Província marítima

Espanya té el seu litoral dividit en províncies marítimes, que, al seu torn, es distribueixen en districtes marítims.

Les províncies marítimes tenen el seu origen en la Reial Cèdula de 5 d'octubre de 1607, per la qual Felip III va organitzar la matrícula de mar. Creà les primeres províncies marítimes i aquestes depenien dels departaments de Ferrol, Cadis i Cartagena. Amb el transcurs dels anys, el seu nombre, l'àmbit geogràfic, i el nom de cada província, han anat canviant.

En l'actualitat, la disposició final segona de la Llei 27/1992, de 24 de novembre, de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant, estableix que el govern, a través del Ministeri de Foment, és l'encarregat de reglamentar aquesta divisió del litoral. Actualment hi ha 30 províncies marítimes, segons ho regula el Reial Decret 638/2007, del 18 de maig.

Al davant de cada província marítima hi ha el Capità Marítim (Capitania Marítima), que és l'òrgan administratiu del qual depenen els Caps dels districtes marítims, els quals estan al front de cadascun dels diversos districtes en els que les províncies marítimes se subdivideixen.

La Capitania Marítima és un òrgan dependent de la Direcció General de la Marina Mercant, adscrita a la Secretaria General de Transports de la Secretaria de l'Estat de Transports del Ministeri de Foment.

La Direcció General de la Marina Mercant, juntament als seus òrgans perifèrics dependents -les Capitanies Marítimes i els Districtes Marítims que estan vinculats a aquestes- conforma la que es ve a denominar "Administració Marítima Espanyola", i té assumida les competències que li atribueixen la Llei 27/1992 de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant.

Províncies Marítimes d'Espanya[modifica]

Nom	Indicatiu de matrícula	Districtes
Algesires	AL	Tarifa AL-1 i Algesires AL-2.
Alacant	AT	Torrevieja AT-1, Santa Pola AT-2, Alacant AT-3, La Vila Joiosa AT-4, Altea AT-5 i Dénia AT-6.
Almeria	AM	Adra, Almeria, Carboneras i Garrucha.
Avilés	AV	Avilés, San Esteban de Pravia i Ḷḷuarca.
Barcelona	BA	Vilanova i la Geltrú BA-1, Barcelona BA-2 i Arenys de Mar BA-3.
Bilbao	BI	Lekeitio BI-1, Bermeo BI-2, Bilbao BI-3 y Ondarroa BI-4.^[1]
Cadis	CA	Puerto de Santa María CA-1, Cadis CA-2 i Barbate CA-3.
Cartagena	CT	Águilas CT-2, Mazarrón CT-3, Cartagena CT-4 i San Pedro del Pinatar CT-5.
Castelló	CP	Borriana CP-1, Castelló de la Plana CP-2 y Vinaròs CP-3.
Ceuta	CU	Ceuta CU-1.
La Corunya	CO	Sada CO-1, La Corunya CO-2, Corme CO-3, Camariñas CO-4, Corcubión CO-5, Muros CO-6 i Noia CO-7.
Ferrol	FE	Cariño FE-1, Cedeira FE-2 i Ferrol FE-3.
Gijón	GI	Llanes GI-1, Ribadesella GI-2, Llastres GI-3, Gijón GI-4 i Luanco GI-5.
Granada	GR	Motril GR-1.
Huelva	HU	Ayamonte HU-1, Isla Cristina HU-2 i Huelva HU-3.
Eivissa	IB	Eivissa, Sant Antoni de Portmany i Formentera.
Gran Canària	GC	Las Palmas de Gran Canaria, Arrecife, Puerto del Rosario, Salinetas (Telde) i Arinaga (Agüimes)
Lugo	LU	Ribadeo LU-1, Burela LU-2 i Viveiro LU-3.^[2]
Màlaga	MA	Estepona MA-1, Marbella MA-2, Fuengirola MA-3, Màlaga MA-4 i Vélez-Màlaga MA-5.
Mallorca	PM	Palma PM-1, Alcúdia PM-2, Maó PM-3 y Ciutadella PM-4.
Melilla	MLL	Melilla MLL-1.
Palamós	PG	Blanes- abans Sant Feliu de Guíxols BA-4, Palamós BA-5 i Roses BA-6.
Sant Sebastià	SS	Hondarribia SS-1, Pasaia SS-2 i Getaria SS-3.
Santander	ST	Castro Urdiales ST-1, Laredo ST-2, Santoña ST-3, Santander ST-4, Requejada ST-5 i San Vicente de la Barquera ST-6.
Sevilla	SE	Sanlúcar de Barrameda SE-1 i Sevilla SE-2.
Tarragona	TA	Sant Carles de la Ràpita TA-1 i Tarragona TA-2.
Tenerife	TE	Santa Cruz de Tenerife TE-1, Los Cristianos TE-2, Santa Cruz de La Palma TE-3, San Sebastián de la Gomera TE-4 i El Hierro TE-5.
València	VA	Gandia VA-1, València VA-2 i Sagunt VA-3.
Vigo	VI	Portonovo (Sanxenxo) VI-1, Marín VI-2, Bueu VI-3, Cangas VI-4, Redondela VI-5, Vigo VI-6, Baiona (Pontevedra) VI-7 i A Guarda VI-8.
Vilagarcía de Arousa	VILL	Ribeira,VILL-1 A Pobra do Caramiñal VILL-2, Vilagarcía de Arousa VILL-3, Cambados VILL-5 i O Grove VILL-4.