Yves Robert

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaYves Robert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Yves Henri Charles Marie Robert Modifica el valor a Wikidata
19 juny 1920 Modifica el valor a Wikidata
Saumur (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 maig 2002 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Hemorràgia cerebral Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Montparnasse, 9 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, actor de cinema, actor de televisió, realitzador, actor de teatre, productor de cinema, actor, guionista, productor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata –  2001 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDanièle Delorme (1956–2002), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0002216 Allocine: 5936 Allmovie: p108456 TMDB.org: 25182
Musicbrainz: 9dbe4e61-e334-4b9c-9527-072d88888359 Discogs: 1138216 Find a Grave: 74912864 Modifica el valor a Wikidata

Yves Robert (Saumur, 21 de juny de 1920 - París, 10 de maig de 2002) va ser un actor, guionista, director i productor francès.[1]

Biografia[modifica]

Va passar part de la seva infància en Pouancé. Sent adolescent va ser a París per a seguir la carrera d'actor, iniciant la mateixa amb petits papers no remunerats en diversos tallers teatrals de la ciutat. Per a mantenir-se es va ocupar en treballs diversos, com el de tipògraf en una impremta.

En 1943, en Lió, va entrar en la companyia teatral de Jean-Pierre Grenier i Olivier Hussenot. El seu debut com a actor teatral va ser brillant, participant en la creació de nombroses peces, entre elles La tête des autres, de Marcel Aymé, i Colombe, de Jean Anouilh. A més, va actuar en el gènere del cabaret actuant, entre altres locals, en el Cabaret La Rose Rouge. La seva activitat teatral li va valer el premi al millor actor el 1949.

En 1949 va debutar al cinema amb un paper de repartiment al film Les Dieux du dimanche. Pocs anys més tard, Robert escrivia guions, dirigia i produïa. Va rodar el seu primer curtmetratge en 1951 amb Claude Sautet com a ajudant, i en 1958 va dirigir Ni vu ni connu, amb una de les primeres actuacions de Louis de Funès en un primer paper. Com a director, Yves Robert va rodar diverses comèdies d'èxit per a les quals ell havia escrit el guió.[2] La seva pel·lícula de 1962 La Guerre des boutons li va valer el Premi Jean Vigo. En 1972 va rodar Le grand blond avec une chaussure noire, pel·lícula amb la qual va guanyar l'Os de Plata del 23è Festival Internacional de Cinema de Berlín de 1973.[3] El 1976 Un éléphant ça trompe énormément li va donar fama internacional. En 1977 va dirigir una altra comèdia, Nous irons tous au paradis, que va ser nominada al César a la millor pel·lícula. En 1990 Robert va dirigir dues pel·lícules dramàtiques, Le château de ma mère i La glòria del meu pare. asades en novel·les de Marcel Pagnol, ambdues van ser votades com a "Millor Pel·lícula" al Festival Internacional de Cinema de Seattle.[4]

Com a productor, i en associació amb el seu amic Gilbert de Goldschmidt, va presentar a França les obres de Monty Python. Gran descobridor de talents, va contribuir al reconeixement d'actors de la talla de Louis de Funès, Pierre Richard i Anny Duperey.

Robert també s'encarregava de la música de les seves pel·lícules, composta en tretze ocasions per Vladimir Cosma, músic que va compondre la seva primera banda sonora per a Robert. Al llarg de la seva filmografia va ser el responsable de molts grans èxits musicals francesos, com per exemple la composició de flauta de Pan interpretada per Gheorghe Zamfir a Le Grand Blond avec une Chaussure Noire o Les Copains d'abord, peça composta per Georges Brassens per Les Copains.

Tomba d' Yves Robert, al Cementiri de Montparnasse.

Al llarg de la seva carrera Yves Robert va dirigir vint-i-tres llargmetratges, va escriure un mateix nombre de guions, i va actuar en més de 75 pel·lícules.

Després d'un primer matrimoni i el naixement de dos fills, Anne i Jean-Denis Robert, va viure, a partir de 1948, amb l'actriu Rosy Varte, a la qual va conèixer en la companyia teatral de Grenier i Hussenot. En 1956 Robert es va casar amb l'actriu Danièle Delorme, fundant amb ella una companyia productora cinematogràfica, La Guéville.[5] La parella va romandre unida fins a la mort del cineasta, ocorreguda en París al maig de 2002 a causa d'una hemorràgia cerebral. Va ser enterrat al Cementiri de Montparnasse.

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Curtmetratges[modifica]

Llargmetratges[modifica]

Televisió[modifica]

Guionista, adaptador[modifica]

Productor[modifica]

Actor[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Bergan, Ronald «UK Guardian Obit». The Guardian [Londres], 14-05-2002.
  2. ↑ «Popular Comedies».
  3. ↑ «Berlinale 1973: Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 2015-03-19. [Consulta: 29 juny 2010].
  4. ↑ Hartl, John «Seattle Festival Award». The Seattle Times, 12-06-1991.
  5. ↑ Riding, Alan «NY Obit- children». The New York Times, 11-05-2002.

Bibliografia[modifica]

  • Yves Robert. Un homme de joie. Dialogue avec Jérôme Tonnerre, Paris, Flammarion, 1996, 394 p. (ISBN 2-08-067240-1)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Yves_Robert&oldid=32483159»