Samuel Alexandre Rousseau

Samuel Alexandre Rousseau

Nom original	(fr) Samuel Rousseau
Biografia
Naixement	11 juny 1853 Neuve-Maison (França)
Mort	1r octubre 1904 (51 anys) París
Dades personals
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	compositor, compositor d'òpera, crític musical, director d'orquestra
Gènere	Òpera
Moviment	Música clàssica
Professors	César Franck
Família
Fills	Marcel Samuel-Rousseau
Premis  Cavaller de la Legió d'Honor  Premi de Roma

Samuel Alexandre Rousseau (Neuve-Maison (Aisne, 11 de juny de 1853 - París, 1 d'octubre de 1904) fou un compositor francès.

Va fer els estudis al Conservatori de París, on el 1877 aconseguí el gran premi d'orgue, classe de César Franck, i dos anys més tard el gran Prix de Rome, amb la cantata La fille de Jephté. Aquell mateix any conquistà el premi, amb l'òpera còmica Dinorah, estrenada a París el desembre de 1879. Els seus enviaments des de Roma foren les obres, Labinies (1880); Raddir (1881), i La Florentine (1882). En retornar de la seva pensió guanyà la plaça d'organista de Santa Clotilde de París, i no gaire més tard fou nomenat mestre de cors de la Societat de Concerts del Conservatori.

Les seves obres més celebrades són les òperes:

• La cloche de Rhin en tres actes, estrenada a París el 8 de juny de 1898;
• Mérowig, entres actes, que aconseguí el premi de la ciutat de París i fou representada per primera vegada a Nancy el 12 de gener de 1899;
• Milia (1904;
• Leone, drama líric en quatre actes estrenat a París el 7 de març de 1910.

A més va compondre les Cantates: Judith (1876) i La fille de Jephté (1878).

Les obres religioses: Libera Me Domine (1885) Rèquiem i un Magnificat.

Música de cambra:

• Gavotte (1897);
• Cello Sonata in A (1902);
• Piece for Cello and Piano (1903);
• Elegy for Cello and Piano (1903);
• Piece Concertante;
• Rondes and Blancs.

Per a Orgue:

• Echo (1894)
• Double Varfied Themes(1898)
• Wedding Celebration Tune;
• Verset in Canon Form;
• Scherzo;
• Berceuse;
• Melody and Canon;
• Offertory;
• Prayer;
• Verset of Procession;
• Melody in A.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 52, pàg. 536 (ISBN 84 239-4552-9)