal de mantenir la seva pell humitejada i la temperatura del seu cos baixa. Comportaments tals com l'aparellament i donar a llum es poden donar a l'aigua o a terra ferma. L'hipopòtam nan és herbívor, i s'alimenta de falgueres, dicotiledònies, herbes i fruits que troba als boscs.
vista en solitari - discussió - edició - historial
El Temple Expiatori de la Sagrada Família és un dels exemples més coneguts del modernisme català, i ha esdevingut tot un símbol de Barcelona. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.
En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic o catenària, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres. El 2008 la basílica va rebre més de 2,7 milions de visitants, xifra que s'elevà fins a 3,2 milions el 2011.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Oda Nobunaga (織田信長, Oda Nobunaga 1534-1582) va ser un destacat dàimio (senyor feudal) del període Sengoku al període Azuchi-Momoyama de la història del Japó. Fill d'un dàimio menor de la província d'Owari, a la mort del seu pare va lluitar contra altres membres de la seva família pel control del clan, i va matar un dels seus germans en el procés. El 1560, durant la batalla d'Okehazama s'enfrontà amb només 3.000 soldats contra un nombrós exèrcit estimat en 40.000 samurais, comandat per Imagawa Yoshimoto. Gràcies a un atac sorpresa va sortir-ne victoriós i se situà al cim del poder militar del país.
Alguns esdeveniments de la seva vida van ser determinants en la història del Japó: la seva entrada a Kyoto el 1568 marcà el final del període Sengoku i consegüentment donà inici al període Azuchi-Momoyama. L'expulsió de l'últim shogun Ashikaga va marcar el final del segon shogunat de la història del Japó, el shogunat Ashikaga, i també va marcar l'inici de l'era japonesa de «Tenshō».
vista en solitari - discussió - edició - historial
Robert Campin (Valenciennes, 1375 – Tournai, 26 d'abril de 1444) fou un pintor i escultor flamenc del gòtic. Ell i els germans Van Eyck estan considerats com els fundadors de l'escola flamenca del prerenaixement, moviment conegut amb el nom de primitius flamencs, tot i que realitzaren la seva obra en ciutats diferents: els Van Eyck a Bruges i Robert Campin a Tournai, que es on van residir.
No existeixen obres documentades al seu nom, si bé es considera que Robert Campin és el Mestre de Flémalle, nom sota el qual, el segle XIX, va ser catalogada una sèrie de plafons d'un estil similar, que suposadament provenien del Castell de Flémalle i que actualment s'exhibeixen a Frankfurt del Main.
vista en solitari - discussió - edició - historial
.jpg)
Thelma i Louise és una road movie de 1991 dirigida per Ridley Scott i guanyadora d'un Oscar. Amb Geena Davis (Thelma) i Susan Sarandon (Louise) en els papers principals, la pel·lícula explica com una excursió de cap de setmana de dues dones es transforma en una fuga a través dels Estats Units. Cal destacar la participació de Harvey Keitel, que interpreta per primera vegada el paper d'un heroi, i de Brad Pitt, per qui aquest llargmetratge significà l'impuls de la seva carrera.
La història va estar a punt de no veure la llum, ja que el seu guió, escrit per Callie Khouri, suscitava una important desconfiança entre un bon nombre de productors i directors. Avui dia, però, és considerada un clàssic que ha arribat a influenciar altres pel·lícules i obres d'art, i ha esdevingut un mite del moviment feminista.
vista en solitari - discussió - edició - historial
La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors. La pràctica de l'art de pintar consisteix a aplicar una tècnica concreta damunt una superfície determinada, ja sigui un full de paper, un llenç, un mur, una fusta o un retall de teixit. La finalitat és obtenir una composició amb les formes, colors, textures i el dibuix, que dóna lloc a una obra d'art d'acord amb uns principis estètics.
La pintura és una de les expressions artístiques humanes més antigues i una de les sis Belles Arts. Dins l'estètica o la teoria de l'art modernes, la pintura és considerada com una categoria universal que comprèn totes les creacions artístiques fetes sobre superfícies.
vista en solitari - discussió - edició - historial
El cranc dels cocoters (Birgus latro) és l'artròpode terrestre més gros del món. És un bernat ermità molt apomòrfic i se'l coneix per la seva capacitat d'obrir cocos amb les seves potents pinces per menjar-se'n el contingut. És l'única espècie del gènere Birgus.
En algunes llengües se'l coneix també amb el nom de "cranc lladre" o "lladre de les palmeres", perquè es rumoreja que alguns crancs dels cocoters han robat objectes brillants com ara cassoles i coberts de cases i tendes de campanya. També se li ha donat el nom de "bernat ermità terrestre" i, a part, té altres noms locals com ayuyu a Guam, o unga o kaveu a les illes Cook.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Terra baixa és una obra teatral del dramaturg i poeta Àngel Guimerà, una de les més populars de totes les que va escriure. Aquest drama és una de les obres més representades i traduïdes de la llengua catalana, i ha esdevingut tot un clàssic del repertori teatral català.
Quan va escriure aquesta obra, l'escriptor passava per una etapa de la seva creació literària en la qual es donava un fort plantejament social, a més de les intrigues i passions amoroses que ja havia plantejat en una obra anterior seva, Maria Rosa, més corresponents al teatre romàntic. Guimerà segueix la línia general dels moviments literaris del moment històric en què viu.
vista en solitari - discussió - edició - historial
El formatge de Maó és un formatge de llet de vaca que compta amb un Consell Regulador de Denominació d'Origen Protegida (DOP), de pasta premsada no cuita, de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DOP.
Va ser a l'any 1985 quan se li atorgà de forma definitiva la denominació d'origen formatge Mahón i posteriorment a l'any 1998 s'incorporà la paraula Menorca al formatge emparat, el qual passà a anomenar-se Mahón-Menorca.
vista en solitari - discussió - edició - historial
_MRABASF_01.jpg)
Pedro de Mena y Medrano (Granada, agost de 1628 – Màlaga, 13 d'octubre de 1688) fou un escultor del barroc espanyol, especialment dedicat a la realització d'imatgeria religiosa. Durant trenta anys va tenir el taller instal·lat a Màlaga, des d'on va realitzar una gran quantitat d'encàrrecs, especialment per a ordes religiosos.
De Mena fou alumne del seu pare, Alonso de Mena, i també d'Alonso Cano. Es pot considerar, de fet, un descendent artístic de Juan Martínez Montañés. Entre altres obres, va realitzar el cadiratge del cor de la catedral de Màlaga, així com figures i escultures per a diferents esglésies de Madrid, Múrcia i Toledo, entre d'altres.
vista en solitari - discussió - edició - historial
La reparació de l'ADN és un conjunt de processos pels quals una cèl·lula identifica i corregeix danys fets a les molècules d'ADN que en codifiquen el genoma. En les cèl·lules humanes, tant les activitats metabòliques com els factors ambientals, com ara els rajos UVA o la radioactivitat, poden causar danys a l'ADN, provocant fins a un milió de lesions moleculars per cèl·lula per dia. Moltes d'aquestes lesions causen danys estructurals a la molècula d'ADN i poden alterar o eliminar la capacitat de la cèl·lula de transcriure el gen que codifica l'ADN afectat. Altres lesions produeixen mutacions potencialment nocives en el genoma de la cèl·lula, cosa que afecta la supervivència de les seves cèl·lules filles a l'hora de la mitosi. Per consegüent, el procés de reparació de l'ADN és constantment actiu, responent a danys a l'estructura de l'ADN.
vista en solitari - discussió - edició - historial
El Procés de Reorganització Nacional va ser una dictadura militar —la cinquena de la història republicana de l'Argentina, i la més sagnant— que va governar de facto el país des del cop d'estat del 24 de març de 1976 contra el govern constitucional de la peronista María Estela Martínez de Perón (Isabelita) fins a l'assumpció democràtica del candidat de la Unión Cívica Radical, Raúl Alfonsín, el 10 de desembre de 1983. Entre els seus resultats més notables es troben el segrest i posterior desaparició forçada d'aproximadament entre nou mil i trenta mil persones (prop de quatre-centes originàries dels Països Catalans), la utilització sistemàtica de la tortura, la creació de més de tres-cents camps de detenció il·legal amb desaparició de persones, l'enorme augment del deute extern (fins i tot estatitzant deute extern privat) i la invasió de les illes Malvines amb la posterior pèrdua de la guerra de les Malvines.
vista en solitari - discussió - edició - historial
La Catedral de Santiago de Compostel·la està situada a la ciutat del mateix nom, al centre de la província de la Corunya, a Galícia. Acull el que, segons la tradició, és el sepulcre de l'apòstol sant Jaume, i això va convertir el temple en un dels principals destins de pelegrinatge d'Europa durant l'edat mitjana, mitjançant l'anomenat Camí de Sant Jaume, una ruta iniciàtica en què se seguia l'estela de la Via Làctia comunicant la Península Ibèrica amb la resta del continent. Això va ser determinant perquè els regnes hispànics medievals participessin en els moviments culturals de l'època. Actualment continua sent un important destí de pelegrinatge. Un privilegi concedit el 1122 pel papa Calixt II va declarar que serien «Any Sant Jubilar» a Compostel·la, tots els anys en què el dia 25 de juliol, dia de sant Jaume, coincidís amb diumenge. Va ser confirmat pel papa Alexandre III a la seva butlla "Regis aeterni" datada el 1179.
vista en solitari - discussió - edició - historial
El davallament de la Creu és una pintura sobre taula de l'artista flamenc Rogier van der Weyden realitzada entre 1435 i 1438; es troba al Museu del Prado de Madrid. El treball mostra Crist crucificat quan és baixat de la creu i sostingut per Josep d'Arimatea i Nicodem. En aquest obra, Van der Weyden aconsegueix una atmosfera d'una emoció intensa ja que arriba a concentrar deu personatges dins un espai reduït, distribuint-los en diferents plans; d'aquesta manera assoleix la força especial d'un relleu policromat on cada figura està íntimament lligada a la resta. És una composició que queda tancada per les figures dels extrems que miren cap al centre, inclinades; aquesta distribució segueix la idea de una el·lipse amb l'eix major en sentit horitzontal que trenca la regla de la verticalitat dels davallaments, un efecte que es complementa amb el joc de diagonals que formen els personatges.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Els arqueobacteris (Archaea) són un grup de microorganismes unicel·lulars. El terme arxibacteri n'és una denominació desestimada. Els arqueobacteris, com els eubacteris, són procariotes que manquen de nucli cel·lular o qualsevol altre orgànul dins les cèl·lules. En el passat, se'ls considerà un grup inusual de bacteris, però com que tenen una història evolutiva independent i presenten moltes diferències en la seva bioquímica respecte de la resta de formes de vida, actualment se'ls classifica com un domini distint en el sistema de tres dominis. En aquest sistema, les tres branques evolutives principals són els arqueobacteris, els bacteris i els eucariotes. Els arqueobacteris estan subdividits en quatre fílums, dels quals dos, els crenarqueots i els euriarqueots, són estudiats més intensivament. La classificació dels arqueobacteris roman dificultosa, car la immensa majoria d'aquests organismes no ha estat mai estudiada al laboratori i només se'ls ha detectat per mitjà de l'anàlisi dels seus àcids nucleics.
vista en solitari - discussió - edició - historial
La casa Trinxet era un edifici obra de Josep Puig i Cadafalch ubicat al carrer Còrsega 268 de Barcelona. Va ser construït entre 1902 i 1904 i enderrocat el març de 1967 enmig de fortes protestes del sector cultural i dels professionals de l'arquitectura, amb un gran ressò als mitjans de comunicació.
Es tractava d'una obra de transició del període modernista cap al racionalista de l'arquitecte Puig i Cadafalch amb una imatge clarament Sezession i influència d'Olbrich. Si bé l'estructura i distribució eren poc sofisticades i es basaven en el domus romà, l'activitat de l'equip d'artesans habitual de l'arquitecte (Homar, Arnau, Rigalt, Ballarin i Juyol) havia estat tan intensa i rica com la que es pot veure en altres obres contemporànies de l'autor com el palau del Baró de Quadras o la casa Amatller.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Les cèl·lules dendrítiques són glòbuls blancs que protegeixen el cos de microbis invasors, tant directament com indirectament. Tot i que les cèl·lules dendrítiques formen part de la immunitat innata, sent capaces de fagocitar patògens, la seva funció principal és processar material antigènic, retornar-lo a la seva superfície i presentar-lo a les cèl·lules especialitzades del sistema immunitari innat. Així doncs, les cèl·lules dendrítiques són cèl·lules presentadores d'antigen. Les cèl·lules dendrítiques existeixen en diferents grups de vertebrats, però les seves característiques difereixen d'un grup a l'altre i fins i tot a l'interior d'un mateix grup. Foren descobertes el 1868 per Paul Langerhans quan estudiava l'epiteli cutani humà, tot i que originalment cregué que formaven part del sistema nerviós. Un estudi recent revelà la presència de cèl·lules dendrítiques dins del cervell, on podrien representar una segona línia de defensa contra els patògens que aconsegueixen travessar la barrera hematoencefàlica.
vista en solitari - discussió - edició - historial
.jpg)
England expects that every man will do his duty ('Anglaterra espera que cada home compleixi el seu deure') fou un senyal enviat per Horatio Nelson, 1r Baró Nelson, vicealmirall de la Royal Navy, des del seu vaixell insígnia HMS Victory just abans del començament de la batalla de Trafalgar el 21 d'octubre del 1805. A Trafalgar, l'enfrontament naval decisiu de les Guerres Napoleòniques, el Regne Unit confirmà la seva supremacia naval i esvaí tota possibilitat d'una invasió francesa de Gran Bretanya. Malgrat que després de la batalla hi hagué una gran confusió quant a les paraules exactes del senyal, la importància de la victòria i la mort de Nelson a Trafalgar feren que la frase quedés gravada en la consciència nacional anglesa i que hagi estat citada, parafrasejada i referenciada moltes vegades fins a l'actualitat. És considerat el missatge més cèlebre de la història naval.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956) fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona, diputat a les Corts Espanyoles, diputat provincial i com a president de la Mancomunitat de Catalunya.
Va ser un gran defensor d'un ideari de país i la il·lusió de tornar-lo a veure plenament recuperat en tots els terrenys. Des del vessant cultural i polític va aportar recursos per a fonamentar aquest pensament mitjançant els seus estudis de la llengua, l'ordenació jurídica o l'organització política dels segles XI-XII, i també va aportar arguments sobre l'encaix de Catalunya en un món hispànic alhora que amb vocació mediterrània.
vista en solitari - discussió - edició - historial
L'evolució dels mamífers a partir dels sinàpsids basals («rèptils mamiferoides») fou un procés gradual que durà aproximadament 95 milions d'anys, des de l'aparició dels primers sinàpsids, com ara Archaeothyris o Clepsydrops, al Pennsylvanià fins a l'aparició dels primers mamaliaformes com ara Adelobasileus a l'estatge faunístic Carnià. El llinatge sinàpsid divergí del llinatge sauròpsid, que conduiria als rèptils, els dinosaures i els ocells, a finals del període Carbonífer, només 20 milions d'anys després de la formació del clade dels amniotes.
Filogenèticament, els mamífers són els únics sinàpsids encara vivents.
vista en solitari - discussió - edició - historial
La decoració en ceràmica i mosaics de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona és molt extensa i destaca sobre la resta de tècniques artesanes aplicades dins el recinte. La decoració amb mosaics es troba principalment a l'edifici d'administració, un pavelló destinat a ubicar les àrees no vinculades amb l'atenció als malalts.
L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a Barcelona, projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i construït entre 1902 i 1930 en una primera fase pel mateix Domènech i Montaner i en una segona, a partir de 1920, pel seu fill Pere Domènech i Roura.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Cal·listo és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei. És el tercer satèl·lit més gros del sistema solar i el segon més gros del sistema jovià, després de Ganimedes. Cal·listo té aproximadament el 99% del diàmetre del planeta Mercuri, però només un terç de la seva massa. És el quart satèl·lit galileà quant a distància a Júpiter, amb un radi d'uns 2410,3 quilòmetres. No és influït per la ressonància orbital que afecta els tres satèl·lits galileans interiors: Ió, Europa i Ganimedes; per tant, manca de la majoria de forces de marea que sí que influeixen els tres altres satèl·lits galileans. Cal·listo té una rotació síncrona, és a dir, el seu període de rotació concorda amb el seu període orbital, de manera igual que la Lluna amb la Terra, sempre "mostra" la mateixa cara cap a Júpiter.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Juan Fernández de Navarrete (Logronyo, 1526 – Toledo, 28 de març de 1579), conegut com a Navarrete el Mut, va ser un pintor espanyol del Renaixement tardà o de principis del Manierisme. Va destacar per la seva feina al servei de Felip II, el qual va nomenar-lo pintor reial el 1568 després de la mort de Gaspar Becerra i li va encarregar diverses sèries de llenços per decorar els murs del monestir de l'Escorial, el qual estava en construcció des de 1563.
Es va donar a conèixer el 1567 com a pintor davant el rei Felip II amb l'obra Baptisme de Crist, influït per Miquel Àngel i la pintura del cinquecento romà. La seva obra més coneguda i considerada com a culminant en la seva trajectòria és el Martiri de sant Jaume, de 1571.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Ian James Thorpe (Milperra, Sydney, 13 d'octubre de 1982) és un nedador australià ja retirat, anomenat Thorpedo i Thorpey. Aconseguí cinc medalles d'or als Jocs Olímpics, la millor marca obtinguda per un esportista australià. El 2001 es convertí en el primer nedador a guanyar sis medalles d'or en un Campionat Mundial de Natació. En total, Thorpe sumà onze medalles d'or en aquesta competició, que és la segona millor marca aconseguida per un nedador, rècord en possessió del nord-americà Michael Phelps. Thorpe és, juntament amb Michael Phelps, l'única persona que ha estat nomenada "Nedador de l'any" en quatre ocasions, distinció concedida per la revista Swimming World Magazine (El món de la natació), i fou "Nedador australià de l'any" des del 1999 fins al 2003. Els seus èxits esportius l'han convertit en un dels atletes més populars d'Austràlia.
vista en solitari - discussió - edició - historial
El capibara (Hydrochoerus hydrochaeris), també conegut com a chigüiro, carpincho o majas en espanyol i capivara en portuguès és el rosegador vivent més gran del món. Està relacionat amb els agutins, les xinxilles, els coipús i els conills porquins. El seu nom comú, que prové del tupí ka'apiûara, significa 'menja-herba' (o, literalment, 'menja-fulles primes'), mentre que el seu nom específic, hydrochaeris, deriva dels ètims grecs ὕδωρ, 'aigua' i χοίρος, 'porc'.
Els capibares tenen un cos pesant en forma de barril i un cap petit amb un pelatge marró vermellós a la part superior del cos que esdevé marró grogós a la part inferior. Poden créixer fins a 130 centímetres de llargada i pesar fins a 65 quilograms.
vista en solitari - discussió - edició - historial
La catedral basílica de Tarragona és la seu catedralícia de l'Arquebisbat de Tarragona. Està situada a la part més alta de Tarragona, al centre de la ciutat medieval, que havia ocupat el fòrum de la Tarraco romana, a la part superior, on es trobava el recinte dedicat al culte amb el Temple. Així, es pot comprovar que el claustre de la catedral aprofita algun dels murs del tèmenos romà que envoltava el temple.
Concebuda i iniciada en estil romànic a l'últim quart del segle xii, es va finalitzar al segle xiv, quan els plantejaments arquitectònics ja eren plenament gòtics. Des del punt de vista constructiu i tipològic es pot relacionar amb la Seu Vella de Lleida, obra contemporània.
vista en solitari - discussió - edició - historial
La Línia 11 del metro de Barcelona és una línia de ferrocarril metropolità soterrada que dóna servei a cinc barris de les poblacions de Barcelona i Montcada i Reixac. La línia és de tipus metro lleuger i conducció automàtica, construïda a principis de la dècada del 2000 com a prolongació de la línia 4 a l'estació de Trinitat Nova.
La línia, de 2,3 quilòmetres de longitud i cinc estacions, va ser pensada per donar servei a uns barris tradicionalment mal comunicats i es va inaugurar el 2003 entre Trinitat Nova i Can Cuiàs. Com la L2 es va construir adaptada per a PMR i invidents, i com també s'ha fet posteriorment a la L9 i L10.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Els algorismes de les colònies de formigues són algorismes inspirats en el comportament de les formigues i que constitueixen una família de metaheurístiques d'optimització. Va ser proposat per primera vegada per Marco Dorigo i altres en els anys 90. Per a la investigació de camins òptims en un graf, el primer algorisme s'inspira en el comportament de les formigues que cerquen un camí entre la seva colònia i una font d'aliment. La idea original es diversifica després per resoldre una classe més àmplia de problemes, i apareixen diversos algorismes que s'inspiren en diversos aspectes del comportament de les formigues.
En anglès, el terme consagrat a la principal classe d'algorismes és «Ant Colony Optimization» (acrònim ACO). Existeixen diversos grups de mètodes que s'inspiren en el comportament de les formigues. En francès, aquests diferents enfocaments s'agrupen sota els termes «algorithmes de colonies de fourmis», «optimisation par colonies de fourmis», «fourmis artificielles» o diverses combinacions d'aquestes variants.
vista en solitari - discussió - edició - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs