Discussió:Veganisme

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Vegetarianisme = abolicionista (no benestarista)[modifica]

Aquest article es desastrós. El propi text és contradictori. El veganisme és un estil de vida basat en no fer ús d'animals per menjar, per vestir-se, per experimentar ni per divertir-se. El benestarisme no és cap tendència del veganisme, sinó de l'animalisme. El benestarisme és un animalisme fals o hipòcrita pel fet que accepta l'explotació d'animals de ramaderia extensiva/ecològica quan no hi ha cap necessitat de menjar productes d'origen animal per viure saludablement al 100% entre altres raons, com la que els animals també senten i tenen interessos, i són vulnerats pel caprici del plaer culinari i innecessari de l'ésser humà. La versió en castellà ho explica bé: http://es.wikipedia.org/wiki/Veganismo Alizée Arnau.

EL VEGANISME ÉS UN MOVIMENT ABOLICIONISTA.205.223.231.72 (discussió) 18:18, 24 maig 2008 (CEST)[respon]
Lo siguiente es un disparate: "Dins del veganisme es pot distingir entre dues tendències: 1. La benestarista: composta per aquells que mengen ous però només si provenen de gallines criades a l'aire lliure (que es distingeixen perquè tenen el codi començat en 0 - agricultura ecològica - o 1). Dins d'aquest corrent també és possible consumir làctics sempre i quan la llet no provingui de la mateixa indústria vinculada a la carn, que fa criar contínuament les vaques lleteres durant sis anys per arrabassar-los immediatament les cries per engreixar-les ràpid i matar-les i, passat aquest temps, també envien aquestes mares frustrades a l'escorxador. Cal remarcar, però, que el formatge vegà, a part d'estar fet amb llet ecològica, s'ha hagut de quallar amb quall vegetal, ja que el quall animal s'extreu de l'estómac de mamífers lactants. 2. L' abolicionista: és la que no només rebutja els productes que comporten la tortura i/o la mort dels animals, sinó també els que suposen l'aprofitament del seu esforç o treball, com ara la mel, la llet i els ous."—el comentari anterior sense signar és fet per 85.54.147.19 (disc. • contr.) 04:46, 26 maig 2008 (CEST)[respon]
Com diuen abans, es fals el que posa l'article. El veganisme sempre es abolicionista, perque vol sempre que s'acavi qualsevol tipus de explotació animal. Es el moviment animalista el que pot ser benestarista o abolicionista. Ho cambio. Akhran (discussió) 12:01, 12 ago 2008 (CEST)[respon]
Potser sí, però s'haurien de posar referències de la versió que s'expliqui, com està demanat de fa mesos.--Pere prlpz (discussió) 12:11, 12 ago 2008 (CEST)[respon]
Hola. Estic traduint l'article de la Wikipedia en espanyol i de miqueta en miqueta aniré ampliant així aquest, amb les referencies que te l'altre incloses. De fet, ja hi he posat algunes referencies, així que he tret l'etiqueta de "calen referencies". Salutacions. Akhran (discussió) 16:30, 12 ago 2008 (CEST)[respon]
Hola. He acabat de traduir tot el text, al començament "a má", finalment amb el traductor OpenTrad apertium, que dona crec força bons resultats. Falta una miqueta per pulir, especialment les referencies, que el traductor les destroça una mica, i alguna paraula sense traduir de l'espanyol. Proximament (si puc demá) o acabo. Salutacions. Akhran (discussió) 17:14, 21 ago 2008 (CEST)[respon]
Referencies arreglades. Ja crec que no queda res més que alguna paraula mal escrita o sense traduir que se m'hagi escapat. Prego que si algú veu alguna cosa així o arregli. Salutacions. Akhran (discussió) 16:15, 22 ago 2008 (CEST)[respon]

Traduït per Akhran.

Micrograms de vitamina B12[modifica]

El text proposa tres maneres d'obtenir vitamina B12. Les dues primeres en suposen 10 mg al dia o menys, però la tercera en requereix 2000 mg a la setmana, que és unes 30 vegades més. Tot i venir d'una traducció de http://www.vegansociety.com/resources/nutrition-health/vitamins-minerals-and-more/vitamin-b12-your-key-facts , com a mínim s'hauria d'explicar millor.--Pere prlpz (disc.) 12:16, 18 ago 2014 (CEST)[respon]

Secció de bibliografia[modifica]

Crec que el punt de vista en aquesta secció no és neutral. Tots els llibres són sobre l'ètica del veganisme o explicacions de com ser vegà, i sospito que tots donen suport al veganisme, i quasi tots en castellà i escrits a Barcelona o Madrid. Cap llibre crític o almenys d'aparentment objectiu sobre la ciència o els efectes econòmics. Caldria contextualitzar les referències, o deixar només els llibres més importants i afegir-ne d'altres per tenir un balanç neutral (Viquipèdia:Punt de vista neutral), o eliminar la secció. --Ssola (disc.) 19:00, 26 feb 2020 (CET)[respon]

@SinglewingedAngel: us aviso perquè veig que havíeu afegit part de la bibliografia. També enllaços externs que he esborrat, perquè crec que eren informació i promoció del veganisme. Hauriem de posar només fonts neutrals, i en tot cas explicar de qui té suport el veganisme. --Ssola (disc.) 22:35, 26 feb 2020 (CET)[respon]
Hola, Ssola! Tens raó, hi han algunes cites que no eren neutrals. Malgrat això, la varietat del contingut era important; el llibre "Economía política de los derechos humanos" explica precisament els efectes econòmics com a tòpic recorrent. Trobaria coherent també que en cas de retirar les fonts fóssin valorades primerament si no és cap problema. D'altra banda, afegir bibliografia des d'altres posicions envers el moviment seria molt gratificant.
Si us plau, reviseu els llibres que hi constaven per tal de comprovar la coherència de cada dins del context.
Gràcies per la suggerència! SinglewingedAngel (disc.) 22:05, 29 feb 2020 (CET)[respon]
@SinglewingedAngel: aprofito l'avinantesa per a recomanar-te la lectura de Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és i Viquipèdia:Enllaços externs. El que comentes de la bibliografia està estretament relacionat amb ambdues lectures. --Judesba (digues...) 22:23, 29 feb 2020 (CET)[respon]

Ara hi aniré! Gràcies pel consell, no hi tinc massa experiència amb això encara. Ho tindré en compte a partir d'ara, et quedo agraït! Aprofitant també l'avinantesa et recomano la lectura de la sinopsi de les fonts a corregir, per això de "no jutjar un llibre per la portada", literalment. Salut! SinglewingedAngel (disc.) 15:41, 1 març 2020 (CET)[respon]

De fet és normal que la majoria de llibres els hagi escrit algú relacionat amb el moviment. Però a la bibliografia hi hauria d'anar una llista limitada dels llibres més cabdals i fonamentals del tema en qüestió (si són cabdals probablement els hauríem d'haver utilitzat ja com a referència, i a més a més tindran crítiques d'anys força posteriors que els reconeguin com a tals), també els compendis amb rigor científic més generals i potser els llibres més importants en català sobre el tema. De fet la bibliografia no és necessària si s'han usat una bona quantitat de referències al cos de l'article que ja cobreixen el tema (vegeu per exemple l'article en anglès). Tornant a aquest article, la bibliografia actual inclou llibres que, ja pel seu títol, any de publicació, etc. podem dir que són inadequats (i no, no me'ls llegiré, no m'interessen prou, si m'equivoco m'ho podeu fer notar). Poso la llista i el comentaris a continuació.--Ssola (disc.) 18:00, 2 març 2020 (CET)[respon]
@SinglewingedAngel: i @Ssola: soc partidari d'eliminar la secció de bibliografia. Es podrien incorporar alguns dels continguts d'aquests llibres en seccions com la de dieta i ètica, però d'acord amb les normes d'estil de la Viquipèdia, a la bibliografia "hi van normalment les obres de les quals s'ha tret bona part de referències". No és el cas de les obres que actualment estan llistades en aquesta secció. Proposo que s'elimini la secció de bibliografia i la llista de llibres es deixi en la pàgina de discussió, com a possible bibliografia per consultar quan algú vulgui ampliar l'article.--Sjoel (disc.) 18:05, 4 març 2020 (CET)[respon]

D'acord Ssola (disc.) 17:20, 7 març 2020 (CET)[respon]

Celebritats veganes[modifica]

Caldria trobar evidències per afirmar que una personalitat va ser vegana. Que apareixi citat/da en una llista no és suficient. Farien falta declaracions seves. Per exemple, Albert Einstein es mostrava favorable al vegetarianisme, però no he trobat cap evidència que la seva dieta o estil de vida fos vegà. En tot cas, es pot dir que estava a favor del vegetarianisme.Sjoel (disc.)

És que la referència que està posada és sensacionalista. El títol és "Personalitats veganes" però quan ho llegeixes veus que en tot cas va ser vegetarià (l'últim any de la seva vida). Vol dir que la referència és poc fiable. N'hauríem de cercar de millors i en cas de dubte esborrar el text que no sigui verificable. -- Ssola (disc.) 17:39, 7 març 2020 (CET)[respon]

Laura Wright va escriure un capítol específicament sobre celebritats veganes al seu llibre The Vegan Studies Project: Food, Animals, and Gender in the Age of Terror (2015). És el capítol 6, de la pàgina 130 a la 153.--Sjoel (disc.) 18:53, 10 abr 2020 (CEST)[respon]

Llista de celebritats veganes en discussió[modifica]

Algunes fonts d'informació afirmen que algunes famoses eren veganes, però no aporten evidència suficient per sostenir-ho (sentiu-vos lliures de modificar-la). Amb la nova definició de veganisme, que consisteix en reduir al màxim el sofriment animal i oposar-se a l'especisme, és revisable part de la llista, ja que el veganisme implica un posicionament ètic i una pràctica més o menys allunyada a l'abolicionisme. Així mateix, s'hauira de contextualitzar que no es pot referir-se a una persona vegana quan encara no existia el veganisme, en tot cas podem dir que per la seva ideologia i la seva forma d'actuar es podria considerar en l'actualitat com a vegana.--Sjoel (disc.) 18:05, 18 set 2022 (CEST)[respon]

  • Empèdocles va suggerir oposar-se al sacrifici i consum d'animals.[1]
  • Sèneca es va manifestar contrari al consum de carn.[2]
  • Albert Einstein. Hi ha algunes cites en les quals es posiciona a favor del vegetarianisme i en contra del maltractament animal.[3] Però no hem trobat textos seus on es pugui concloure que era vegetarià i encara menys vegà.
  • Leonardo Da Vinci. Alguns textos seus porten a pensar que podia haver sigut vegetarià o flexiterià.[4][5] No hem trobat evidència que fos vegetarià estricte, i encara menys vegà, ja que això també implicaria no utilitzar eines ni pigments d'origen animal en la seva professió.
  • Nikola Tesla. Va ser vegetarià, però no vegà ja que ell mateix deia que menjava mel i llet.[6]
  • Pitàgores. Sembla que va ser vegetarià o flexiterià. Es va posicionar a favor del vegetarianisme. Alguns autors el reconeixen com a vegetarià, però Porfiri va escriure que rarament menjava peix.[7][8][9]
  • Epicur. Sembla ser que Epicur no va ser vegetarià, per tant, tampoc vegà. Encara que advocava pel veganisme.[10]
  • Buddha. Sembla que va ser vegetarià, però no hem trobat evidència per afirmar que fos vegà.[11]
  • Sant Francesc d'Assís. No sabem si va ser vegetarià.[12] Algunes fonts, no fiables (perquè no expiquen d'on han extret la informació) diuen que no va ser vegetarià.[13]
  • Leo Tolstoy. Va ser vegetarià, sembla que vegà no.[14][15]
  • Henry David Thoreau. La seva dieta es basava en vegetals, però estrictament no va ser vegà perquè menjava peix. Va ser qui va encunyar el terme plantisme, i és reconegut en la història del veganisme.[7]
  • Ellen DeGeneres. Va ser vegana durant vuit anys, però va passar a menjar peix i alguns ous.[16]

Referències

  1. ↑ Ferrater Mora, J. Ética aplicada. Del aborto a la violéncia (en castellà), 1981. 
  2. ↑ Ferrater Mora, J. Ética aplicada. Del aborto a la violéncia (en castellà), 1981. 
  3. ↑ «Historia del Vegetarianismo». Unión Vegetariana Internacional, 2015. [Consulta: 13 març 2020].
  4. ↑ «Historia del Vegetarianismo». Unión Vegetariana Internacional. [Consulta: 13 març 2020].
  5. ↑ Cevera, César. «La dieta extrema de Leonardo da Vinci que le acompañó hasta la muerte». ABC, 17-06-2019. [Consulta: 13 març 2020].
  6. ↑ «Nikola Tesla». International Vegetarian Union. [Consulta: 13 març 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 Davis, John. «World Veganism – past, present, and future». [Consulta: 15 març 2020].
  8. ↑ «Historia del Vegetarianismo. Pitágoras». Unión Vegetariana Internacional. [Consulta: 13 març 2020].
  9. ↑ Zhmud, Leonid. Pythagoras and the Early Pythagoreans. Oxford, England: Oxford University Press, 2012, p. 200, 235. ISBN 978-0-19-928931-8. 
  10. ↑ «Ancient Greece and Rome Epicurus (341-270BC)». International Vegetarian Union. [Consulta: 15 març 2020].
  11. ↑ «Ancient India and The East Buddha (?563-483 BC)». International Vegetarian Union. [Consulta: 15 març 2020].
  12. ↑ «Francisco de Asís, biografía de uno de los santos más relevantes del cristianismo». OKDIARIO, 22-01-2018. [Consulta: 15 març 2020].
  13. ↑ Soley, Jorge. «Desvelando al verdadero San Francisco de Asís». InfoCatólica. [Consulta: 15 març 2020].
  14. ↑ «History of Vegetarianism - Leo Tolstoy (1828-1910)». International Vegetarian Union. [Consulta: 15 març 2020].
  15. ↑ «How Leo Tolstoy Became a Vegetarian and Jumpstarted the Vegetarian & Humanitarian Movements in the 19th Century». Open Culture. [Consulta: 26 desembre 2016].
  16. ↑ Chiorando, Maria. «Ellen DeGeneres Confirms 'I Am Not Vegan Anymore'». Plant Based News. [Consulta: 15 març 2020].

Apartat sobre religió[modifica]

Cristianisme[modifica]

Es pot escriure sobre la relació entre el veganisme i la bíblia, ja que hi ha autors que sostenen que es podria interpretar que el text bíblic és coherent amb el veganisme. Llegir el capítol "Religion and animals: veganism and the bible" de Lisa Kemmerer, que forma part del llibre Encyclopedia of Animal Rights and Animal Welfare. --Sjoel (disc.) 17:35, 17 març 2020 (CET)[respon]

També hi ha informació a la web The Biblical Basis of Veganism

Secció sobre medi ambient[modifica]

Proposo alguns documents i temes per ampliar la secció sobre medi ambient. --Sjoel (disc.) 17:34, 17 març 2020 (CET)[respon]

Bibliografia[modifica]

  • L'article Diet, Energy, and Global Warming de Gidon Eshel i Pamela A. Martin. Tracta sobre la quantitat de combustible fòssil que cal per cultivar i per la producció de menjar, tot comparant-ho amb diferents dietes.
  • El llibre "Diet for a New America" de John Robins.
  • El llibre "Livestock's Long Shadow: Environmental Issues and Options" (Henning Steinfield et al. 2006).

Temes[modifica]

Acidificació del sòl i eutrofització[modifica]

En relació a les conseqüències mediambientals, també es pot parlar de l'acidificació del sòl i l'eutrofització. En l'article "Reducing food’s environmental impacts through producers and consumers" (https://science.sciencemag.org/content/360/6392/987) es diu que "les granges són les responsables del 79 % de l'acidificació del sòl i el 95 % de eutrofització, la qual cosa pot afectar severament els ecosistemes perquè redueix la biodiversitat i la resiliència ecològica." Però en anglès el terme "granja" inclou també els cultius (no necessàriament relacionata amb el bestiar). No obstant això, al material complementari de l'article (https://science.sciencemag.org/highwire/filestream/710905/field_highwire_adjunct_files/0/aaq0216-Poore-SM.pdf) potser es pot trobar informació que diferenciï l'acidificació i l'eurofització entre granges i cultius. 09:51, 20 feb 2020 (CET)

Secció sobre salut[modifica]

Proposo alguns documents per ampliar la secció sobre salut. --Sjoel (disc.) 17:39, 17 març 2020 (CET)[respon]

Llista de bibliografia que caldria donar-li un cop d'ull:

A l'article hi havia aquest paràgraf que trasllado en aquesta secció de la discussió, perquè esmenta investigacions sobre aspectes molt concrets de la salut que no compten amb una revisió sistemàtica:--Sjoel (disc.) 14:08, 29 juny 2021 (CEST)[respon]

Les dietes veganes ben planificades són més saludables que no pas les dietes ovo-lacto-vegetarianes[1] en l'aspecte que redueixen les possibilitats de risc de: càncer de còlon, atacs de cor, colesterol alt a la sang, pressió alta a la sang, càncer de pròstata, infarts, osteoporosi entre altres malalties.[1][2] Un estudi d'investigadors suecs suggereix que una dieta vegana lliure de gluten pot millorar la salut de pacients amb artritis reumatoide.[3][4] Una investigació feta per un equip del Centre de Càncer Memorial Sloan-Kettering de Nova York i per la Universitat de Califòrnia de San Francisco mostra que els nivells d'un marcador clau biològic per a tumors de pròstata van caure considerablement quan els pacients van adoptar una dieta vegana.[5] Altres estudis insinuen que una dieta vegana minimitza el risc de càncer de mama.[6][7] La dieta vegetariana estricta és recomanada per al tractament de la gota.

Proposta de millora general[modifica]

Proposo alguns documents, que tracten el veganisme en general, per millorar l'article:--Sjoel (disc.) 15:46, 18 març 2020 (CET)[respon]

Secció sobre interseccionalitat[modifica]

Proposo la creació d'una secció sobre interseccionalitat entre el veganisme i altres moviments i teories, com el feminisme o la teoria queer.--Sjoel (disc.) 15:50, 18 març 2020 (CET)[respon]

Llista de bibliografia:

Secció sobre història[modifica]

Proposo la creació d'una secció sobre història del veganisme.--Sjoel (disc.) 18:40, 10 abr 2020 (CEST)[respon]

Algunes notes Sembla que es practicava el veganisme ja al segle XII.[8]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Cancer Project / Cancer Prevention and Survival: La Comida Vegetariana Poderosa para la Salud
  2. ↑ McCarty, M. F. «Does a vegan diet reduce risk for Parkinson's disease?». Medical Hypotheses, 57, 3, setembre 2001, pàg. 318–323. DOI: 10.1054/mehy.2000.1321. ISSN: 0306-9877. PMID: 11516224.
  3. ↑ La dieta vegana reduce riesgos en sujetos con AR - DiarioMedico.com
  4. ↑ Gluten-free vegan diet induces decreased LDL and o...[Arthritis Res Ther. 2008] - PubMed Result
  5. ↑ Vegan diet may reverse cancer - Times Online
  6. ↑ «Vegan diet and breast cancer risk | Vegetarian Journal | Find Articles». archive.is, 28-06-2012.
  7. ↑ «OpEdNews|Beating Breast Cancer With A Healthy Vegan Diet» (en anglès). [Consulta: 28 desembre 2017].
  8. ↑ Spencer, 1993, p. 165.

Bibliografia

Gràcies Sjoel! Has fet una feinada!--Ssola (disc.) 15:38, 26 maig 2020 (CEST)[respon]

Identitat vegana[modifica]

Hi ha un debat sobre si la identitat vegana pot ser considerada com a tal a la persona que manté una dieta vegetariana estricta per motius de salut, o si manté un estil de vida vegà per motius mediambientals. A la introducció hi havia escrit la següent frase, que crec que s'hauria de contextualitzar en un apartat sobre identitat vegana. A més a més dels motius relacionats amb els animals, moltes persones es fan veganes també per motius de salut, benestar personal i de protecció del medi natural.[1] --Sjoel (disc.) 13:40, 10 abr 2020 (CEST)[respon]

  • Alguns arguments en contra del veganisme mediambiental i de salut: Los derechos del colectivo vegano.
  • Alguns arguments a favor d'incloure tots els tipus de veganisme: a la pàgina 2 de The Vegan Studies Project: Food, Animals, and Gender in the Age of Terror (Wright, 2015).

Bibliografia a consultar:

Referències

  1. ↑ Janssen, Meike; Busch, Claudia; Rödiger, Manika; Hamm, Ullrich «Motives of consumers following a vegan diet and their attitudes towards animal agriculture». Appetite, 105, 2016, pàg. 643-651. DOI: https://doi.org/10.1016/j.appet.2016.06.039.

Informació no referenciada[modifica]

En aquesta secció trasllado informació que constava en l'article però que no té una referència. Quan trobem una referència ho tornem a incorporar a l'article. Sjoel (disc.) 22:07, 27 març 2022 (CEST)[respon]

  • El jainisme és una religió mil·lenària en la qual se segueix el principi Ahimsa, cosa que duu els seus membres a adoptar una dieta vegetariana estricta i a tractar tots els éssers amb empatia i amabilitat.

Crítiques[modifica]

Biblogirafia per crear una secció de crítiques al veganisme.

Sjoel (disc.) 12:39, 11 set 2022 (CEST)[respon]

Drets de les persones veganes[modifica]

Bibliografia per a la secció de drets:

Sjoel (disc.) 19:06, 11 set 2022 (CEST)[respon]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Discussió:Veganisme&oldid=30658142»