HMS Untiring (P59)

HMS Untiring (P59)

L'Untiring navegant en mar obert
Drassana	Vickers-Armstrong
Número assignat per la drassana	P59
Lloc de producció	Barrow-in-Furness
País de registre Regne Unit
Historial
Autoritzat	12 de juliol de 1941
Col·locació de quilla	23 desembre 1941
Avarament	20 gener 1943
Assignació	9 juny 1943
Operador/s    Armada grega    Royal Navy
HMS Untiring (P59)
9 de juny de 1943 – Juliol 1945
Operador	Marina Reial del Regne Unit
Destí	Prestat a l'Armada Grega
Xifias (Y-10)
Juliol 1945 – 1952
Operador	Armada Grega
Destí	Retornat a la Royal Navy
HMS Untiring (P59)
1952 – 25 de juliol de 1957
Operador	Marina Reial del Regne Unit
Destí	Enfonsat en un exercici de pràctica de guiatge per sonar ASDIC
Característiques tècniques
Tipus	submarí d'atac
Classe	U-class 2n grup
Desplaçament	540 t base, 630 t carregat
Desplaçament en immersió	730 t
Eslora	58,22 m
Mànega	4.90 m
Calat	4,62 m
Propulsió	2 motors dièsel Paxman Ricardo 2 generadors + motors elèctrics
Potència	Motor dièsel de 615 CV (465 kW) Motors elèctrics de 825 CV (623 kW)
Velocitat	11,25 nusos (20.84 km/h)
Velocitat en immersió	10 nusos (19 km/h)
Profunditat	60 m
Autonomia	Superfície: 4.050 milles nàutiques (7.500 km) a 10 nusos (19 km/h) Immersió: 170 milles nàutiques (300 km) a 2,5 nusos (5 km/h)
Tripulació	27
Característiques militars
Armament	6 tubs de torpedes de 21 polzades (533 mm), 2 d'ells exteriors amb 10 torpedes 1 canó de 3 polzades (76 mm)
Més informació
Conflictes	Segona Guerra Mundial

L'HMS Untiring (nº de gallardet: P59) va ser un submarí de classe U (segon grup) de la Royal Navy. Fins ara ha estat l'únic vaixell de la Royal Navy que ha portat el nom d'Untiring. Després de la guerra, va ser cedit a l'armada grega i rebatejat com a Xifias (Y-10). Posteriorment, va retornar a la Royal Navy recuperant el seu primer nom fins al final del seu servei.

Carrera en temps de guerra

El submarí va debutar amb una primera missió de patrullatge el 8 de setembre de 1943 a la costa noruega, on va enfonsar el vaixell pesquer noruec Havbris I a canonades mentre pescava fletán. Posteriorment, es va dirigir cap al Golf de Biscaia per arribar finalment a Gibraltar l'octubre de 1943.

Un cop arribat a la base de Gibraltar l'Untiring va ser assignat a operar al Mediterrani, cosa que va fer fins al final de la guerra. Durant aquest temps el submarí va realitzar un total de 13 missions de patrulla, enfonsant les següents naus alemanyes:

• els vaixells: Netztender 44/ Prudente, Jean Suzon / FP 352 i St. Antoine / FP 358
• la barcassa F296
• el dragamines auxiliar M 6022 / Enseigne
• els mercaders Diana i Siena (l'antiga Astrée francesa)
• els caçadors de submarins UJ 6075 / Clairvoyant i UJ 6078/ La Havraise

També va realitzar un seguit d'atacs contra naus alemanys on les va danyar però no enfonsar:

• el submarí alemany U-616
• el caçador de submarins UJ 6073/ Nimeth Allah
• el torpeder alemany TA18 (l'antic Solferino italià)
• el mercant alemany Burgas
• un vaixell de patrulla no identificat

Servei grec i retorn a la Royal Navy

L'Incansable va sobreviure a la guerra i va ser cedit a l'Armada grega el juliol de 1945, on va ser rebatejada com Xifias (Y-10). Va servir a la Marina grega durant set anys acomplint tasques de patrulla i defensa costanera per tot el Mar Egeu.

Posteriorment, va ser retornat a la Royal Navy el 1952, on va recuperar el seu primer nom. Va participar breument en missions de patrulla, però va passar els seus últims anys en dic sec. Finalment el 25 de juliol de 1957 el submarí va ser usat com a objectiu de pràctica en un exercici d'atac fent servir sonar de tipus ASDIC.

Referències

• McCartney, Innes. Lost patrols : submarine wrecks of the English Channel. Penzance: Periscope, 2002. ISBN 978-1-90438-104-4. 
• «Untiring to Urge». British submarines of World War II. Arxivat de l'original el 11 July 2007.
• Hutchinson, Robert. Jane's Submarines: War Beneath the Waves from 1776 to the Present Day. London: HarperCollins, 2001. ISBN 978-0-00-710558-8. OCLC 53783010.