Camp d'Aida

Plantilla:Infotaula geografia políticaCamp d'Aida
مخيم عايده
Imatge

Localització
Map
 31° 43′ 10″ N, 35° 11′ 56″ E / 31.719539°N,35.198975°E / 31.719539; 35.198975
Camp de refugiats
Geografia
Superfície0,071 km² Modifica el valor a Wikidata
Creació1950 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
GovernacióBetlem
Identificador descriptiu
Fus horari
Altres
Agermanament amb

Camp d'Aida, també 'Ayda (àrab: مخيم عايده, muẖayyam ʿĀyda) és un camp de refugiats palestí de la governació de Betlem, a Cisjordània, situada a dos quilòmetres al nord del centre històric de Betlem i un al nord de Beit Jala. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 3.311 habitants el 2016.[1] Segons l'UNRWA, el campament tenia una població d'aproximadament 5.498 refugiats a la fi de 2014.[2]

Història[modifica]

Rep el nom d'un famós cafè (maqha) ubicat al lloc a la dècada dels anys 1940. Fou establert el 1950 per a refugiats de les àrees de Jerusalem i Hebron,[3] i cobreix una àrea de 66 dúnams (0.17 km²).[4] Actualment, allotja 1,125 refugiats que viuen en 94 tendes.[5]

Mural del Guernica i Palestine al camp d'Aida camp, Betlem, Palestina
Nens tornant de l'escola al camp d'Aida, amb el Mur de Cisjordània al fons.

El camp va patir dificultats especials durant la Segona Intifada, quan l'escola va patir greus danys i 29 habitatges van ser destruïts per incursions militars israelianes.[4] Les Forces de Defensa d'Israel van posar el campament i les àrees circumdants sota toc de queda, van fer arrests i fins i tot va demolir les parets entre les cases per tal d'evitar les sortides del campament.[5] En una d'aquestes maniobres, el resident del camp Huda Hawaja va ser mortalment ferit quan soldats israelians van enderrocar les seves portes, i va morir després d'haver retardat la crida d'una ambulància a causa de la presència militar.[6] L'incident va ser documentat per periodistes embarcats i es va emetre al Canal 2, el que va donar lloc a una protesta pública i de girar l'esquena de l'exèrcit israelià contra la premsa.[7]

El papa Benet XVI va visitar el camp de refugiats durant la seva visita a Jordània, Israel i territoris palestins durant la peregrinació per l'Orient Mitjà al maig de 2009. Va dir que els refugiats vivien en "condicions precàries i difícils" i que " és tràgic veure parets encara erigides".[8]

El 29 d'octubre de 2015, al capvespre, un vídeo filmat al seu iPhone per un resident del campament de refugiats d'Aida, Yazan Ikhlayel (17), va capturar una adreça de megafonia feta d'un vehicle militar israelià durant una incursió al campament. El discurs advertia als residents que, si no desistien del llançament de pedra, serien gassejats fins a la mort, nens, joves i ancians. Referint-se potser a l'arrest de Qassan Abu Aker, el parlant va afegir que un dels detinguts seria assassinat si veien que els veïns no aturaven els llançaments.[9][10][11][12] La Policia de Fronteres va suspendre immediatament l'oficial sospitós de l'incident, i va revisar la seva continuació del seu servei a la força.[11]

Avui[modifica]

El camp d'Aida és adjacent a la Tomba de Raquel, emmurallada de Jerusalem pel Mur de Cisjordània i contigu a l'assentament israelià de Gilo.[13] El campament de refugiats d'Aida és adjacent a un nou hotel de quatre estrelles, l'Intercontinental, a la carretera Jerusalem-Hebron. A la porta d'entrada del camp es representa una enorme "clau de retorn palestina", i a la barrera de separació s'ha pintat un graffiti amb les paraules Gernika 1936 - Palestina 1948.[13] El campament conté dues escoles i no hi ha clíniques de salut,[14] encara que l'UNRWA ha proporcionat assistència als metges i fisioterapeutes per proporcionar assistència mèdica al camp.[15] L'accés a l'aigua sovint es veu interromput per als residents d'Aida,[16] i el clavegueram és escàs. La taxa d'atur a Aida és del 43%.[4]

A Aida hi ha el Centre Cultural i d'Entrenament Teatral Al Rowwad[17] i el Lajee Youth Center,[18] ambdues practiquen formes de resistència culturals i creatives.[19] Els refugiats del camp d'Aida han practicat una oposició predominantment no violenta a l'ocupació israeliana.[13] La situació dels joves en el camp d'Aida es va fer pública a Flying Home, un llibre infantil il·lustrat elaborat per Lajee el 2009.[20]

Referències[modifica]

  1. 2007-2016 PCBS census. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
  2. Survey of Palestinian Refugees and Internally Displaced Persons 2013-2015 Volume VIII. Badil, p. 40. 
  3. «A Day in Aida Refugee Camp». UNRWA. [Consulta: 12 març 2016].
  4. 4,0 4,1 4,2 «Where We Work - Camp Profiles». UNRWA. [Consulta: 12 març 2016].
  5. 5,0 5,1 «History - Aida Youth Centre». Aida Youth Centre. [Consulta: 12 març 2016].
  6. «Security heads to meet amid ongoing Mid East violence». Lateline. ABC, 22-03-2002 [Consulta: 14 març 2016].
  7. «Trying to Buck the News Blackout». Haaretz, 18-03-2002 [Consulta: 14 març 2016].
  8. «In Bethlehem, Pope Benedict XVI makes strongest call yet for a Palestinian homeland». The Guardian, 14-05-2009 [Consulta: 12 març 2016].
  9. Megan Hanna,'Israeli soldiers tell Palestinians: ‘We will gas you until you die',' Ma'an News Agency 29 October 2015.
  10. Sheren Khalel and Abed al Qaisi, 'WATCH: Israeli forces threaten Palestinian refugees over loudspeaker,' Middle East Eye 30 October 2015.
  11. 11,0 11,1 .'Border cop suspended for threatening to ‘gas' Palestinians,' The Times of Israel, 30 October 2015.
  12. Megan O'Toole,‘Israeli officer: 'We will gas you until you die',’, Al Jazeera,31 October 2015.
  13. 13,0 13,1 13,2 Gideon Levy i Alex Levac, 'The most surreal place in the occupied territories,' Haaretz 30 March 2014.
  14. «Ayda Camp (fact sheet)». ARIJ. [Consulta: 12 març 2016].
  15. «Refugee Assistance». Badil. [Consulta: 12 març 2016].
  16. «Courage and resistance at Aida refugee camp». Electronic Intifada, 28-09-2009 [Consulta: 12 març 2016].
  17. «Who We Are». Al Rowwad. [Consulta: 12 març 2016].
  18. «About Us». Lajee Center. [Consulta: 12 març 2016].
  19. «The Art of Resistance». Badil. [Consulta: 12 març 2016].
  20. «Book Review: Flying Home». Badil. [Consulta: 12 març 2016].

Enllaços externs[modifica]