Elecció papal de 1243

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentElecció papal de 1243
Modifica el valor a Wikidata
Tipuselecció papal Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps16 maig - 25 juny 1243 Modifica el valor a Wikidata
← 1241 Modifica el valor a Wikidata
1254 Modifica el valor a Wikidata →
LocalitzacióAnagni (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
EstatItàlia Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpapa Modifica el valor a Wikidata
ElegitInnocenci IV Modifica el valor a Wikidata

L'elecció papal de 1243 se celebrà del 16 de maig al 25 de juny del 1243 i acabà amb l'elecció del cardenal Sinibaldo Fieschi de Gènova per succeir el Papa Celestí IV. L'elecció va començar després d'una seu vacant de 18 mesos i sis dies de la Santa Seu. Hi van participar nou cardenals i calien sis vots perquè l'elecció fos canònica. Fins al cap de cinc setmanes de reunions no es van posar d'acord amb el candidat.

Elecció de 1241[modifica]

Article principal: Elecció papal de 1241

L'elecció que va tenir lloc al voltant de la mort del Papa Gregori IX, que va ser el 22 d'agost de 1241, va ser particularment estressant. Hi va haver operacions militars dins i fora de la ciutat de Roma, es van destruir pobles i propietats, güelfs i gibel·lins lluitaven uns contra els altres, dos cardenals van ser capturats en la batalla i l'emperador Frederic II va ser fet presoner.[1] Quan va començar la reunió per l'elecció, només hi van participar deu dels dotze cardenals. Els cardenals estaven molt limitats per ordres del senador de Roma Matteo Rosso Orsini, i durant aquest conclave va morir un cardenal. Set setmanes després de negociacions estancades en la calor de l'estiu de Roma, els cardenals finalment van arribar a la majoria dels dos terços, el 25 d'octubre, i es van decantar per Goffredo Castiglione, que elegí anomenar-se Celestí IV. El Papa Celestí mai fou coronat. També es diu que mai fou consagrat, però aquest extrem no té sentit, ja que era bisbe.[2] Va morir vell i malalt, només disset dies després de la seva elecció, el 10 de novembre de 1241.

S'havia de celebrar una segona elecció. Però, tot i que el Papa Celestí va ser enterrat el dia després de morir, segons el costum, alguns cardenals ja havien marxat de Roma i no estaven disposats a passar per una situació similar a la que havien viscut els mesos de setembre i octubre. No és gaire fiable, però cal tenir en compte el testimoni de Mateu de París, que exposa[3] que hi havia "potser sis o potser set" cardenals que havien marxat a Roma, el que implicaria que un o dos no ho van fer. Segur que inclou el cardenal Raynaldus dei Conti i el cardenal Sinibaldo Fieschi. Mateu també explica que els cardenals que es van quedar a Roma s'ocultaven a casa d'amics o parents, i que alguns d'ells estaven malalts.

La no-elecció de 1242[modifica]

L'Emperador Frederic havia marxat de Roma el setembre de 1241, mentre l'elecció encara s'estava celebrant. Va tornar al seu palau de Foggia a l'octubre. La seva tercera esposa, Isabel d'Anglaterra, filla del rei Joan sense Terra, va morir l'1 de desembre de 1241 i el 12 de febrer de 1242 va morir també el seu fill el rei Enric VII d'Alemanya. Va passar tot l'any 1242 al sud del seu propi regne, sobretot a Foggia, Càpua, o Nàpols. Va anar lluny de Roma i els cardenals.[4] Ell va estar, no obstant, en contacte amb els cardenals. El febrer de 1242 va enviar tres ambaixadors a Roma per la cúria papal, per negociar la pau.[5] Frederic volia que els cardenals es reunissin per decidir qui seria el nou papa. Ell també els va escriure directament, oferint la llibertat dels cardenals Jacobus de Pecorara i Oddo de Monferrato si procedien a l'elecció.[6] L'emperador va escriure una segona vegada, al maig, una carta amb una retòrica molt elaborada on parlava de l'Església com un vaixell sense timoner i en perill de naufragi, referint-se al cisma. Aquesta vegada volia que la carta fos pública. Una nova carta que va escriure el juliol acusava directament els cardenals de conduir l'Església de manera temerària: com podien mostrar el camí correcte als qui s'allunyaven, si ells mateixos es desviaven del camí correcte?[7]

A la primavera de 1243, després d'una vacant que s'havia allargat durant més de quinze mesos, mentre els cardenals s'havien reunit a Anagni, va escriure una carta a un prelat anglès,[8] escrivint els seus noms a l'encapçalament:

R[aynaldus] Ostiensis et Velletrensis, J[ohannes] tituli Sanctae Praxedis, S[inibaldus] tituli Sancti Luarentii in Lucina, S[tephanus] tituli Sanctae Mariae trans Tyberim, presbyteri; R[aynerius] Sanctae Mariae in Cosmedin, E[gidius] Sanctorum Cosmae et Damiani, O[tho] Sancti Nicholai in carcere Tulliano, diaconi; sanctae Ecclesiae Romanae Cardinales.

El cardinal Oddone di Monferrato estava present a Anagni i va signar la carta, que havia estat enviada per l'emperador l'agost de 1242. El cardenal Romano Bonaventura no va signar; va morir el 21 de febrer de 1243. Els noms dels set cardenals mostrava quins havien marxat de Roma en aquest moment, i que la balança estava entre el partit imperial (Guibelins), dirigit pels Colonna, i l'oposició, dirigida pels Orsini. Els "potser sis, potser set" cardenals que s'havien quedat a Roma després de la mort de Celestí IV no representen un partit o l'altre, sinó els cardenals que encara no havien decidit quin paper jugarien en l'elecció. Afegint a aquests set noms el de Jacobus de Pecorara, que estava detingut per l'emperador, només mancava un cardenal a Anagni: Ricardus Hannibaldi.

Catedral d'Anagni

El febrer de 1243, l'emperador Frederic va ordenar l'allistament del seu exèrcit pel dia 1 d'abril. Es va trobar amb l'exèrcit a Capua, i al maig es va dirigir al nord, cap a Roma, on va començar a atacar Castelli i va causar tanta destrucció com va poder. Els dos cardenals que encara estaven a Roma van marxar a Anagni, i ara que vuit cardenals s'havien reunit, van demanar a l'emperador que els deixés tornar al seu regne. En aquest moment Frederic va alliberar el cardenal Jacobus de Pecorara, que havia fet presoner després de la captura a la Giglio del maig de 1241.[9] El rei Frederic esperava tenir contents als cardenals i que d'aquesta manera es pogués fer l'elecció. No obstant, van rebutjar iniciar el conclave. Frederic va mostrar el seu enuig llançant el seu exèrcit contra Roma. Els romans es van queixar que el fet que els cardenals no haguessin elegit un papa no era culpa seva, sinó dels cardenals que estaven amagats. Per això Frederic va redirigir el seu exèrcit a les finques dels cardenals i l'Església.

Electors[modifica]

Nicolas de Curbio, el biògraf tant de Gregori IX com d'Innocenci IV, exposa els cardenals van tardar un any, sis mesos i sis dies a reunir-se per procedir a l'elecció, a la catedral d'Anagni.[10] Que seria el 16 de maig de 1243. Hi havia nou cardenals vius:

Elector Origen Orde Títol Elevat Elevador Notes
Reynaldus de' Conti Jenne[11] Cardenal-bisbe Bisbe d'Ostia i Velletri 18 setembre 1227 Papa Gregori IX Futur Papa Alexandre IV (1254-1261)
Giacomo da Pecorara, O.Cist. Piacenza Cardenal-bisbe Bisbe de Palestrina 5 setembre 1231 Papa Gregori IX Presoner de Frederic II. Va ser alliberat el maig de 1243.[12]
Romano Bonaventura Roma Cardenal-bisbe Bisbe de Porto i Santa Rufina 1216 Papa Innocenci III No s'ha de confondre amb Sant Bonaventura, fundador dels franciscans el 1243. El cardenal Romano va morir durant la Sede Vacante, el 21 de febrer de 1243, abans de l'inici de les votacions.
Stefano de Normandis dei Conti Roma Cardenal-prevere Títol de S. Maria in Trastevere 1216 Papa Innocenci III Arxipreste de la Basílica Vaticana; nebot d'Innocenci III.
Giovanni Colonna Roma Cardenal-prevere Títol de S. Prassede 18 febrer 1212 Papa Innocenci III Primer cardenal de Colonna
Sinibaldo Fieschi Lavagna, Gènova Cardenal-prevere Títol de S. Lorenzo in Lucina 18 setembre 1227 Papa Gregori IX Futur Papa Innocenci IV
Raniero Capocci, O.Cist. Todi Cardenal-diaca Diaca de S. Maria in Cosmedin 1216 Papa Innocenci III Protodiaca del Col·legi de Cardenals
Gil Torres Espanya Cardenal-diaca Diaca de Ss. Cosma e Damiano Desembre 1216 Honori III
Oddone di Monferrato Montferrat Cardenal-diaca Diaca de S. Nicola in Carcere Tulliano 18 setembre 1227 Papa Gregori IX
Riccardo Annibaldi Roma Cardenal-diaca Diaca de S. Angelo in Pescheria 1237 Papa Gregori IX Rector de Campagna i Marittima; nebot del cardenal Rinaldo Conti de Segni

Referències[modifica]

  1. ↑ F. Gregorovius, History of Rome in the Middle Ages, Volum V.1 segona edició, revisat (Londres: George Bell, 1906) Llibre IX, Capítols 5-6, pàg. 205-233.
  2. ↑ August Potthast, Regesta pontificum Romanorum I (Berlín 1874), p. 940 n.
  3. ↑ Henry Richards Luard (editor), Matthaei Parisiensis, Monachi Sancti Albani, Chronica Majora Vol. IV. A.D. 1240 a A. D. 1247 (Londres: Longman 1880), 1241, p. 194.
  4. ↑ J.-L.-A. Huillard-Bréholles (Editor), Historia diplomatica Friderici Secundi Volum VI, Part II (Parisiis: Henricus Plon 1861); Volum VI. Part II (París: 1860), pàg. 947-950.
  5. ↑ Henry Richards Luard (editor), Matthaei Parisiensis, Monachi Sancti Albani, Chronica Majora Vol. IV. (Londres 1880), 1242, pàg. 239-240.
  6. ↑ J.-L.-A. Huillard-Bréholles (editor), Historia diplomatica Friderici Secundi Volum VI. Part I.(Paris: Plon 1860), pàg. 35-36: Cum ad unanimam et salubrem provisionem Ecclesiae generalis tanquam Romanus Cesar et princeps catholicus intendamus, ut omnis omnino defectus et materia scandali in substitutione novi pontificis auferantur, venerabilem Penestrinum episcopum et Ottonem Sancti Nicholai in carcere Tulliano diaconum cardinalem, qui de mandato nostro Capue commorantur, offerimus nos paratos ad vos mittere liberos ut intersint electioni predicte in loco tuto et ydoneo, ne ipsis absentibus et intra provinciam commorantibus nec vocatis, defectus possit aliquis in electione notari....
  7. ↑ Huillard-Bréholles (editor), Historia diplomatica Friderici Secundi, pàg. 36: Quales semitas ostenditis errantibus, qui a directionis gressibus deviatis?
  8. ↑ Henry Richards Luard (editor), Matthaei Parisiensis, Monachi Sancti Albani, Chronica Majora Vol. IV. (Londres 1880), 1243, pàg. 250.
  9. ↑ Ryccardus de S. Germano, Chronica, in G. H. Pertz (editor), Monumenta Germaniae Historica: Scriptorum volum XVIIII (Hannover 1866), pàg. 383-384: Mense Madii [1243] imperator ipse de Capua movens, et per Sanctum Germanum transitum habens et per Aquinum, aput Flagellam se contulit; ubi faciens aliquandiu moram, inde per Campaniam, facto ponte super flumen Ceperani, transitum habens, super Urbem vadit, ubi turres nonnullas funditus fecit everti, faciens in aliis etiam quam potuit vastitatem; et tunc ad preces cardinalium ab Urbe discedens, est reversus in regnum. Item mense Madii Praenestinus episcopus imperatore mandante liberatus est, et aput Anagniam ad cardinales cum honore remissus.
  10. ↑ "Life of Innocent IV", ch. 7, en Ludovico Antonio Muratori, Rerum Italicarum Scriptores Volum 3 (Mediolani 1723), pàg. 592a
  11. ↑ A. Paravacini-Bagliani, Cardinali di Curia e 'familiae' cardializie dal 1227 al 1254 I (Padua, 1972), pp. 41-53.
  12. ↑ Ryccardus of S. Germano, Chronica en G. Pertz (ed.), Monumenta Germaniae Historica Vol. 19, 383-384.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Elecció_papal_de_1243&oldid=32055489»