Frontera entre el Brasil i França

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Frontera entre el Brasil i França
Map
  Guaiana Francesa
  Brasil
Característiques
Entitats Brasil Brasil França França
Extensió649 kilòmetres[1]
Història
Establiment1713
Reconeixement actual1900
Coordenades2° 20′ 15″ N, 54° 26′ 04″ O / 2.33756°N,54.43456°O / 2.33756; -54.43456

La frontera entre el Brasil i França és una frontera internacional continu que delimita els territoris nacionals de tots dos països adjacents al nord-est d'Amèrica del Sud, així com fora d'ella a l'oceà Atlàntic. Segons les autoritats brasileres té una extensió de 730,4 km,[2][3][4] i separa l'estat brasiler d'Amapá de la Guaiana Francesa, que és una regió i departament d'ultramar francès.

Mapa de la zona fronterera

Geografia[modifica]

La frontera al salt Maripa, al riu Oyapock

En el seu extrem sud-oest, la frontera franco-brasilera comença a l'Escut guaianès pel trifini on es troba la frontera entre el Brasil i Surinam i la frontera entre aquest últim i França. En els mapes de l'Institut Nacional d'Informació Geogràfica i Forestal aquest punt es denomina Koulimapopann i se situa en les coordenades 02° 20′ 15.2″ N, 54° 26′ 04.4″ O / 2.337556°N,54.434556°O / 2.337556; -54.434556.

Des d'aquest punt, s'estén cap a l'est 303,2 quilòmetres[2] pel cim de la Serra de Tumucumaque al llarg de la línia de la divisòria d'aigües entre la conca de l'Amazones i els rius de la Guaiana que flueixen directament a l'oceà Atlàntic. Després el límit voreja les comunes franceses de Maripasoula i Camopi que se situen al capdavant del municipi brasiler de Laranjal do Jari. Després segueix pel curs del riu Oyapock, que flueix cap al nord enmig de la selva, i que serveix de límit per 427,2 quilòmetres[2] entre els territoris de les comunes de Camopi i Saint-Georges, d'una banda i del municipi d'Oiapoque per l'altra.

Arriba a la desembocadura del riu a l'oest del cap Orange en el punt 04° 30′ 30″ N, 51° 38′ 12″ O / 4.50833°N,51.63667°O / 4.50833; -51.63667. A partir d'aquí, que es troba obri la badia d'Oyapoque, s'estén la frontera marítima que separa les aigües territorials dels dos països.[2]

Íntegrament la frontera corre per 730,4 quilòmetres, per la qual cosa és la 121a frontera terrestre més llarga del món, just darrere de la frontera entre Noruega i Finlàndia, i just davant de la frontera entre Rússia i Geòrgia. És també la fronteres més llarga de França, antecedint a la frontera franco-espanyola, que és més curta per uns cent quilòmetres. En canvi, és la més curta de les deu fronteres de Brasil després de la seva frontera amb Surinam.[5]

Història[modifica]

Les bases per a la demarcació de la frontera es van donar en el tractat d'Utrecht de 1713 entre França i Portugal, però existien diferents interpretacions en relació amb la delimitació exacta. França considerava que era el riu nomenat Japoc en els mapes es corresponia a l'actual riu Araguari, mentre que per a Brasil era el riu Oyapock.[6] La disputa es va perllongar durant dos segles, i una vegada que Brasil es va independitzar va traslladar diversos cossos militars i missions cristianes a la regió, en el que es va convertir en el litigi franco-brasiler,[6] en el qual tots dos bàndols es van acusar mútuament de violar la seva respectiva integritat territorial. Finalment, l'arbitratge internacional proporcionat per Suïssa en 1900 va donar la raó a Brasil, ja que la delegació brasilera, encapçalada pel Baró de Rio Branco qui ja havia obtingut un arbitratge favorable contra Argentina, es va guanyar els àrbitres a causa de la seva alta preparació mentre que França, poc interessada en el tema i més preocupada per la colonització d'Àfrica, va enviar diplomàtics que no estaven familiaritzats amb el tema: uns 260 000 km² de terra que abans havien estat ocupades per colons francesos de la Guaiana van ser traspassades a Brasil.[6]

Punts de pas[modifica]

La frontera es troba en una zona de selva humida molt remota, bona part d'ella és una àrea protegida dins dels Parcs Nacionals de Muntanyes Tumucumaqe (Brasil) i del Parc Amazònic (Guaiana). Per aquesta raó, el pas de Guaiana francesa a Brasil ha estat durant molt temps molt difícil.

Pas entre Saint-Georges-de-l'Oyapock i Oiapoque[modifica]

Vista d'Oiapoque, a Brasil. El riu és visible en el fons de la imatge.

La construcció en 2003 d'un pont entre Approuague i Régina va unir Caiena amb Saint-Georges a la frontera a través de la Ruta nacional RN2 en dues hores i mitja va ser un primer pas per aconseguir aquesta connexió. Els habitants estan acostumats a fer compres als països veïns a preus molt més baixos que en la Guaiana, mentre que en l'altra direcció els brasilers busquen treball a França.[7]

Un projecte de llei francès presentat en juliol de 2005[8] va establir l'obertura d'un pont sobre el riu Oyapock a les ciutats frontereres de Saint-Georges (França) i Oiapoque (Brasil), per la qual cosa finalment seria possible travessar la frontera per carretera, que fins llavors només era possible prenent el ferri que triga una mitja hora.[9] L'acord va ser ratificat per Brasil en 2006 i França en 2007. Després d'una licitació llançada en 2008, la construcció va ser assignada al grup brasiler EGESA/CMT. Els treballs van començar a final de 2009[10] i es va completar la primera fase en 2011,[11] l'obertura al tràfic hauria de fer-se abans de 2013. Però en 2015 el pont encara no era pas obert a la circulació.[12] A l'altre costat del riu, la carretera BR-156, parcialment pavimentada, ofereix accés a la capital d'Amapá, Macapá. La seva inauguració va tenir lloc el 18 de març de 2017.[13]

A l'interior[modifica]

El riu Oyapock, accessible per mitjà de canoes en la major part del seu curs, conté nombrosos punts d'encreuament usats pels nadius americans de la regió, els Wayana, Teko, Kali'na, Palikur i Wayampi.[14] També és travessada per immigrants brasilers que s'instal·len en la Guaiana Francesa, inclosos miners d'or o garimpeiros que remunten l'Oyapock per explotar els seus afluents. Els llogarets dels garimpeiros van ser formats d'aquesta manera als marges brasilers de l'Oyapock: davant de la Crique Sikini i la Vila Brasil de la ciutat de Camopi (Vila Brasil es va desenvolupar principalment en els dies en què els indígenes a Camopi van començar a rebre les prestacions socials). Hi hauria a la Guaiana 40 000 estrangers il·legals o 200 000 segons les últimes estimacions,[15] 70% de nacionalitat brasilera, principalment dels estats d'Amapá i Pará, que s'aprofiten de la feble supervisió de la frontera per instal·lar-se a la Guaiana.

Referències[modifica]

  1. ↑ «França». The World Factbook. Central Intelligence Agency.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Fronteira Brasil-Guyane française» (en portugués). Fronteiras e limites do Brasil, 04-11-2005. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 18 octubre 2007].
  3. ↑ «Rapport législatif n° 3367 tome X» (en francès). Assemblée nationale, 12-10-2006. [Consulta: 18 octubre 2007].
  4. ↑ «France» (en anglès). CIA - The World Fact Book, 04-10-2007. Arxivat de l'original el 2018-12-24. [Consulta: 18 octubre 2007].
  5. ↑ Monique Blérald-Ndagano. Comprendre la Guyane d'aujourd'hui : Un département français dans la région des Guyanes. Ibis rouge éditions, 2007, p. 139. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Marc-Emmanuel Privat. «Frontières de Guyane, Guyane des frontières» (en francès). terresdeguyane.fr, juny 2003. Arxivat de l'original el 2012-04-11. [Consulta: 18 octubre 2007].
  7. ↑ Marianne Payot. «Sur la piste des clandestins» (en francès). L'Express, 01-12-2005. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 18 octubre 2007].
  8. ↑ «Projet de loi autorisant l'approbation de l'accord entre le Gouvernement de la République française et le Gouvernement de la République fédérative du Brésil relatif à la construction d'un pont routier sur le fleuve Oyapock reliant la Guyane française et l'État de l'Amapa» (en francès). Sénat, 06-12-2006. [Consulta: 18 octubre 2007].
  9. ↑ «Guyane l'émeraude». Le Monde, 07-06-2005. [Consulta: 18 octubre 2007].
  10. ↑ «Genèse du projet de pont sur l'Oyapock». Direction Départementale de l'Équipement de la Guyane. Arxivat de l'original el 2014-08-12. [Consulta: 27 març 2011].
  11. ↑ ou même début 2012 ?
  12. ↑ «Guyane : "un pont qui ne sert à rien" - Le reportage de France 3». la1ere.fr, 14-02-2015.
  13. ↑ YouTube
  14. ↑ «Carte présentant l'implantation des amérindiens de la région (format .gif)». lutecium.org. Arxivat de l'original el 2005-10-30. [Consulta: 18 octubre 2007].
  15. ↑ «Commission de la défense nationale et des Forces armées, sur le projet de loi de finances pour 2007 (n° 3341)» (en francès). Assemblée nationale, 12-10-2006. Arxivat de l'original el 2014-08-19. [Consulta: 18 octubre 2007].

Bibliografia[modifica]

  • Protocoles de la conférence sur la délimitation des Guyanes francaise et brésilienne, Typographie universelle, de Laemmert, Rio de Janeiro, 1857
  • Armand d'Avezac, Considérations géographiques sur l'histoire du Brésil, examen critique d'une nouvelle Histoire générale du Brésil récemment publiée en portugais à Madrid, par M. François-Adolphe de Varnhagen, chargé d'affaires du Brésil en Espagne. Rapport fait à la Société de géographie de Paris, dans ces séances des 1er mai, 15 mai et 5 juin 1857, par M. d'Avezac, vice-président de la Société et de la Commission centrale, dans Bulletin de la Société de géographie, Paris, août-septembre 1857, p. 89-356 (lire en ligne)
  • Armand d'Avezac, Délimitation des Guyanes française et brésilienne, dans Revue coloniale, janvier-juin 1858, tome 19, p. 358-397 (lire en ligne)
  • Armand d'Avezac, Les voyages d'Améric Vespuce au compte de l'Espagne et les mesures itinéraires employées par les marins espagnols et portugais des Plantilla:XVe et Plantilla:XVIe siècles pour faire suite aux considérations sur l'Histoire du Brésil. Étude critique de deux opuscules intitules : I-Vespuce et son premier voyage, II- Examen de quelques points de l'histoire géographique du Brésil, Imprimerie de L. Martinet, Paris, 1858 (lire en ligne)
  • Examen de quelques points de l'histoire géographique du Brésil comprenant des éclaircissements nouveaux sur le second voyage de Vespuce, sur les explorations des côtes septentrionales du Brésil par Hojeda et Pinzon, sur l'ouvrage de Navarrete, sur la véritable ligne de séparation de Tordesillas, sur l'Oyapoc ou Vincent Pinzon, sur le véritable point de vue où doit se placer toute l'histoire du Brésil, etc. ou Analyse critique du rapport de M. d'Avezac sur la récente histoire générale du Brésil par M. F. A. de Varnhagen, imprimerie de L. Martinet, Paris, 1858 (lire en ligne)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frontera_entre_el_Brasil_i_França&oldid=33336893»