Der müde Tod

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDer müde Tod
Fitxa
DireccióFritz Lang Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióErich Pommer Modifica el valor a Wikidata
GuióThea von Harbou i Fritz Lang Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGiuseppe Becce Modifica el valor a Wikidata
FotografiaBruno Mondi, Bruno Timm, Fritz Arno Wagner i Erich Nitzschmann Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFritz Lang Modifica el valor a Wikidata
ProductoraDecla Film (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenReich alemany Modifica el valor a Wikidata
Estrena6 octubre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic, cinema mut i drama Modifica el valor a Wikidata
Temamort, amor i destí Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióReich alemany, Aràbia, Venècia i Xina Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0012494 Filmaffinity: 830094 Allocine: 6125 Rottentomatoes: m/destiny_1924 Letterboxd: destiny Allmovie: v61983 TCM: 490688 TV.com: movies/destiny TMDB.org: 29267 Modifica el valor a Wikidata

Der müde Tod (La mort cansada) és una pel·lícula muda expressionista alemanya de 1921 dirigida per Fritz Lang.

Trama[modifica]

"En algun moment i en algun lloc", una parella d'enamorats està en una posada on coincideixen amb un desconegut misteriós (Bernhard Goetzke), qui resulta ser la mort. El nuvi (Walter Janssen) desapareix i la núvia (Lil Dagover) el busca, fins que s'adona que se'l va emportar la mort. Aquesta li mostra tres veles (vides) a punt d'extingir-se i li explica que només podrà recuperar al seu estimat si aconsegueix salvar alguna d'elles. Aquestes tres històries, interpretades pels mateixos actors, tindran lloc a "La ciutat dels fidels" durant el Ramadà, al carnaval de Venècia i a l'antiga Xina imperial.

Influències[modifica]

La Segona Història que transcorre en el Carnestoltes de Venècia està retitulada com Madonna Fiammetta en clara al·lusió a l'obra Elegia di Madonna Fiammetta, de Bocaccio

Als Estats Units, la pel·lícula es va estrenar amb gairebé tres anys de retard el 6 de juliol de 1924..[1] Douglas Fairbanks havia comprat els drets, però no per a la distribució. Va copiar alguns trucs per a la seva pel·lícula El lladre de Bagdad. En una entrevista concedida en 1970, declarava l'autor::[2]

« «Douglas Fairbanks, el vell, la va comprar [Les tres llums] per 8.000 dòlars i va copiar tot —però naturalment cinquanta mil vegades millor— a El lladre de Bagdad. Tenien departaments de trucatges. Tenien diners. Nosaltres havíem de fer tots els nostres trucs per nosaltres mateixos —a la càmera, al plató—, res al laboratori».[3] »

Aquesta pel·lícula va influir en la trajectòria artística de Luis Buñuel, qui va dir que la pel·lícula "va obrir els meus ulls a la poètica expressivitat del cinema.[2][4] En una entrevista amb François Truffaut, Alfred Hitchcock va esmentar que la pel·lícula li havia impressionat.[5]

Segons Robert Cashill de Cineaste, la interpretació de Bernhard Goetzke com la mort va tenir una influència en El setè segell d'Ingmar Bergman..[6]

Referències[modifica]

  1. Destiny (1921) - Release Info IMDb.com (anglès)
  2. 2,0 2,1 Töteberg, Michael: El cine de Fritz Lang, pág. 35.
  3. Bogdanovich, P.: Fritz Lang en América, p. 27
  4. Mi último suspiro (Memorias). Barcelona: Plaza & Janes, S.A, 1982, p. 88. 
  5. El Cine Segun Hitchcock. Alianza Editorial, 1966, p. 34. ISBN 84-206-3856-0. 
  6. Cashill, Robert «Destiny». Cineaste, Invierno de 2016, 01-12-2016, pàg. 66.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]