Quartet per a piano núm. 2 (Brahms)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióQuartet per a piano núm. 2

Brahms l'any 1866
Forma musicalSonata
TonalitatLa major
CompositorJ. Brahms
Creació1861
Data de publicació1863 Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióOp. 26
Durada50'
  1. Allegro non troppo
  2. Poco adagio
  3. Scherzo: Poco allegro
  4. Finale: Allegro
Opus26 Modifica el valor a Wikidata
Instrumentaciópiano, violí, viola i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 2a0b5783-e164-4c0a-9248-1e3bcbecedb0 IMSLP: Piano_Quartet_No.2,_Op.26_(Brahms,_Johannes) Allmusic: mc0002369195 Modifica el valor a Wikidata

El Quartet per a piano i corda núm 2, en la major, Op. 26 de Johannes Brahms fou acabat de compondre en la mateixa època que el seu Quartet per a piano núm. 1, l'octubre de 1861, quan vivia a la seva ciutat natal, Hamburg.[1] Segons Geiringer, el quartet va ser estrenat amb el Quartet Hellmesberger i el mateix Brahms al piano, el 29 de novembre de 1862 a Viena.[2][3]

S'observa clarament la influència de l'obra de Franz Schubert.[4][1] En el quartet destaca l'experimentació amb la forma sonata del primer moviment, en introduir variacions, i la seva proximitat a les formes de l'estil de la primera escola vienesa.

Anàlisi musical[modifica]

Dura aproximadament uns 50 minuts, aquest quartet és el més llarg de la música de cambra de Brahms per interpretar. L'obra està escrita per a piano, violí, viola i violoncel, i està dividida en quatre moviments:

  1. Allegro non troppo
  2. Poco adagio
  3. Scherzo: poco allegro
  4. Allegro, alla breve

El primer moviment, en la tonalitat de la major, està en la forma sonata; el compàs és de 3/4. El segon moviment, en mi major, és un rondó en compàs 4/4. El tercer moviment té la tonalitat de l'Scherzo en la major i la del Trio, en re menor. Ambdues seccions estan en la forma sonata i en compàs ternari (3/4). El darrer moviment, en la major, té la forma de rondó-sonata.

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Johannes Brahms – Piano Quartet No.2 in A, Op.26». Classical Archives. [Consulta: 19 agost 2012].
  2. ↑ Brahms, his life and work, Karl Geiringer, 3ª edición. p.73. Da Capo Press. ISBN 0-306-80223-6
  3. ↑ «Brahms: Piano Quartets –CD – CDA67471/2 – Johannes Brahms (1833–1897)». Hyperion Records. [Consulta: 19 agost 2012].
  4. ↑ LA Phil. «Piano Quartet No. 2 in A major, Op. 26». LA Phil, 14-05-2012. Arxivat de l'original el 2014-11-08. [Consulta: 19 agost 2012].
Altres fonts
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quartet_per_a_piano_núm._2_(Brahms)&oldid=32360153»