Tsilaisita
 Tsilaisita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na(Mn2+)₃Al₆(Si₆O18)(BO₃)₃(OH)₃(OH) |
| Epònim | Pegmatita de tsilaizina  |
| Localitat tipus | Pedrera Grotta d'Oggi, San Piero in Campo, Campo nell'Elba, Illa d'Elba, Província de Livorno, Toscana, Itàlia (originalment el mineral que dóna nom a l'espècie fou descobert a Tsilaizina (Madagascar), però fou desacreditat i reclassificat com a varietat d'elbaïta). |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CK.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CK.05 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 15,9461(5) Å; c = 7,1380(3) Å; |
| Grup puntual | 3m - ditrigonal piramidal |
| Grup espacial | r3m |
| Color | groc verdós |
| Fractura | subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 7 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 3,133 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,645(5) nε = 1,625(5) |
| Birefringència | δ = 0,020 |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2011-047 |
| Símbol | Tsl |
| Referències | [1] |
La tsilaisita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la turmalina. Va ser anomenat així per la localitat tipus original, a Tsilaizina (Madagascar). Originalment, l'exemplar de Madagascar va ser descrit com a tsilaisita, però més tard va ser classificat com a varietat d'elbaïta rica en manganés. L'any 2011, un mineral ric en manganès procedent d'Elba va ser reclassificat i aprovat com a tsilaisita.[1]
Característiques[modifica]
La tsilaisita és un silicat de fórmula química Na(Mn2+)₃Al₆(Si₆O18)(BO₃)₃(OH)₃(OH). Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tsilaisita pertany a «09.CK - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 6 [Si₆O18]12-, amb anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: fluorschorl, fluorbuergerita, cromodravita, scawtita dravita, elbaïta, feruvita, foitita, liddicoatita, olenita, povondraïta, schorl, magnesiofoitita, rossmanita, oxivanadiodravita, oxidravita, oxirossmanita, cromoaluminopovondraïta, fluordravita, fluoruvita, abenakiïta-(Ce), steenstrupina-(Ce) i thorosteenstrupina.[1]
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu de Ciències de la Terra de la Universitat de Bari, amb el codi d'inventari 12/nm.
Formació i jaciments[modifica]
El mineral ha estat trobat a Itàlia, Russia i al Japó. A la localitat tipus es va trobar en un dic aplític en un cos pegmatític associat a schorl, quars, feldespat potàssic, elbaïta i minerals de la sèrie albita-anortita.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Tsilaisite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].