Sant Esteve d'Orbanyà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església parroquial | |||
| Construcció | Segles XII | |||
| Ús | església  | |||
| Dedicat a | Esteve màrtir | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 663,2 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Orbanyà (Conflent) | |||
| Localització | Orbanyà | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Perpinyà i Elna (parròquia de Sant Miquel de Conflent) | |||
| Religió | catolicisme | |||
Sant Esteve d'Orbanyà és l'església parroquial del poble nord-català d'Orbanyà, a la comarca del Conflent.
És[1] a l'extrem meridional del poble, al costat nord del cementiri, fora del nucli de població.
Història[modifica]
Es tracta d'un edifici del segle xii, considerablement modificat posteriorment. L'església és esmentada en una relació de parròquies del deganat del Conflent, dels anys 1279 - 1280. L'església de Sant Martí de Noedes era sufragània seva.
L'edifici[modifica]
Originalment constava d'una nau única acabada amb un absis semicircular encarat a l'est; més endavant s'hi afegí una capella a la banda sud. La porta d'entrada, també a la façana sud, és decorada amb una arquivolta simple, amb llinda i timpà ornat amb una creu. L'edifici està rematat per un campanar amb grans obertures i un rellotge, i al damunt té una espadanya.
El segle xix s'adossà al cantó nord de l'església una rectoria moderna més voluminosa que el mateix temple; l'edifici resultant és asimètric, barreja estils molt distants en el temps i disminueix la percepció de l'església romànica.
Les campanes[modifica]
Les dues campanes porten les inscripcions Sancte Stephane ora pro nobis Jn Surius adioiont breton Fe + Orbanya 1813 + Et domini patrinisque Jn Dexhonne Pontet Rosa Peyrier épouse de Jn Dexhonne + Et domini … E. maire. i Orbanya 1813. Barthelemy Forcade parrain Catherine Boine épouse de Jn Surius marrainne Jn Dexhonne M … Sancte Maria ora pro nobis…. Del mobiliari de l'església destaquen un retaule del s. XVII i una creu processonal gòtica.
Bibliografia[modifica]
- Adell i Gisbert, Joan-Albert; Puigferrat i Oliva, Carles. «Orbanyà: Sant Esteve d'Orbanyà». A: La Cerdanya, el Conflent. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1995 (Catalunya romànica. Volum VII). ISBN 84-77399-51-4.
- Becat, Joan. «106 - Orbanyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'Història Eclesiàstica de Catalunya II. Barcelona: Generalitat de Catalunya - Editorial Claret, 2000, p. 754. ISBN 978-84-39350-21-7.
- Gavín, Josep M. «Conf 102. Sant Esteve d'Orbanyà». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3*). ISBN 84-85180-12-7.
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Orbanyà». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Esteve d'Orbanyà |
- Breu descripció del campanar Arxivat 2013-11-01 a Wayback Machine. (francès)