Sebastià Campos i Terré
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 gener 1911  Tarragona |
| Mort | 5 juliol 1939 (28 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Ferida per arma de foc |
| Director El Pueblo | |
| 1933 – 4 maig 1936 | |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Família | |
| Cònjuge | Irene Turón i Domènech (1936–1939) |
| Fills | Victòria Campos i Turón |
Sebastià Campos i Terré (Tarragona, Tarragonès, 23 de gener de 1911 - Barcelona, 5 de juliol de 1939),[1] fou un periodista tortosí.
A partir de 1933 fou director del diari tortosí El Pueblo, a proposta del ministre republicà Marcel·lí Domingo i Sanjuan.[2] Ho fou fins el 4 de maig de 1936,[3] quan marxa a Madrid per a esdevenir secretari de Domingo al Ministeri d’Instrucció Pública.[2] També fou militar durant la Guerra civil espanyola, i visqué l'esclat de la guerra a Madrid.[3] Va ser empresonat al vaixell Manuel Arnús, al port de Tarragona, pel govern republicà de dretes, arran dels fets del Sis d’Octubre del 1934.[3]
El 31 de desembre de 1936 es casava a Tortosa amb Irene Turón Domènech, amb qui mesos després tindria una filla, Victòria Campos Turón.[4] No obstant això, els últims mesos de la Guerra Civil es tornà a casar a Barcelona amb Magdalena González Català.[4] Fou detingut a Barcelona el 10 de març de 1939,[5] a causa d'una denúncia del també soldat tortosí Antonio Faura Mayor. Durant el procés judicial, el 13 d'abril de 1939 declarà contra ell el folklorista tortosí Joan Moreira i Ramos.[2] Arran d'aquesta i altres denúncies i altres informes policials i de Falange, Campos va restar quatre mesos tancat a la presó Model, sense cap aval possible per a salvar-li la vida.[6]
Durant el consell de guerra, una de les acusacions que pesaven sobre Campos Terré era haver escrit el llibre El 6 d’Octubre a les Comarques. La sentència es va complir el 5 de juliol del 1939, dia en què fou afusellat al Camp de la Bóta.[7][8] El cos de Campos Terré va ser llençat des d’una vagoneta a la fossa comuna de la Pedrera, al cementiri de Montjuïc.[6]
Referències[modifica]
- ↑ «Banc de la Memòria Democràtica» (en català). Memorial Democràtic. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Moreno Pérez, Gustau «Les vides creuades de Campos Terré i Moreira, que sí va escapar de morir afusellat». La Marfanta, 29-12-2023 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Moreno Pérez, Gustau «Sebastià Campos Terré i Josep Subirats Piñana, mestre i deixeble a El Pueblo». La Marfanta, 31-12-2023 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Moreno Pérez, Gustau «La batalla de la memòria de Magdalena de Santiaguet, l’altra dona de Campos Terré». La Marfanta, 07-04-2024 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Moreno Pérez, Gustau «Victòria: l’orgull de ser la filla de Sebastià Campos Terré, executat pel franquisme». La Marfanta, 24-12-2023 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ 6,0 6,1 Moreno Pérez, Gustau «Mor Victòria Campos Turón, referent de les esquerres tortosines i filla de Campos Terré». La Marfanta, 09-04-2024 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ «Tortosa homenatjarà el periodista Sebastià Campos Terré, afusellat pel franquisme fa 85 anys». La Plana Ràdio, 08-04-2024 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Olivet Torras, Josep «Homenatge a Sebastià Campos Terré i el cicle ‘Memòries tortosines’». Premium.cat, 08-04-2024 [Consulta: 12 abril 2024].