HMS Ultimatum (P34)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de vaixellHMS Ultimatum (P34)
HMS Ultimatum sortint des de Holy Loch
DrassanaVickers-Armstrong
Número assignat per la drassanaP34
Lloc de produccióBarrow-in-Furness
País de registre
Historial
Autoritzat11 de març de 1940
Col·locació de quilla
19 juny 1940
Avarament
11 febrer 1941
Assignació
29 juliol 1941 Modifica el valor a Wikidata
Operador/s

  HMS Ultimatum (P34)
29 de juliol de 1941 – 23 de desembre de 1949
OperadorMarina Reial del Regne Unit
Port baseBase naval de Holy Loch
DestíDesballestat a Port Glasgow el febrer de 1950
Característiques tècniques
Tipussubmarí d'atac
ClasseU-class 3er grup
Desplaçament540 t base, 630 t carregat
Desplaçament en immersió730 t
Eslora58,22 m
Mànega4.90 m
Calat4,62 m
Propulsió
2 motors dièsel Paxman Ricardo

2 generadors + motors elèctrics 2 eixos d'hèlix

PotènciaMotor dièsel de 615 CV (465 kW) Motors elèctrics de 825 CV (623 kW)
Velocitat14,25 nusos (26,4 km/h) en superfície
Velocitat en immersió9 nusos (16,7 km/h)
Profunditat60 m
AutonomiaSuperfície: 4.500 milles nàutiques (8.300 km) a 11 nusos (20 km/h) Immersió: 230 milles nàutiques (425.96 km) a 8 nusos (14,8 km/h)
Tripulació31
Característiques militars
Armament
4 tubs de torpedes de 21 polzades (533 mm) amb 8 - 10 torpedes

1 canó de 3 polzades (76 mm) i 3 metralladores

Més informació
ConflictesSegona Guerra Mundial

L'HMS Ultimatum [Note 1] (nº de gallardet : P34) va ser un submarí de la classe Umpire (més coneguda com U-class) de la Royal Navy. Va ser construït l'any 1941 per Vickers-Armstrongs a Barrow-in-Furness (Anglaterra).

Disseny i descripció[modifica]

L'Ultimatum formava part del tercer grup de submarins de classe U que es va ampliar i millorar lleugerament respecte al segon grup anterior de la pròpia classe. Els submarins tenien una longitud total de 60 metres i desplaçaven 549 t a la superfície i 742 t submergits. Els submarins de la classe U tenien una tripulació de 31 oficials.[1]

Fins ara aquesta nau ha sigut la única de tota la Royal Navy que ha portat el nom Ultimatum.[2]

Carrera[modifica]

En el marc de la Segona Guerra Mundial l'Ultimatum va ser enviat a combatre al Mediterrani, on va enfonsar el vaixell de passatgers italià Dalmatia L., un veler alemany i el submarí italià Ammiraglio Millo. Va ser comandat a partir de gener de 1943 pel tinent Hedley Kett [3]. El 30 d'octubre de 1943 navegant prop del sud-est de Toló, França, l'Ultimatum va atacar el submarí alemany U-73, però sense causar-li danys. Posteriorment es va atribuir erròniament a l'Ultimatum l'enfonsament de l'U-431 durant aquest atac; però l'U-431 va ser enfonsat el 21 d'octubre de 1943 davant d'Alger per les càrregues de profunditat d'un bombarder britànic Vickers Wellington. El destí de l'U-431 va ser revisat i corregit el novembre de 1987 per la Secció de Registres Estrangers del Ministeri de Defensa britànic.

L'Ultimatum també va atacar sense èxit els vaixells mercants italians Ravello, Luciano Manara i Unione, el submarí italià Zaffiro i la patrullera auxiliar alemanya Uj 6073 / Nimeth Allah. Va tenir més sort el 2 de maig de 1944, quan va bombardejar el port de Kalamata, Grècia, enfonsant dos vaixells de vela, destruint cinc vaixells a les drassanes i danyant-ne un altre. També va atacar un grup de petits vaixells alemanys, aconseguint colpejar i enfonsar la barcassa alemanya F 811.

L'Ultimatum va sobreviure la guerra i va seguir en actiu uns anys més. Finalment el 23 de desembre de 1949 va ser venut com a ferralla i el febrer de 1950 va ser desballestat a Port Glasgow.

Llista de comandants[modifica]

A continuació s'enumeren els comandants de la nau durant tota la vida útil d'aquesta:

  • Tinent Peter Robert Helfrich Harrison (RN): del 12 de juny de 1941 al 12 de novembre de 1942
  • Tinent Desmond Samuel Royce Martin (RN): del 12 de novembre de 1942 al 3 de desembre de 1942
  • Tinent Roger Cresswell Bucknall (RN): del 3 de desembre de 1942 al 27 de gener de 1943
  • Tinent William Hedley Kett (RN): del 27 de gener de 1943 al 27 de desembre de 1944
  • Tinent Charles Henry Hammer (RN): del 27 de desembre de 1944 al 5 de febrer de 1945
  • Tinent Peter Dove Courtenay Bennett (RN): del 5 de febrer de 1945 a l'11 de juny de 1945
  • Tinent Alan Flockhart Esson (RNR): de l'11 de juny de 1945 al 28 de juny de 1945
  • Tinent John Oldham Coote (RN): del 28 de juny de 1945 al 4 de setembre de 1945
  • Tinent Roger Cresswell Bucknall (RN): des del 4 de setembre de 1945 fins a principis de 1946

RN: Royal Navy - RNR: Reserva Naval Reial

Notes[modifica]

  1. A la Royal Navy, HMS significa Her Majesty's Ship o His Majesty's Ship, depenent de si el monarca anglès és dona o home.

Referències[modifica]

  1. «U class submarines». uboat.net. [Consulta: 19 desembre 2018].
  2. «List of submarines of the Royal Navy» (en anglès). Llista de naus de la Royal Navy, 15-04-2024.
  3. «Hedley Kett obituary», 24-07-2014. [Consulta: 25 juliol 2014].

Bibliografia[modifica]