Grup del beril
 Grup del beril | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
  | |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.CJ |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal i trigonal |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
El grup del beril és un grup de minerals de la classe dels silicats, format per sis minerals ciclosilicats que tenen semblança química al beril. Les espècies que l'integren són: avdeevita, bazzita, beril, johnkoivulaïta, pezzottaïta i stoppaniïta. Totes elles cristal·litzen en el sistema hexagonal excepte la pezzottaïta, que ho fa en el trigonal. Alguns autors també inclouen en aquest grup la indialita, amb fórmula: Mg₂Al₃(AlSi₅O18).
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Avdeevita | (Na,Cs)(Be₂Li)Al₂(Si₆O18) |
| Bazzita | Be₃Sc₂(Si₆O18) |
| Beril | Be₃Al₂(Si₆O18) |
| Johnkoivulaïta | Cs[Be₂B]Mg₂Si₆O18 |
| Pezzottaïta | Cs(Be₂Li)Al₂(Si₆O18) |
| Stoppaniïta | Be₃Fe3+ 2(Si₆O18) |
Segons la classificació de Nickel-Strunz, els minerals del grup del beril pertanyen a "09.CJ - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12- (sechser-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: indialita, cordierita, sekaninaïta, combeïta, imandrita, kazakovita, koashvita, lovozerita, tisinalita, zirsinalita, litvinskita, kapustinita, baratovita, katayamalita, aleksandrovita, dioptasa, kostylevita, petarasita, gerenita-(Y), odintsovita i mathewrogersita.
Als territoris de parla catalana ha estat trobat beril a la Catalunya Nord: Mas Cristina, a Argelers (Rosselló); Mas de les Abelles, a Banyuls de la Marenda (Rosselló); camp de pegmatites de Cotlliure (Rosselló); Castell de Vernet (Conflent); Prats-Balaguer, a Fontpedrosa (Conflent); Sant Martí de Fenollet (Fenolleda); i Vernet (Conflent). A Catalunya només ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà).[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Beryl Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya. Segle XX. Museu Mollfulleda de Mineralogia - Grup Mineralògic Català, 2005 [Consulta: 16 maig 2021].