Golyshevita
 Golyshevita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na10Ca₃Ca₆Zr₃Fe₂SiNb(Si₃O9)₂(Si9O27)₂CO₃(OH)₃·H₂O |
| Epònim | Vladímir Gólixev |
| Localitat tipus | Mina de flogopita de Kovdor, Massís de Kovdor, óblast de Múrmansk, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CO.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CO.10 |
| Dana | 64.1.6. |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 14,231 Å; c = 29,984 Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | r3m |
| Color | marró a marró-vermell |
| Exfoliació | imperfecta - {0001} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,628 nε = 1,618 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Impureses comunes | K, Cl, Mn, (Al, Ce, La) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2004-039 |
| Any d'aprovació | 2004 |
| Símbol | Gsv |
| Referències | [1] |
La golyshevita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'eudialita. AnomRep el nom en honor de Vladímir Mikhàilovitx Gólixev (1943-2000), cristal·lògraf de la Universitat de l'Estat Mordvin, a Saransk (Rússia).
Característiques[modifica]
La golyshevita és un silicat de fórmula química Na10Ca₃Ca₆Zr₃Fe₂SiNb(Si₃O9)₂(Si9O27)₂CO₃(OH)₃·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004, i la primera publicació data del 2005. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5. Químicament similar a la mogovidita, la qual no conté niobi.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la golyshevita pertany a «09.CO: Ciclosilicats amb enllaços de 9 [Si9O27]18-» juntament amb els següents minerals: al·luaivita, eudialita, ferrokentbrooksita, kentbrooksita, khomyakovita, manganokhomyakovita, oneil·lita, raslakita, feklichevita, carbokentbrooksita, zirsilita-(Ce), ikranita, taseqita, rastsvetaevita, labirintita, johnsenita-(Ce), mogovidita, georgbarsanovita, aqualita, dualita, andrianovita, voronkovita i manganoeudialita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina de flogopita de Kovdor, situada al massís de Kovdor, dins l'óblast de Múrmansk (Rússia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golyshevita |
- ↑ «Golyshevite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 gener 2020].