Larnita
 Larnita | |
|---|---|
.png) Flamita (Flm) i larnita (Lar) amb magnesioferrita (Mgf) i altres minerals (català)  | |
| Fórmula química | Ca₂SiO₄ |
| Epònim | Larne |
| Localitat tipus | Scawt Hill, Larne, Comtat d'Antrim, Irlanda del Nord, Regne Unit |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AD.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AD.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/A.07 |
| Dana | 51.5.1.1 |
| Heys | 14.5.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,5Å; b = 6,74Å; c = 9,29Å; β = 94,59° |
| Duresa | 6 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,707 nβ = 1,715 nγ = 1,730 |
| Birefringència | δ = 0,023 |
| Angle 2V | calculat: 74° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Impureses comunes | Al, Fe, Mg, Na, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1929 |
| Símbol | Lrn |
| Referències | [1] |
La larnita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'olivina. Rep el seu nom de la seva localitat tipus, a Larne, Irlanda del Nord.
Característiques[modifica]
La larnita és un nesosilicat de fórmula química Ca₂SiO₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La larnita cristal·litza a altes temperatures. Es produeix en zones calcàries o en guix en contacte amb roques basàltiques foses. Éss estable en el rang de 520° a 670 °C; en cas contrari, només és metaestable a temperatures més baixes i s'inverteix al seu polimorf de baixa temperatura, la calcio-olivina, quan commocionat. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la larnita pertany a «9.AD - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [6] i/o major coordinació» juntament amb els següents minerals: calcio-olivina, merwinita, bredigita, andradita, almandina, calderita, goldmanita, grossulària, henritermierita, hibschita, hidroandradita, katoïta, kimzeyita, knorringita, majorita, morimotoïta, vogesita, schorlomita, spessartina, uvarovita, wadalita, holtstamita, kerimasita, toturita, momoiïta, eltyubyuïta, coffinita, hafnó, torita, thorogummita, zircó, stetindita, huttonita, tombarthita-(Y), eulitina i reidita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1929 a Scawt Hill, Larne, al comtat d'Antrim (Irlanda del Nord, Regne Unit), on sol trobar-se associada a altres minerals com: wol·lastonita, spurrita, perovskita, merwinita, gehlenita i minerals del grup de la mel·lilita.