Tegua
| Tipus | pobles indígenes  |
|---|---|
| Llengua | arawak |
| Geografia | |
| Estat | Colòmbia |
Els tegua o tecua eren un poble indígena de Colòmbia de parla arawak[1] que es va extingir a finals del segle xix.[2]
Els territoris dels tegua s'estenien des de Macanal, Boyacá a l'oest fins a Aguazul a l'est i de Berbeo al nord fins a Villanueva al sud, als flancs orientals de la Cordillera Oriental (serralades orientals) dels Andes colombians.
El coneixement del tegua és escàs,[3] però ha estat proporcionat pels erudits Lucas Fernández de Piedrahita, Basilio Fernández de Oviedo i Pedro Simón i en temps moderns per Javier Ocampo López i Pedro Gustavo Huertas Ramírez.[3][4]
Etimologia[modifica]
El nom de la gent Tegua, que originalment significa "noi",[5] actualment és una paraula en castellà colombià i significa "xaman" o "doctor bruixot", que fa referència als coneixements avançats que els tegua tenien de plantes medicinals.[2][3][6]
Territori tegua[modifica]
Els tegua van habitar la zona de la vall inferior i central del riu Lengupá a la Cordillera Oriental dels Andes colombians i els contraforts ("Piemont")) cap als Llanos Orientales, com els municipis de Casanare Recetor, Chámeza i Aguazul.[2][7][8] Al sud, vivien els guayupe, la part oriental limitava amb els territoris de achagua i els terrenys occidentals i septentrionals estaven habitats pels muisques. Els tegua que viuen a l'est de Guatavita van retre vassallatge als muisques.[9] L'origen del poble tegua es trobava a Campohermoso, Boyacá, on es trobaven tant el riu Lengupá com el riu Upía.[10][11]
Municipis pertanyents als territoris de Tegua[modifica]
| Nom | Departament | Altitud (m) centre urbà |
Maps |
|---|---|---|---|
| Campohermoso | Boyacá | 1100 |  |
| Páez | Boyacá | 1300 |  |
| Berbeo | Boyacá | 1335 |  |
| Miraflores | Boyacá | 1432 |  |
| Macanal (compartit amb muisques) |
Boyacá | 1680 |  |
| San Luis de Gaceno | Boyacá | 395 |  |
| Santa María | Boyacá | 850 |  |
| Aguazul (compartit amb Achagua) |
Casanare | 290 |  |
| Recetor (compartit amb Achagua) |
Casanare | 800 |  |
| Chámeza (compartit amb Achagua) |
Casanare | 1150 |  |
| Sabanalarga | Casanare | 450 |  |
| Villanueva | Casanare | 420 |  |
Descripció[modifica]
De Piedrahita ha escrit que els tegua parlaven una altra llengua i semblaven diferents dels muisca.[3] Com va assenyalar Pedro Simón, els tegua tenien una dieta formada per blat de moro, mel, peix, coca i cacauet.[2]Van conrear yuca i van fer pastissos de yuca i formigues.[12]
Els cronistes del segle XVII descriuen una dona Tegua amb el nom assignat "La Cardeñosa", com una bella tegua.[6][11] El primer contacte amb Tegua el va fer el 1538 Juan de San Martín.[11] El 1556 es va iniciar el procés d'evangelització per convertir Tegua al catolicisme.[11]
Els noms de cacic es reinstal·len com a noms de carrers de Campohermoso; Pirazica, Yayogua, Onayomba and Yapompo.[4][10]
Referències[modifica]
- ↑ Official website Miraflores Arxivat 2015-05-30 at Archive.is(castellà)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (castellà) Historia de los Teguas
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (castellà) Las esmeraldas de Colombia
- ↑ 4,0 4,1 (castellà) Los Teguas - El Tiempo
- ↑ (castellà) Curanderos, contras y culebras Arxivat 2016-09-21 a Wayback Machine.
- ↑ 6,0 6,1 (castellà) Tesoros legendarios
- ↑ (castellà) Inspección Arqueológica en Territorio Tegua Arxivat 2021-10-21 a Wayback Machine.
- ↑ (castellà) Los pueblos indígenas del territorio Colombiano Arxivat 2017-11-09 a Wayback Machine.
- ↑ (castellà) Los señores Chibchas Arxivat 2016-09-18 a Wayback Machine. - Universidad Distrital Francisco José de Caldas
- ↑ 10,0 10,1 (castellà) Campohermoso rescata su memoria histórica - El Tiempo
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 (castellà) Historia de Campohermoso
- ↑ (castellà) La yuca, alimento prehispánico
