Usuari:MiguelAngel fotografo/cartas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Il lustració de l'edició en llatí realitzada en Basilea a 1494.

Les cartes anunciant el descobriment de les Índies són un conjunt de manuscrits i impresos que van fer públics les troballes de la primera expedició capitanejada per Cristòfor Colom al que després es diria Amèrica. La primera edició impresa va ser probablement la de la carta en castellà al escrivà de ració a Barcelona a principis d'abril de 1493; seguida unes setmanes més tard per la impressió en Roma d'una traducció al llatí bé d'aquest mateix document bé d'una altra carta molt similar adreçada al tresorer reial Gabriel Sánchez. La versió en llatí es va difondre ràpidament per tota Europa, sent reeditada diverses vegades i traduïda a altres idiomes.[1] Posteriorment han aparegut manuscrits similars a les cartes impreses i, en 1985, una còpia potser del segle xvi d'una carta de Colom als Reis datada el març de 1493 i que tracta el mateix tema.[2]

Aquestes cartes descriuen les illes descobertes, en particular Cuba i l'Hispaniola, i els costums dels seus habitants però donen poca informació concreta sobre el Viatge. Curiosament, algunes de les dades que sí que donen contradiuen a altres fonts, en particular, alDiari de bord.[3] Abunden les exageracions sobre la mida de les illes, les seves riqueses i la docilitat dels indis.[4][5] A la inversa, s'ometen informacions negatives com la pèrdua per Colom de la seva nao capitana.[4]

Tradicionalment s'ha considerat que les cartes impreses l'any 1493 havien estat escrites personalment per Colom, que potser orquestra seva publicació com a estratagema per protegir els seus interessos.[6] Una altra teoria afirma que la carta va ser redactada pel rei Ferran i Luis de Santàngel, inspirant de notícies enviades per Colom als Reis a la seva tornada.[3] En qualsevol cas, es va tractar d'una operació de propaganda a gran escala possibilitada per un invent recent, la impremta.[4] Va ser la difusió més ràpida i universal d'una notícia de tot el segle XV i part del XVI.[3]

Malgrat els dubtes sobre la seva autoria, aquestes cartes tenen una gran importància històrica perquè van constituir l'única font sobre el primer viatge de Colom disponible públicament durant la vida del Almirante.[7]


Cartes publicades l'any 1493[modifica]

Primera pàgina de la carta en castellà impresa a Barcelona l'any 1493.
El rei Ferran a la tapa de l'edició de Basilea de 1494.
Il·lustració de l'edició italiana en vers de 1493.

Difusió[modifica]

En 1493 va aparèixer impresa una carta de Cristòfor Colom adreçada al "escrivà de ració", càrrec públic que aleshores ocupava Lluís de Santàngel. La carta està escrita en castellà, datada a 15 de febrer i posdata a Lisboa a 14 de març. El document imprès no porta títol ni lloc d'edició[1] i no se sap qui va ordenar publicar. Mitjançant una anàlisi tipogràfic s'ha esbrinat que va haver de ser imprès al taller de Pere Posa, a Barcelona.[N. 1] També es desconeix la data de publicació, suposa en general que va haver de ser cap al mes d'abril.[1][8] No se sap quants exemplars es van editar.[9] Es conserva un de sol, aparegut en 1889 i avui propietat de la Biblioteca Pública de Nova York.[N. 2]

La carta va arribar a Roma ràpidament perquè es té notícia d'ella allà el 18 d'abril de 1493.[N. 3] Aviat va aparèixer publicada en aquesta ciutat una versió en llatí de la carta, traduïda per Leandro Cosco el 29 d'abril. Aquest text presenta tanmateix algunes diferències amb l'imprès a Barcelona, començant pel destinatari que és el tresorer reial Gabriel Sánchez (anomenat erròniament Raphael Sanxis en la majoria de les edicions). La versió en llatí va assolir gran popularitat a Europa i va ser Reimpresa nombroses vegades: 2 a Roma, 1 a Anvers, 1 a Basilea i 3 en París. Es van fer també traduccions a altres llengües: italià (en vers, Roma, 15 de juny 1493) i alemany (Estrasburg, 1497 ).[1]

En 1497 es va realitzar una nova edició de la versió castellana a Valladolid.[N. 4]

Contingut[modifica]

Text complet de la carta en castellà.

La carta a Santàngel dedica llargs paràgrafs a les illes descobertes i els costums dels seus habitants però omet informació important sobre el viatge: quants vaixells formaven l'expedició, quan van sortir, quin camí seguir i quan van emprendre el viatge de tornada. A més algunes de les dades que sí que dóna contradiuen a altres fonts, per exemple la durada del viatge de tornada o la data de l'arribada a Lisboa.[9]

En la introducció Colón afirma que va passar a "les Índies" (al "mare Indicum" segons la carta en llatí) i que va prendre possessió de les terres trobades. També esmenta la durada del viatge d'anada: 20 dies en la versió en castellà i 33 a la llatina.

« ... en ueinte dias pasé a las Indias con la armada que los illustríssimos Rey e Reyna, nuestros señores, me dieron, donde yo fallé muy muchas islas pobladas con gente sin número, y dellas todas he tomado posesión por Sus Altezas con pregón y uandera rreal estendida, y non me fue contradicho ... »
— Carta en castellà.
« Tricesimotertio die postquam Gadibus discessi in mare Indicum perveni: ubi plurimas insulas innumeris habitatas hominibus repperi: quarum omnium pro felicissimo Rege nostro preconio celebrato et vexillis extensis contradicente nemine possessionem accepi. »
— Carta en llatì.

El document enumera a continuació les primeres illes visitades, donant només els seus noms: Guanaham (Guanahanin en la carta en llatí), rebatejada San Salvador; Santa María de Concepción; Ferrandina (Fernandina a la versió en llatí) i isla Bella (corregit a Isabelaen la traducció llatina). La cinquena illa esmentada és Cuba, a la qual Colom va anomenar Juana, l'exploració es narra més en detall. L'última illa descoberta és l'Hispaniola, l'actual Santo Domingo.

La carta descriu els paisatges de Cuba però dóna poca informació geogràfica sobre ella. Pel que fa a l'Hispaniola és encara més parca en detalls.[3] En ambdós casos les dades aportades tendeixen a exagerar la mida de les illes.[4] A continuació descriu als indis com a éssers dòcils, pacífics, monógamos, sense propietat privada i sense religió, la qual cosa implica que haurien de ser fàcils de evangelitzar.[5] El text afirma que Colom ha deixat un vaixell i una guarnició a l'Hispaniola, en un fort anomenat fuerte Navidad. Omet però el fet que aquest vaixell, probablement la nau Santa María, havia embarrancada, segons afirmen moltes altres fonts.[4]

A banda de les illes visitades, l'autor de la carta dóna notícies d'altres terres: una illa poblada d'indis caníbal; una altra on només viuen dones guerreres; una altra on hi ha molt or i que els seus habitants no tenen cabells; un país on viu "gent amb cua" i dos "terres ferms": una la "d'aquí" i una altra la "d'enllà del Gran Can". També promet tot tipus de riqueses si es exploten les illes descobertes: or, esclaus i vegetals preciosos com les espècies, cotó, "llentiscle", "ligunáloe", ruibarbre i canyella. En la conclusió exalta la seva "victòria", si bé reconeix que hi pot haver altres que

« ... destas tierras aian fallado o escripto ... »

abans que Colom, i crida a

« tomar alegría y fazer grandes fiestas, y dar gracias solemnes a la Sancta Trinidad. »

Data[modifica]

El final de la carta és diferent segons les versions. A la impresa a Barcelona es llegeix que va ser escrita el 15 de febrer "sobre las islas de Canaria" i posdata el 14 de març a Lisboa:

« Fecha en la calauera, sobre las islas de Canaria, a XV de febrero año mil CCCCLXXXXIII.

Fará lo que mandáreys. El Almirante.
Anima que venía dentro en la carta
Después desta escripto y estando en mar de Castilla, salió tanto viento conmigo sul y sueste que me ha fecho descargar los nauíos, pero corí aquí en este puerto de Lisbona oy, (...) adonde acordé escriuir a Sus Altezas. (...)
Fecha ha quatorze días de marzo.
Esta Carta enbió Colom al escriuano de ración de las islas halladas en las Indias. Contenida a otra de Sus Altezas.

»

La versió en llatí acaba de manera molt més breu, "A Lisboa el 14 de març":

« Ulisbone pridie idus Martii. »

Les dates d'aquestes cartes han causat maldecaps als historiadors perquè contradiuen al Diari de bord, al qual es considera generalment la font principal per al primer viatge de Colom. El Diari no esmenta en absolut a les Canàries en el viatge de tornada i el 15 de febrer situa a la caravel de Colón, la Niña, a les Açores. Sí diu que va anar a Lisboa però no el 14 sinó el 4 de març. Per aquests motius alguns autors han considerat que les dades de les cartes són errònies i han arribat a substituir en les seves transcripcions d'aquests documents la paraula "quatorze" per "quatre".[N. 5] Per a altres es tracta al contrari de proves de que no va ser Colom el que va redactar les cartes.[3]

Autor, destinataris i objectiu[modifica]

Lluís de Santàngel, escrivà de ració de la Corona d'Aragó .

Hi ha divisió d'opinions sobre si les cartes a Santàngel (castellà) i a Sánchez (llatí) són dos documents diferents[9] o bé s'han de considerar com dues versions d'un mateix document, en aquest cas el nom de Sánchez seria un error introduït pel traductor.[7][4][8]

També hi ha historiadors que opinen que no va ser Colom l'autor de cap de les dues cartes. Demetrio Ramos opina que la carta va ser redactada entre el rei Ferran i Lluis de Santàngel, inspirant de notícies enviades per Colom als Reis a la seva tornada. Segons Ramos, la carta a Gabriel Sánchez seria una mera traducció al llatí d'aquesta primera.[3]

Alguns historiadors es sorprenen que la orona permetés difondre informacions en principi confidencials i aventuren que potser la publicació va ser una estratagema de Colom per protegir els seus interessos.[6] Altres observen que el que les cartes s'imprimeixen i circulen ràpida i lliurement indica que la cort dels Reis Catòlics va donar el seu permís o almenys no ho va impedir.[3] En qualsevol dels dos casos, es va tractar d'una operació de propaganda, una de les primeres manipulacions mediàtiques a gran escala, feta possible per la invenció de la impremta.[4] No es va donar en el segle XV ni en la primera part del segle XVI una difusió tan ràpida i universal d'una notícia. Per exemple, la primera volta al món (1519-22) va tenir un ressò molt menor.[3]

L'objectiu principal d'aquesta operació de propaganda podria haver estat el de crear a Roma un ambient favorable a la negociació de les butlles alexandrines.[3]

Qualitat de la impressió[modifica]

La qualitat tipogràfica de la carta impresa a Barcelona és molt inferior a la d'altres obres del taller de Pere Posa: hi ha errors evidents, falten espais en blanc i les línies no estan justificades.[3] S'han proposat explicacions diverses: impressió ordenada d'urgència per fer arribar la carta al més aviat possible a Itàlia[3] o treball clandestí.[10] Les errades lingüístiques podrien ser degut a que els operaris de Pere Posa no dominaven bé el castellà, ja que totes les altres obres conegudes d'aquest taller van ser editades en llatí o en català.[3]

Importància[modifica]

Malgrat els dubtes sobre la seva autoria, les cartes de 1493 anunciant el descobriment tenen una gran importància històrica. La carta impresa a Barcelona en castellà i, sobretot, les diverses edicions en llatí es van fer populars ràpidament i van constituir l'única font sobre el primer viatge disponible públicament durant la vida de Colom.[7]

Manuscrit de Simancas[modifica]

Martín Fernández de Navarrete va donar a conèixer el manuscrit de la carta conservat al Arxiu General de Simancas.
Text complet del manuscrit

Al Arxiu General de Simancas es conserva un manuscrit que coincideix gairebé exactament amb el text de la carta publicada a Barcelona.[N. 6] La lletra no és la de Colón ni porta la seva signatura. De fet, en 1818 va ser catalogat per l'arxiver Tomás González com "còpia de mà de Lluís de Santàngel" per la similaritud amb la lletra del escrivà de ració.

El text del manuscrit va ser publicat per primera vegada per Martín Fernández de Navarrete el 1825, transcrit en la seva Coleccion de Viages.[11] Des de llavors s'ha vingut considerant que aquest document era una còpia manuscrita de la carta impresa a Barcelona[9][8] però Demetrio Ramos va mostrar el 1986 que es tracta més aviat de l'esborrany en net lliurat a la impremta de Pere Posa.[3]

Carta a Gabriel Sánchez en castellà[modifica]

En 1858 el bibliòfil Francisco Adolfo de Varhagen va publicar la transcripció d'un nou document trobat per ell: la versió castellana de la carta a Gabriel Sánchez. De Varnhagen, que s'amagava rere el pseudònim Genaro H. de Volafan,[12] afirma haver trobat una còpia de la carta en un "petit tomo manuscrit de lletra del segle XVI"[13] que tanmateix ningú ha tornat a veure mai, el que fa dubtar de l'autenticitat d'aquest document. Una de les peculiaritats d'aquesta carta és que la seva data és diferent de totes les altres: "a la caravel·la, sobre l'illa de Sª Maria, 18 de febrer de 1493".

Cartes als reis[modifica]

Abans de que Colom retorna a la Península l'any 1493, els reis ja havien rebut notícies de l'expedició. Probablement les enviés Martín Alonso Pinzón, qui havia arribat per separat a Baiona a Galícia capitanejat la Pinta .[14][15][16] La carta de Pinzón va fer que els monarques posessin en marxa preparatius per enviar un ambaixador a Portugal. Segons el cronista Zurita, uns dies més tard però abans que partís l'ambaixador van rebre una altra carta,[16] aquesta escrita per Colom, dient que havia estat a Lisboa i s'havia entrevistat amb el rei de Portugal.[14][3][15]

Hi ha una altra prova documental més directa de que Colom va escriure almenys una carta als Reis a la tornada del Primer Viatge: una carta que aquests li van escriure el 30 de març de 1493 dient-li que "vam veure les vostres lletres".[N. 7] D'altra banda, la posdata de la carta al escrivà de ració suggereix que juntament amb aquest document Colom va enviar una altra carta adreçada "a Sus Altezas".[9]

Durant segles no s'havia pogut localitzar cap d'aquestes cartes, la qual cosa va donar lloc a l'aparició d'un gran nombre de falsificacions.[1] El 1985 va aparèixer en una llibreria de Tarragona l'anomenat Libro copiador de Colón, una col·lecció de nou documents colombinos probablement transcrits en l'últim terç del segle XVI.[2] Entre ells hi havia una carta relatant el Primer Viatge i dirigida als Reis. L'Estat espanyol va comprar aquest llibre el 1987 i el dipòsit en el Arxiu General d'Índies.[2] Dos anys més tard va ser publicat en facsímil, en una edició dirigida per Antonio Rumeu de Armes,[17] i posteriorment ha estat transcrit en diverses col leccions de documents.[N. 8]

La carta del Libro copiador està estructurada de forma clara i coherent, el que implica que no va ser redactada precipitadament. En comparació amb la carta a Santàngel mostra moltes similituds però també diferències òbvies.[4] Tot i ser més llarga en unes 300 paraules, dóna menys detalls sobre les canoes, la dieta i l'estructura social dels indis. Inclou peticions de favors als reis, per exemple un títol de cardenal per un dels seus fills,[18] que no apareixen, lògicament, en les cartes a Santàngel i Sánchez. D'altra banda el seu to és molt més messiànic, amb freqüents al lusions a la intervenció divina i afirmant que l'objectiu del Descobriment era guanyar riqueses per finançar la conquesta de Jerusalem.[4]

Aquesta carta està datada "a la mar d'Espanya" a 4 de març de 1493, sense cap menció ni a Canàries ni a Lisboa, per la qual cosa no contradiu el Diari.

Segons Rumeu, tant la carta del Libro copiador com les de Santàngel i de Sánchez van ser escrites personalment per Colom i són coherents entre si.[19] Tanmateix, el text d'aquesta "carta a els Reis "presenta diferències substancials amb les altres dues,[20] les quals tampoc és segur que siguin de la mà de Colom. D'altra banda, alguns historiadors consideren que l'autenticitat del Libro copiador no ha estat demostrada.[7]

Notes al peu, referències i bibliografia[modifica]

Notes[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 EDNEY, Matthew H. «Columbus's First Letter. Its Diffusion through Europe, 1493-1497» (en anglès).
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàgs. 43-44.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 RAMOS PÉREZ, Demetrio. La carta de Colón sobre el Descubrimiento. Diputación provincial de Granada, 1983. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 IFE, Barry W. «Introduction to theLetters from America» (en anglès). King's College London, 1992. [Consulta: 22 juliol 2009].
  5. ↑ 5,0 5,1 LEÓN GUERRERO, Monserrat «Cronistas de los Viajes Colombinos». Revista de Humanidades Tecnológico de Monterrey, 20, 2006, pàg. 112-129 [Consulta: 26 juliol 2009].
  6. ↑ 6,0 6,1 SANZ, Carlos (i Henry Harrisse). El gran secret de la Carta de Colom. Alacant: V. Suárez, 1959. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 HENIGE, David. Pàg 141.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 SANZ LÓPEZ, Carlos. Pàg 17.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 MORALES PADRÓN, Francisco. Primeras cartas sobre América, 1990. 
  10. ↑ Carlos Sanz López, citat a: Jaime Peñaroya Cruz. # La prohibició de les Índies. Google Knole, 1997. 
  11. ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. Pàg.167. Transcripció del manuscrit de la carta de l'Arxiu de Simancas, amb llicències importants.
  12. ↑ MAJOR, Richard Henry. The bibliography of the first letter of Christopher Columbus. Londres: Ellis & White, 1872, p. 12-13. 
  13. ↑ DE VARHAGEN, Francisco Adolfo. Primera epístola del Almirante don Cristóbal Colón. València: Imprenta de D. José Mateu Garin, 1858. 
  14. ↑ 14,0 14,1 LEÓN GUERRERO, Montserrat. Pàg 22.
  15. ↑ 15,0 15,1 MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana Maria. Los Pinzones y el Descubrimiento de América. 3 vol. Ediciones de Cultura Hispánica, 1988, pp. 143-160. ISBN 978-84-7232-442-8. 
  16. ↑ 16,0 16,1 ZURITA, Jerónimo. Historia del Rey don Hernando el Católico: de las empresas y ligas de Italia. Herederos de Pedro Lanaja y Lamarca, 1670, p. p. 31. 
  17. ↑ RUMEU DE ARMAS, Antonio. Libro copiador de Cristóbal Colón, 1989. 
  18. ↑ DAVIDSON, Milers H. Pàg. 275.
  19. ↑ RUMEU DE ARMAS, Antonio. Llibre copiador de Cristòfor Colom, 1989.  citat a HENIGE, David
  20. ↑ DAVIDSON, Milers H., Pàg 197.

Bibliografia[modifica]

  • SANZ LÓPEZ, Carlos. La Carta de Colón: 15 febrero-14 marzo 1493. Madrid: Gráficas Yagües, 1962. 
  • RAMOS PÉREZ, Demetrio. La carta de Colón sobre el Descubrimiento. Diputación provincial de Granada, 1983.  Conté introducció crítica, facsímil i transcripció del manuscrit de la carta al escrivà de ració a l'Arxiu de Simancas.
  • RUMEU DE ARMAS, Antonio (ed.). Libro copiador de Cristóbal Colón: correspondencia inédita con los Reyes Católicos sobre los viajes a América. Testimonio, 1989. ISBN 84-86290-22-8. 
  • MORALES PADRÓN, Francisco. Primeras cartas sobre América (1493-1503). Sevilla: Universidad de Sevilla, 1990. ISBN 84-7405-517-2. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:MiguelAngel_fotografo/cartas&oldid=23670143»