Artas (Betlem)
| أرطاس | ||||
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Vila | ||||
| Graella palestina | 167/121 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 4,3 km²  | |||
| Altitud | 708 m | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Betlem | |||
Artas (àrab: أرطاس, Arṭās) és una vila de la governació de Betlem, al centre de Cisjordània, situada 4 kilòmetres al sud-oest de Betlem. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 4.610 habitants en 2016.[1]
Etimologia[modifica]
Segons le Strange, el nom Urtas probablement és la corrupció d' Hortus, que té el mateix significat que Firdus (paradís),[2] mentre que Edward Henry Palmer creuq ue és un nom personal.[3] El nom també podria derivar-se del llatí "hortus", que significa "jardí", d'aquí el nom Hortus conclusus del proper convent catòlic.
Història[modifica]
Èpoques fatimita i mameluca[modifica]
Segons Moshe Sharon, professor d'història islàmica antiga de la Universitat Hebrea de Jerusalem, dues inscripcions trobades al poble mostren el gran interès en Artas dels líders dels estats Califat Fatimita i mameluc, així com la riquesa del poble en aquesta època.[4]
Nasir Khusraw (1004-1088) va escriure que «un parell de llegues de Jerusalem és un lloc on hi ha quatre pobles, i aquí hi ha una font d'aigua, amb nombrosos jardins i horts, i es diu Faradis (o els Paradisos), a causa de la bellesa del lloc.»[2]
Durant el període dels croats, el poble era conegut com a Artasium o Iardium Aschas. El 1227, el Papa Gregori IX va confirmar que el poble havia estat lliurat a l'Església de Betlem.[5] Els restes de l'església de les croades van ser arrasats al segle xix.[6]
Època otomana[modifica]
La vila fou incorporada a l'Imperi Otomà en 1517 amb la totalitat de Palestina, i en 1596 apareix als registres fiscals com a part de la nàhiya d'al-Quds del liwà homònim. Tenia una població de 32 llars musulmanes.[7]
Fins al segle xix, els habitants d'Artas van ser responsables de custodiar les picines de Salomó, un sistema d'aigua que conduïa aigua a Betlem, Heròdium, al Mont del Temple o Haram al-Sharif a Jerusalem. El poble tenia una tradició d'acollir acadèmics estrangers i locals, no pocs dels quals eren dones.[8] Com a resultat, hi ha un gran treball en tots els aspectes del poble.[9]
A mitjans del segle xix, James Finn, cònsol britànic a Jerusalem (1846-1863),[10] i la seva esposa Elisabeth Ann Finn, van comprar terres a Artas per establir una granja experimental on pretenien emprar jueus empobrits de la ciutat vella de Jerusalem. Johann Gros Steinbeck (avi de l'autor John Steinbeck) i el seu germà Friedrich, es van establir sota el lideratge de John Meshullam, un jueu convertit i membre d'una societat missionera britànica.[11] Clorinda S. Minor també va viure a Artas en 1851 i 1853.
L'explorador francès Victor Guérin va visitar l'àrea el juliol de 1863,[12] i va descriure la vila com que tenia uns 300 habitants. Moltes de les cases del poble semblen estar construïdes amb materials antics.[13] Una llista oficial de pobles otomans de l'any 1870 va mostrar que Artas tenia 18 cases i una població de 60 habitants, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[14][15]
En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund descrivia Artas com «un petit llogaret enfilat a la costa ... amb una bona font darrere d'ell, d'on un aqueducte va portar a Jebel Furedis ... restes d'un embassament Humman Suleiman.»[16] En 1896 la població d'Artas era estimada en unes 120 persones.[17]
Època del Mandat Britànic[modifica]
L'antropòloga finlandesa Hilma Granqvist va arribar a Artas en la dècada de 1920 com a part de la seva investigació sobre les dones de l'Antic Testament. Ella "va arribar a Palestina per trobar els avantpassats jueus de les Escriptures. El que va trobar era un poble palestí amb una cultura i forma de vida diferents. Per tant, va canviar l'enfocament de la seva investigació per a una investigació completa dels costums, hàbits i modes de pensar de la gent d'aquest poble. Granqvist va acabar quedant-se fins al 1931 documentant tots els aspectes de la vida de la vila. En fer-ho va prendre centenars de fotografies."[18] Els seus llibres sobre Artas van ser publicats entre 1931 i 1965, convertint a Artas en un dels pobles palestins més documentats.
En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, "Urtas" tenia 433, 192 homes i 197 dones musulmanes, i 1 home i 43 dones cristianes.[19] En el cens de Palestina de 1931 la població d'Artas era de 619 en 123 cases. Hi havia 272 homes i 273 dones musulmanes, mentre que hi havia 5 homes i 69 dones cristianes.[20]
En el cens de 1945, la població d'Artas era de 800; 690 musulmans i 110 cristians,[21] que posseïen 4,304 dúnams de terra segons un cens oficial de terra i població.[22] D'aquests, 894 dúnams eren plantacions i terra de rec, 644 per a cereals,[23] mentre 54 dúnams eren sòl edificat.[24]
Després de 1948[modifica]
En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Artas fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Referències[modifica]
- ↑ Projecció de població pel Districte de Betlem, ordenat per municipis, 2006- 2016
- ↑ 2,0 2,1 Le Strange, 1890, p. 440
- ↑ Palmer, 1881, p. 330
- ↑ Sharon, 1997, p. 117-120
- ↑ Röhricht, 1893, p. 259, no 983; cited in Pringle, 1993, p. 61
- ↑ Baldensperger, 1913, p. 114
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 116
- ↑ A Century and a Half of Women's Encounters in Artas
- ↑ Recommended Reading and Selected Bibliography of Artas
- ↑ [1]
- ↑ Mountain of Despair, Haaretz
- ↑ Guérin, 1869, p. 104 ff
- ↑ Guérin, 1869, p. 108
- ↑ Socin, 1879, p. 144
- ↑ Hartmann, 1883, p. 148
- ↑ Conder and Kitchener, 1883, SWP III, 'Urtas'. p. 27.
- ↑ Schick, 1896, p. 125
- ↑ Other Palestines Arxivat 20-8-2007 a Wayback Machine. 24–30 May 2001 Al-Ahram Weekly Online
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Bethlehem, p. 18
- ↑ Mills, 1932, p. 35
- ↑ Govern de Palestina, Departamento de Estadística, 1945, p. 24
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 56
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in 1970, p. 101
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 151
Bibliografia[modifica]
- Baldensperger, P. J.. The Immovable East: Studies of the People and Customs of Palestine, 1913.
- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Canaan, T. Mohammedan Saints and Sanctuaries in Palestine. Londres: Luzac & Co., 1927. Arxivat 2019-05-16 a Wayback Machine. (pp. 66 Arxivat 2017-10-03 a Wayback Machine. 96)
- Conder, C.R.; Kitchener, H.H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 3. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1883.
- Govern de Jordan, Departamento de Estadística. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Govern de Palestina, Departamento de Estadística. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 1: Judee, pt. 3. París: L'Imprimerie Nationale, 1869.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Centre, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Le Strange, Guy. Palestine Under the Moslems: A Description of Syria and the Holy Land from A.D. 650 to 1500. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1890.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Pringle, Denys. The Churches of the Crusader Kingdom of Jerusalem: A-K (excluding Acre and Jerusalem). I. Cambridge University Press, 1993. ISBN 0 521 39036 2. .
- Rogers, Mary Eliza. Domestic life in Palestine. Poe & Hichcock, 1865.
- Röhricht, R. (RRH) Regesta regni Hierosolymitani (MXCVII-MCCXCI) (en llatí). Berlín: Libraria Academica Wageriana, 1893.
- Saulcy, L.F. de. Narrative of a journey round the Dead Sea, and in the Bible lands, in 1850 and 1851. 2, new edition. Londres: R. Bentley, 1854.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Sharon, M. Corpus Inscriptionum Arabicarum Palaestinae, A. I. BRILL, 1997. ISBN 90-04-10833-5.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
- Tobler, T. Dr. Titus Toblers zwei Bucher Topographie von Jerusalem und seinen Umgebungen (en alemany). 2. Berlín: G. Reimer, 1854. (pp. 952- 955)
