Der müde Tod
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Fritz Lang  |
| Protagonistes | |
| Producció | Erich Pommer |
| Guió | Thea von Harbou i Fritz Lang |
| Música | Giuseppe Becce |
| Fotografia | Bruno Mondi, Bruno Timm, Fritz Arno Wagner i Erich Nitzschmann |
| Muntatge | Fritz Lang |
| Productora | Decla Film (en)  |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Reich alemany |
| Estrena | 6 octubre 1921 |
| Durada | 105 min |
| Idioma original | alemany cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | cinema fantàstic, cinema mut i drama |
| Tema | mort, amor i destí |
| Lloc de la narració | Reich alemany, Aràbia, Venècia i Xina |
         | |
Der müde Tod (La mort cansada) és una pel·lícula muda expressionista alemanya de 1921 dirigida per Fritz Lang.
Trama[modifica]
"En algun moment i en algun lloc", una parella d'enamorats està en una posada on coincideixen amb un desconegut misteriós (Bernhard Goetzke), qui resulta ser la mort. El nuvi (Walter Janssen) desapareix i la núvia (Lil Dagover) el busca, fins que s'adona que se'l va emportar la mort. Aquesta li mostra tres veles (vides) a punt d'extingir-se i li explica que només podrà recuperar al seu estimat si aconsegueix salvar alguna d'elles. Aquestes tres històries, interpretades pels mateixos actors, tindran lloc a "La ciutat dels fidels" durant el Ramadà, al carnaval de Venècia i a l'antiga Xina imperial.
Influències[modifica]
La Segona Història que transcorre en el Carnestoltes de Venècia està retitulada com Madonna Fiammetta en clara al·lusió a l'obra Elegia di Madonna Fiammetta, de Bocaccio
Als Estats Units, la pel·lícula es va estrenar amb gairebé tres anys de retard el 6 de juliol de 1924..[1] Douglas Fairbanks havia comprat els drets, però no per a la distribució. Va copiar alguns trucs per a la seva pel·lícula El lladre de Bagdad. En una entrevista concedida en 1970, declarava l'autor::[2]
| « | «Douglas Fairbanks, el vell, la va comprar [Les tres llums] per 8.000 dòlars i va copiar tot —però naturalment cinquanta mil vegades millor— a El lladre de Bagdad. Tenien departaments de trucatges. Tenien diners. Nosaltres havíem de fer tots els nostres trucs per nosaltres mateixos —a la càmera, al plató—, res al laboratori».[3] | » |
Aquesta pel·lícula va influir en la trajectòria artística de Luis Buñuel, qui va dir que la pel·lícula "va obrir els meus ulls a la poètica expressivitat del cinema.[2][4] En una entrevista amb François Truffaut, Alfred Hitchcock va esmentar que la pel·lícula li havia impressionat.[5]
Segons Robert Cashill de Cineaste, la interpretació de Bernhard Goetzke com la mort va tenir una influència en El setè segell d'Ingmar Bergman..[6]
Referències[modifica]
- ↑ Destiny (1921) - Release Info IMDb.com (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 Töteberg, Michael: El cine de Fritz Lang, pág. 35.
- ↑ Bogdanovich, P.: Fritz Lang en América, p. 27
- ↑ Mi último suspiro (Memorias). Barcelona: Plaza & Janes, S.A, 1982, p. 88.
- ↑ El Cine Segun Hitchcock. Alianza Editorial, 1966, p. 34. ISBN 84-206-3856-0.
- ↑ Cashill, Robert «Destiny». Cineaste, Invierno de 2016, 01-12-2016, pàg. 66.
Bibliografia[modifica]
- Bogdanovich, Peter. Fritz Lang en América. 3ª. Fundamentos, 1991, p. 160. ISBN 84-245-0013-X.
- Casas, Quim. Fritz Lang. Madrid: Cátedra, 1991, p. 94-97. ISBN 84-376-1024-9.
- Töteberg, Michael. El cine de Fritz Lang. T&B Editores, 2013, p. 32-35. ISBN 978-84-15405-63-4.
Enllaços externs[modifica]
- Der müde Tod a silentera.com; (anglès).
Der müde Tod a YouTube- Estudi de la pel·lícula a Miradas.net
- Ressenya de la pel·lícula a eltestamentodeldoctorcaligari.com
Pel·lícules de Fritz Lang | ||
|---|---|---|
| 1910 | .jpg) | |
| 1920 | ||
| 1930 | ||
| 1940 | ||
| 1950 | ||
| 1960 | ||
