Cabazita-Mg
 Cabazita-Mg | |
|---|---|
| Fórmula química | (Mg0.7K0.5Ca0.5Na0.1)[Al₃Si9O24]·10H₂O |
| Epònim | cabazita i magnesi  |
| Localitat tipus | Pedrera del mont Karikás, Bazsi, Districte de Sümeg, Comtat de Veszprém, Hongria |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.GD.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.GD.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,3433(5) Å; α = 94,894(4)° |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Grup espacial | r3m |
| Color | incolor |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 1,98(1) g/cm³ (mesurada); 1,964(7) g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,465(5) nε = 1,469(5) |
| Birefringència | δ = 0,004 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2009-060 |
| Símbol | Cbz-Mg |
| Referències | [1] |
La cabazita-Mg és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cabazita-levyna. Rep el nom del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. És el membre del grup de la cabazita amb magnesi dominant.
Característiques[modifica]
La cabazita-Mg és un silicat de fórmula química (Mg0.7K0.5Ca0.5Na0.1)[Al₃Si9O24]·10H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita-Mg pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.
Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats al Museu Herman Ottó, a Miskolc, Hongria, i al Museu d'Història Natural d'Hongria, a Budapest, amb els números de referència: gyn/1742 i 1743.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la pedrera del mont Karikás, a la localitat de Bazsi, dins el districte de Sümeg (Comtat de Veszprém, Hongria). També ha estat descrita a l'illa Magee, al comtat d'Antrim (Irlanda del Nord). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Chabazite-Mg» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 abril 2020].