De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Sonata per a violí "Grand Duo" Títol original Sonata for Violin and Piano in A Major Forma musical sonata Tonalitat La major Compositor Franz Schubert Creació 1817 Data de publicació 1851
Allegro Moderato
Presto
Andantino
Allegro vivace
Catalogació D 574 Instrumentació piano i violí
Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda
La Sonata per a violí en la major , D 574, Op. Post. 162, també anomenada "Duo" o "Grand Duo", va ser composta per Franz Schubert l'any 1817, un any més tard que les tres sonatines amb la mateixa configuració instrumental per a piano i violí. Hi ha una forta unitat temàtica, de manera evident, entre l'inici dels temes del segon i quart moviments .
Consta de quatre moviments:
Allegro moderato (la major ), forma sonata
Scherzo : Presto (mi major ); trio en do major
Andantino (do major), forma ternària
Allegro vivace (la major), forma sonata
Enllaços externs [ modifica ]
Duets Trios Quartets de corda Quintets i altres
Piano sol
Sonates
Núm. 1 en miM–siM, D 157 (i Allegro en MiM, D 154 )
Núm. 2 en doM–lam, D 279 (i D 277A , D 309A i D 346 )
Núm. 3 en miM, D 459 , a.k.a. Fünf Klavierstücke , i Drei Klavierstücke , D 459A
Mim, D 769A
Núm. 4 en lam, D 537 (Op. posth. 164)
Núm. 5 en la♭M–mi♭M, D 557
Núm. 6 mim–la♭M, D 566 (i Rondo/Allegretto en miM, D 506 )
Re♭M, D 567 /568
Núm. 7 en mi♭M, D 568 (Op. posth. 122)
Núm. 8 fa#m, D 571 (i D 570 i D 604 )
Núm. 9 en siM, D 575 (Op. posth. 147)
Núm. 10 en doM, D 613 (i D 600 , D 610 i D 612 )
Núm. 11 en fam, D 625 (i Adagio en re♭M, D 505 )
Núm. 12 en do#m, D 655
Núm. 13 en laM, D 664 (Op. posth. 120)
Núm. 14 en lam, D 784 (Op. posth. 143)
Núm. 15 en doM "Relíquia”, D 840
Núm. 16 en lam, D 845 (Op. 42)
Núm. 17 en reM "Gasteiner", D 850 (Op. 53)
Núm. 18 en solM "Fantasia”, D 894 (Op. 78)
Núm. 19 en dom, D 958
Núm. 20 en laM, D 959
Núm. 21 en si♭M, D 960
Altres
Piano 4 mans Altres sonates