Al·luaivita

Al·luaivita
Fórmula química	Na19(Ca,Mn)₆(Ti,Nb)₃Si26O74Cl·2H₂O
Epònim	mont Al·luaiv
Localitat tipus	mont Al·luaiv, massís de Lovozero, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CO.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CO.10
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.25
Dana	64.1b.1.1
Heys	17.3.7
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 14,04Å; c = 60,6Å;
Grup espacial	Grup espacial 166
Color	incolor a rosa marronós clar
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5 a 6
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,618 nε = 1,626
Birefringència	δ = 0,008
Impureses comunes	Zr, La, Ce, TR, Sr, Ba, K
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1988-052
Any d'aprovació	1990
Símbol	Aav
Referències

L'al·luaivita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'eudialita. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, el mont Al·luaiv, a la península de Kola (Rússia).

Característiques

L'al·luaivita és un silicat de fórmula química Na₁₉(Ca,Mn)₆(Ti,Nb)₃Si₂₆O₇₄Cl·2H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma d'acumulacions irregulars, de fins a 1 mil·límetre. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·luaivita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si₉O₂₇]^18-» juntament amb els següents minerals: eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, golyshevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.

Formació i jaciments

Es troba en pegmatites ultra-agpaitiques en un massís alcalí diferenciat. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sodalita, nefelina, feldespat, eudialita, arfvedsonita i aegirina. Va ser descoberta l'any 1990 al mont Al·luaiv, al massís de Lovozero, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). També, a dins del massís de Lovozero, ha estat trobada als monts Karnasurt i Kedykverpakhk, així com al mont Rasvumchorr, al Massís de Khibini.