Usuari:Alejandruna/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquesta pàgina pretén ser una ajuda pràctica pel taller de les wikidones. Està estructurada en apartats que responen als diferents aspectes que cal treballar a l'hora de crear pàgines a la Viquipèdia.

Els articles ja generats per les talleristes els podem trobar en l'apartat Feina feta!

Podem ajudar fent alguna de les següents entrades: Viquipèdia:Viquimarató dones científiques

Com editar un article[modifica]

  1. Assegureu-se que l'article no existeix. Si un article pot respondre a diferents cerques cal fer un redireccionament.
  2. Podem crear-lo des d'un enllaç en roig, escriure la URL de la pàgina i prémer enter, o generar-lo des de la pàgina de resultats de la cerca.
  3. Un article estàndard ha de contenir les següents seccions:
    • Introducció: Una secció introductòria que resumeixi el contingut més rellevant sense cap encapçalament.
    • (Navegació automàtica)
    • Seccions: Si l'article conté alguns paràgrafs caldrà afegir seccions per a desenvolupar els diferents aspectes del tema principal (element de pàgina: Encapçalament).
    • Seccions finals i complementàries:
      • Referències (notes a peu de pàgina) que es generen a través de la funcionalitat "Cita.[1]
      • Bibliografia (llistat de les fonts utilitzades per redactar l'article) que també es generen amb la funcionalitat "Cita.
      • Vegeu també: informació relacionada amb el tema de l'article que trobem d'interès.
      • Enllaços externs (rellevants pel contingut de l’article) també generats des de "Cita.
      • Categories.


Com eliminar una pàgina[modifica]

Podeu demanar la supressió de la pàgina posant-hi {{destrucció|motiu per esborrar}}.

Com reanomenar una pàgina[modifica]

Ajuda:Reanomenar una pàgina és senzill: opció superior Més > Reanomenar


Sobre les biografies de persones vives a la Viquipèdia

Com citar referències bibliogràfiques[modifica]

Referència llarga

COGNOMS (en versaleta), Nom de l’autor o nom de l’entitat responsable. Títol (en cursiva). Altres responsables: traductor, editor, etc. (opcional). Edició. Lloc de publicació: Editorial, any. Extensió en pàgines o volums del llibre (opcional). (Col·lecció; núm.) (opcional). [Notes] (opcional). Número ISBN.

Exemple: BAYONA ROCAMORA, Antoni. El Dret a legislar en l'estat autonòmic. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1993. 361 p. (Estudis; 12). ISBN 84-393-2367-0.

Referència curta:

Autor. Títol del llibre. Barcelona: Wikimedia, 2013. ISBN xx-7826-nnnn.

Enllaços externs:

Autor. Títol enllaçat. Obra. Editor, data obra. [Data de la consulta].

Doe, John. «My favorite things part II». Encyclopedia of things. Open Publishing, 30-04-2005. [Consulta: 6 juliol 2005].

Si necessiteu més informació, podeu consultar la pàgina de l'ajuda de la Viquipèdia: Referència bibliogràfica.

Com agafar les dades de la infotaula de la viquidata[modifica]

  1. Anar a la viquidata: https://www.wikidata.org/wiki/Wikidata:Main_Page
  2. Cercar al cercador el personatge que estem treballant per esbrinar si hi és a la viquidata. Des d'allà vincular amb la nostra entrada a la Viquipèdia (part inferior de la fitxa).
  3. Cal editar la pàgina des de la vista codi per afegir a la primera línia, és a dir, és el primer que es veu: {{Infotaula persona}}
  4. I en teoria hauria d'aparèixer la informació que consta a la Wikidata.

Feina feta![modifica]

La pàgina del projecte la podeu trobar en aquesta adreça. I les fitxes generades fins a data d'avui són:

  • L'Acabadora, personatge llegendari de Sardenya.
  • Adelaida Abarca Izquierdo (1923 - ? ), republicana, activista JSU de l'expedient de las Tretze Roses, que es va fugar de la presó de les Corts.
  • Acilia Plecusa (segle II D.C. - ?), esclava lliberta de la província romana de la Bètica que va esdevenir una influent matrona.
  • Adi Enberg (1901-1988), periodista barcelonina d'origen escandinau, aventurera i espia.
  • Albina Francitorra Aleñà (1912-2013), escriptora i periodista catalana, secretària, administradora i arxivera de la seva filla Montserrat Roig Fransitorra.
  • Alfonsina Bueno Vela (1915-1979), exiliada a França, deportada a Ravensbruck, supervivent de l'Holocaust.
  • Alice Havers (1850-1890), pintora i il·lustradora anglesa.
  • Alicia Vela Cisneros (1950), artista pintora, gravadora i docent.
  • Alki Zei (1925-2020), escriptora grega per a la infància i joventut.
  • Amalia Lobato Rosique (1914-1936), primera dona de les Milícies Antifeixistes Femenines caiguda en combat al front de Mallorca en defensa de la Segona República Espanyola.
  • Amicie de Digoine (1887-1923), francesa de naixement, membre per casament d'una família noble de l'Hospitalet de Llobregat, filantropa.
  • Ana París García (1900-1938), líder sindicalista de la UGT executada al garrot vil a Sevilla, víctima de la repressió franquista.
  • Anita Conti (1899-1997), oceanògrafa i fotògrafa francesa.
  • Ana Ruiz Hernández (1854-1939), mare del poeta Antonio Machado Ruiz, morta tres dies després d'ell a l'exili. Comparteixen tomba a Cotlliure.
  • Anna Foà (1876-1941?,1944?), zoòloga, parasitòloga italiana, expulsada de la universitat per les lleis racials del feixisme.
  • Anna Klein (1883-1941), pintora alemanya d'origen jueu, víctima de l'Holocaust.
  • Anna Solà i Sardans (1918-2004), activista republicana PSUC-Unió de dones Antifeixistes, presa de les Corts.
  • Anna Weber-von Bosse (1852-1942), botànica neerlandesa, especialitzada en l'estudi d'algues.
  • Anselma Manuela Hernández Flores (1894-1936), llevadora republicana (afusellada).
  • Antònia Guitart Orriols (188?- 1960), anarcosindicalista, col·laboradora de la guerrilla antifranquista.
  • Antonieta Feliu i Miró (1896-1968) Política catalana, fundadora del grup femení d'Esquerra Republicana a Manresa, oradora i articulista. Presa de les Corts. (Revisió i ampliació)
  • Araceli Zambrano (1912-1972), germana i col·laboradora de Maria Zambrano.
  • Àurea Cuadrado (1894-1969), militant anarquista feminista.
  • Aurora Perea Mené (1910-1969), companya i musa de Josep Pla Casadevall.
  • Assumpció Puigdelloses Vila (1906-1940), activista republicana, presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota.
  • Barbara Cassin (1947- ), filòloga, hel·lenista i filòsofa francesa.
  • Cándida Antonia Bueno Iso (1912-1936), mestra progressista, assassinada el 1936.
  • Carme Claramunt i Barot (1897-1939), republicana, presa de les Corts, primera dona afusellada al Camp de la Bota.
  • Carme Juanós Sampé (1912-1944), republicana del PSUC, exiliada a França, enllaç de la resistència, que fou cremada viva pels nazis a la massacre d'Orador de Glana.
  • Carme Puche i Moré (1977- ), periodista, guionista i directora de cinema catalana.
  • Carmen Agredano González (1956 ), filòloga, poetessa i cantant.
  • Carmen Delgado Vicente (1899-1936), mestra republicana, assassinada per un escamot falangista.
  • Carmen Martín Belinchón (1912-1996) Dirigent sindicalista i militant PCE, exiliada i membre destacat la resistència francesa i del Maquis.
  • Carmen Martínez-Illescas Naveiras (1889-1973), actriu teatral i locutora pionera.
  • Carmen Pujals (1916-2003), botànica argentina d'origen català, membre de las cuatro de Melchor, les quatre primeres investigadores argentines que van fer treball de camp a l'Antàrtida.
  • Carmen Schrader Angerstein (1913-2012), reconeguda Justa entre les Nacions per haver salvat tres dones jueves de morir a l'Holocaust.
  • Catalina Mayoral Arroyo (1901-1993), llevadora i infermera republicana, represaliada pel franquisme.
  • Caterina Casas Maymó (1888-1974), primera regidora de l'Ajuntament de Molins de Rei, presa de les Corts
  • Catharina Helena Dörrien (1717-1795), botànica i educadora alemanya.
  • Charlotte Margolin (1896-1941), metgessa jueva-alemanya, membre de les brigades internacionals, presa de les Corts. Es suicidà a Irun,
  • Cholitas escaladores de Bolívia, grup de dones aimares que es dediquen a escalar muntanyes amb els seus vestits tradicionals.
  • Cinta Font Margalef (1905-1986), llevadora i infermera d'ERC, funcionària de la Generalitat, exiliada a França i a Mèxic.
  • Cirila Ubaldina García Díaz (1893-1936), mestra republicana, assassinada pels feixistes el 1936.
  • Clara Arnheim (1865-1942), pintora alemanya, víctima de l'Holocaust.
  • Clara Pueyo Jornet (1914- ? ), activista política PSUC, presa de les Corts, desapareguda el 1943.
  • Coloma Seró Costa (1912-1996), mestra i regidora republicana, exiliada, membre de la resistència i supervivent de Ravensbrück.
  • Concepció Guillén Martínez (1907-1943), miliciana CNT, segona dona afusellada a Lleida, víctima de la repressió franquista.
  • Concepció Piniella i Blanqué (1877-1953), professora de cant i solfeig de l'Orfeó Manresà des dels seus inicis, impulsora de la sardana i pintora.
  • Consol Escarrà i Piera (1944-), il·lustradora catalana.
  • Constanza Martínez Prieto (1917-1997), militant del PSUC, exiliada, membre de la resistència francesa i deportada als camps nazis.
  • Cristina Fernández Pereda (1900-1939), republicana, presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota.
  • Desideria Giménez Moner (1919-1936), activista republicana de disset anys, sindicalista i militant de la JSUC, assassinada el 1936.
  • Dolors Giorla Laribal (1912-1939), republicana, presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota.
  • Dolors Lleonart i Casanovas (1866-1936), una de les primeres metgesses catalanes.
  • Dolors Majoral i Puig (1951), actriu i directora teatral catalana i representant històrica del feminisme radical.
  • Dolors Martí Domènech (1901-1970), política catalana. Delegada de la Conselleria d'Economia de la Generalitat (1937-1939) a Tarragona.
  • Dolors Masferrer i Bosch (1857-1905), mecenes barcelonina.
  • Dolors Peñalver Valenzuela (1914-1986), líder anarcosindicalista,veïnal i feminista. Represaliada pel franquisme, presa de les Corts.
  • Dolors Prat Coll (1905-2001), líder anarcosindicalista.
  • Dora Lush (1910-1934), microbiòloga australiana que va morir mot jove, en infectar-se quan investigava un bacteri en el laboratori.
  • Dorothy Thomas (1922-2015), investigadora en hematologia (recerca trasplantament medul·la òssia).
  • Ekaterina Lermontova (1889-1942), paleontòloga russa.
  • Elena García Armada (1972-), enginyera industrial que ha generat el primer exoesquelet biònic.
  • Elionor Malich Salvador (18..? - 1939), republicana, presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota.
  • Elisa Cardona Ollé (1918-1939), primera dona afusellada a Tarragona, víctima de la repressió franquista.
  • Elisabeth Selbert (1896-1986), la Clara Campoamor de les dones alemanyes. És una de les quatre 'mares' de la Constitució de la República Federal Alemanya i va haver de lluitar perquè el text de la Constitució reconegués que homes i dones tenen els mateixos drets.
  • Ellekappa (pseudònim de Laura Pelegrini), ninotaire italiana.
  • Ellen Hutchins (1785-1815), pionera de la botànica a Irlanda.
  • Else Berg (1877-1942), pintora jueva neerlandesa d'origen alemany, víctima de l'Holocaust.
  • Elvira Altés, periodista feminista i professora universitària de periodisme.
  • Emilia Fernández Rodriguez (1914-1939), primera dona gitana màrtir.
  • Emma Becker (1988-), escriptora francesa.
  • Emma Strada, enginyera italiana, la primera dona que va obtenir el títol d'enginyera a Itàlia.
  • Encarnació Llorens Pérez (1894-1939), militant UGT presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota juntament amb el seu marit i fill.
  • Ernesta Di Capua (1875-1943), botànica, taxònoma i exploradora italiana d'origen jueu, víctima de l'Holocaust.
  • Eugenia González Ramos (1919-1939), sindicalista, presa de les Corts, afusellada a Barcelona per les seves idees polítiques.
  • Eva Laufer (1912-1991), infermera jueva de les brigades internacionals. Presa de les Corts, periodista BBC, professora i traductora.
  • Eva Mameli Calvino (1886-1978), botànica, naturalista i acadèmica italiana.
  • Evangelina Bottero (1859-1950), ensenyant i divulgadora científica italiana.
  • Fanny Hesse (1850-1934), introductora de l'agar com a mitjà de cultiu de microorganismes.
  • Feigla Vera Luftig (1909-1959), infermera jueva belga, voluntària a la Guerra d'Espanya. Agent secret de l'espionatge antinazi durant la Segona Guerra Mundial
  • Felisa de Castro (1898 -1981), anarcosindicalista, feminista i fundadora del Grupo Cultural Femenino, integrat a Mujeres Libres.
  • Franca Pieroni Bortolotti (1925-1985), historiadora italiana (dones i gènere) i antifeixista.
  • Francesca Vergés i Escofet (1898-1976), activista republicana i catalanista, represaliada pel franquisme. Presa de les Corts
  • Francesca Vidal i Puig (1880-1955), violoncel·lista catalana, companya i esposa de Pau Casals.
  • Gavina Viana Viana (1891-? ), líder republicana, militant del PSUC, dirigent i organitzadora de les Milícies Antifeixistes Femenines i del Socors Roig Internacional.
  • Generosa Cortina Roig (1910-1987), membre de la resistència antinazi, integrant de la línia SOL i les xarxes d'informació i evasió. Deportada al camp de Ravensbrück. Va sobreviure i fou condecorada pels Governs dels EUA i de França.
  • Genoveva Puig i Vilà (1900-1986), professora de música i cantant d'òpera.
  • Golda Luftig (1903-1942), infermera belga de les Brigades Internacionals. Deportada a Auschwitz, morí a la cambra de gas amb la filla de quatre anys, els pares, la germana i gran part de seva família.
  • Guillermina Peiró i Olives (1924-2019), exiliada republicana, activista sindical, lluitadora antifranquista i refundadora històrica de l'Esquerra Republicana de Mataró. Condecorada diverses vegades.
  • Henriette Vincent (1786-1830), artista pintora botànica francesa.
  • Hermínia Puigsech Puig (1926-2013) Membre de la Resistència francesa, Legió d'honor
  • Humira Saqib (1980-), periodista i activista afganesa.
  • Ida Baccini (1850-1911), pedagoga, escriptora i periodista italiana.
  • Ida Ørskov (1922-2007), bacteriòloga danesa que va fer el primer estudi científic sobre el risc d'infeccions creuades en els hospitals.
  • Ilaria Capua (1966-), viròloga italiana impulsora de la ciència oberta.
  • Inés Jiménez Lumbreras (1915-1940), última dona republicana de la presó de les Corts afusellada al camp de la Bota.
  • Irene Miguel-Aliaga (1973-), bioquímica catalana establerta al Regne Unit.
  • Irene Manton (1904-1988), botànica britànica.
  • Isabel Compter i de Sagarriga (?-1653), poetessa rossellonenca.
  • Isabel Esteban Nieto (1893-1936), mestra republicana d'ideologia socialista, assassinada per un escamot feixista el 1936.
  • Janina Altman (1931- ), química i escriptora polonesa/israeliana, supervivent de l'Holocaust.
  • Jelena Radjenovic (1980- ), enginyera química sèrbia, establerta a Catalunya, Premi Nacional de Recerca Talent Jove 2021.
  • Jenny Kher Lazarus (1895-1942) Jueva alemanya,víctima de la persecució nazi i franquista, es suïcidà a la Presó de les Corts, abans de ser lliurada a la Gestapo.
  • Jenny Markelin-Svensson (1882-1929), primera dona enginyera de Finlàndia.
  • Jessie Gray (1910-1978), cirurgiana de càncer canadenca/estatunidenca, educadora i investigadora.
  • Joana Matia Borau (1908-1998) mestra i primera alcaldessa republicana d'Alpens, presa de les Corts
  • Joaquina Dorado Pita (1917-2017), anarcosindicalista, col·laboradora de la guerrilla antifranquista, presa de les Corts.
  • Judith Esser-Mittag (1921-2020), ginecòloga alemanya, va dissenyar els tampons o.b. per absorbir el flux de la menstruació.
  • Julia Manzanal Pérez (1915-2012), militant comunista, primera dona comissari polític del Cinquè Regiment.
  • Julia Romera Yáñez (1916-1941), anarcosindicalista i membre de la resistència antifranquista, que va morir a la presó de les Corts.
  • Junia Rufina (Segle II dC.), influent matrona de la ciutat de Baelo Claudia, a la província romana de la Bètica.
  • Karolina Babecka Pons (1922-2009), polonesa-catalana, membre del Consolat Honorari de Polònia i de la Creu Roja internacional. Activista antinazi, als vint anys fou acusada d'espionatge i reclosa a la Presó de Dones de les Corts.
  • Kate Gleason (1865-1933), enginyera, empresària i filantropa estatunidenca.
  • Kristine Munch (1873-1959), una de les primeres dones metgesses de Noruega.
  • La Fadulla (?-1688), primera activista rebel de Manresa, va morir a la forca pels fets de «l'Avalot de les Faves».
  • Leone N. Farrell, microbiòloga i bioquímica canadenca, va contribuir a la producció en massa de la vacuna de la poliomielitis.
  • Libreria delle Donne di Milano, llibreria referent del feminisme italià i internacional.
  • Lídia Camprubí (1946-1968), nedadora d'elit.
  • Liliana Maffiotte i Olivencia (1942), pianista catalana, concertista i pedagoga.
  • Lini Bunjes (1918-2016), activista neerlandesa, membre de les Brigades Internacionals i fotògrafa.
  • Lisa-Maria KellerMayr (1985-2022), metgessa austríaca, assetjada i amenaçada de mort per membres d'una organització antivacunes pel seu activisme en favor de la vacunació de la covid-19, no va poder resistir la situació i es va suïcidar.
  • Łucja Frey (1889-1942?), metgessa neuròloga polonesa, víctima de l'Holocaust.
  • Ludovica Mosca Bencini (1953), pianista i pedagoga italiana, ballarina, coreògrafa, concertista de castanyoles i pintora.
  • Magdalena Nolla Montseny (1904-1939), militant d'ERC, presa de les Corts. Afusellada al Camp de la Bota.
  • Manuela Díaz Cabezas «La Parrillera» (1920-2006), lluitadora antifranquista i guerrillera del maquis de la Sierra de Córdoba.
  • Margaret Pittman (1901-1995), bacteriòloga estatunidenca; va contribuir al desenvolupament de les vacunes de la tosferina i altres malalties infeccioses.
  • Margaret Todd (1859-1918), metgessa i escriptora escocesa.
  • Margot Friendländer (1921-), jueva alemanya centenària supervivent de l'Holocaust.
  • Maria Bigordà Montmany (1916-2009), militant del PSUC, presa de les Corts, lider veïnal i de CCOO.
  • Maria Antònia Vilaseseca i Viladot (1908-1943), rapsoda, actriu i conferenciant.
  • Maria Cengia Sambo (1888-1939), botànica/liquenòloga italiana.
  • Maria de la Concepció Martí (Ada Martí) (1915-1960), periodista, escriptora i feminista barcelonina d'ideologia anarquista. Exiliada a París.
  • María de la Encarnación Rigada y Ramón (1863-1930), matemàtica, pedagoga i escriptora.
  • María de la Purificación de la Aldea y Ruiz de Castañeda (1889-197?), pionera de les llevadores madrilenyes. Funcionària republicana i activista del PCE inhabilitada pel franquisme i empresonada a Las Ventas (Madrid), les Oblates (Tarragona) i Les Corts (Barcelona).
  • Maria del Carmen Cuesta Rodríguez (1922-2010), militant del JSU, formava part de l'expedient de les Tretze Roses (presa de les Corts)
  • María del Carmen García Lasgoity (1911-2002), actriu del grup de teatre universitari La Barraca de Federico García Lorca. Va patir l'exili.
  • Maria Griñó Diñé (1782-1836), mare del general Ramón Cabrera, afusellada en represalia contra el seu fill.
  • Maria Isabel Roig i Fransitorra (1932-2008), lluitadora antifranquista, activista i lider veïnal, sindicalista, militant de Cristians pel Socialisme i PSUC.
  • María Luisa Rendón Martell (1909-1981), activista PCE de Cadis, presa de les Corts i d'altres quatre presons.
  • Maria Martí Iglesias (1901-1939), militant de la CNT, fou la primera dona afusellada a Lleida, víctima de la repressió franquista.
  • Marie-Anne Libert (1782-1865, botànica i micòloga belga.
  • Maria Sabaté i Cebado (1902-1975), locutora pionera de Ràdio Barcelona.
  • Maria Teresa Salom i Romaguera (1922) pianista i pedagoga
  • Marisa Díez de la Fuente (1931-2015), marxant d'art, galerista i dinamitzadora de l'Art Contemporani.
  • Marta Ascoli (1925-2014), escriptora italiana, supervivent de l'Holocaust.
  • Marta Corcoy Rius, periodista catalana, presidenta de l'Associació de Dones Periodistes de Barcelona.
  • Marta Grandi (1915-2005), entomòloga italiana.
  • Maruja Tomás i Martí (1912-1977), vedet, cantant i artista de cinema, represaliada pel franquisme.
  • Mary Ann Booth (1843-1922), microscopista estatunidenca.
  • Mary Vaux Walcott (1860-1940), artista i naturalista estatunidenca.
  • Masih Alinejad (1976-), periodista, escriptora i activista pels drets de les dones iaraniano-estatunidenca.
  • Matilde Sabaté Grisó (1904-1940), anarcosindicalista, miliciana i mestra, segona dona afusellada a Girona.
  • Mavis Bacca Dowden (1908-2005), violinista anglesa, espia dels serveis secrets britànics, empresonada a la presó de dones de Les Corts i deportada.
  • Meri Mangakāhia (1868-1920), activista maori en favor del sufragi femení a Nova Zelanda.
  • Milagros Caturla (1920-2008), fotògrafa de la vida quotidiana de Barcelona dels anys 50-60.
  • Milagros Rendón Martell (1907-1936), activista del PCE, primera dona afusellada a Cadis, germana de María Luisa Rendón.
  • Montserrat Bertran Vallès (1891-1967), pedagoga i professora de català, defensora dels drets dels estudiants, la llengua i el poble català.
  • Montserrat Busquets i Surribas, infermera i antropòloga.
  • Montserrat Coll (1906-2000), pianista, esposa del mestre Lamotte de Grignon.
  • Montserrat Fernández Garrido (1954), advocadessa, lider feminista, escriptora i activista de la memòria històrica.
  • Montserrat Manent i Rodon (1940-), fotògrafa, documentalista gràfica, traductora i poeta.
  • Montserrat Ubach Tarrés (?), espeleòloga, periodista d'aventura i naturalista.
  • Nella Mortara (1893-1988), física italiana expulsada de la universitat per les lleis racials del feixisme.
  • Neus Bouza Gil (1916-1939), miliciana de la CNT, presa de les Corts, afusellada al Camp de la Bota.
  • Nielsine Nielsen (1850-1916), primera dona acadèmica i metge a Dinamarca.
  • Núria Delclòs Teixidó (1926-2008), pianista, pedagoga i promotora cultural tarragonina.
  • Núria Pi-Sunyer i Cuberta (1923-2011), escriptora, professora i traductora catalana, testimoni de la segona generació d'exiliats republicans.
  • Otti Berger (1898-1944), artista tèxtil, professora de la Bauhaus i víctima de l'Holocaust.
  • Pepa Batalla i Rubio (1925-2013), lluitadora antifranquista i militant històrica d'Esquerra Republicana de Catalunya.
  • Pierina Scaramella (1906-1992), botànica i professora universitària jueva italiana, afectada per les lleis racials del feixisme italià.
  • Pilar Bertran Vallès (1905-1998), primera directora de la biblioteca popular de Manresa quan es va crear el 1928. La ciutat li va dedicar un carrer.
  • Pilar Lubián Clemente (1909- 198?), alt càrrec del Govern de Negrín, tresorera del SERE, supervivent de Ravensbrück, empresonada a Espanya i exiliada a Mèxic.
  • Pilar Moltó y Campo-Redondo (1871-1945), pedagoga, professora i escriptora.
  • Pinutxa Ginesu (1914-1961), mestra i poetessa algueresa.
  • Pepita Patiño Páez (1925-2015), militant del PCE, col·laboradora de la resistència antifranquista.
  • Polonia Mateos Pérez (1886-1938), llevadora republicana afusellada.
  • Porcia Maura (Secle II D.C.), matrona il·lustre de la ciutat romana de Murgi a la Bètica.
  • Quitèria Tarragó Casellas (1896-1980), llevadora, militant del PSUC, sindicalista i primera dona regidora de l'Ajuntament de Terrassa. Presa de les Corts.
  • Rachela Luftig (1908-198?), infermera belga, voluntària a la guerra d'Espanya, membre de la resistència antinazi, supervivent de Ravensbrück.
  • Ramona Soldevila Cirés (1896-?), militant d'ERC, feminista, activista i miliciana. Desapareguda, possiblement afusellada a Manacor.
  • Rina Monti (1871-1937), biòloga, fisiòloga, limnòloga i zoòloga italiana.
  • Rosa Argelaguet i Isanta (1958-2020), enginyera i política catalana.
  • Rosalia Rovira i Duart (1903-1982), actriu i locutora de ràdio pionera.
  • Rose Marie Compaoré (1958-2020), política de Burkina Faso, primera víctima subsahariana de la COVID-19.
  • Roser Fàbregas Vilà (àlies Roser Fluvià, 1900-1983), membre de la resistència francesa, supervivent del camp de Ravensbrück, condecorada amb la Legió d'Honor i altres.
  • Rosegacebes, personatge mític del Pirineu, espècie d'ànima en pena, fantasma o espantall, recuperat per la tradició de la Cerdanya.
  • Ruth Pactrick (1907-2013), botànica i limnòloga estatunidenca.
  • Rutka Laskier (1929-1943), noia jueva polonesa, víctima de l'holocaust, autora d'un diari que descriu la seva vida en el gueto abans de ser deportada a Auschwitz.
  • Sabina Bartolí Gardell (1918-2016), membre de la resistència francesa i supervivent del camp de Ravensbrück
  • Salvadora Catà Verdura (1902-1939), republicana del POUM, primera dona afusellada a Girona, víctima de la repressió franquista.
  • Sandra Pizzarello (1933-2021), bioquímica italiana experta en l'estudi dels compostos orgànics dels meteorits condrites carbonacis.
  • Sara Branham Matthews (1888-1962), microbiòloga mèdica, va fer recerca sobre el meningococ, que causa un tipus de meningitis, i el tractament d'aquesta malaltia.
  • Sara Mercedes Baluarte Cornejo (1915-1992), coneguda com Amparo Baluarte, escriptora, poetessa i lletrista peruana.
  • Sarah Voss (1999-), gimnasta artística alemanya.
  • Sofía Polo Giménez (1904-1936), mestra republicana, assassinada per un escamot falangista el 1936.
  • Suceso Portales (1904-1999), anarcosindicalista i feminista, membre de Mujeres Libres (Revisió i ampliació).
  • Suzanne Lambin (1902-2008), microbiòloga francesa.
  • Teresa Alonso Gutiérrez (1925), nena de la guerra civil, evacuada a Rússia. Heroïna i supervivent del setge de Leningrad. Tornà a Espanya el 1956.
  • Teresa Macarulla i Mercadé (1974-), metgessa oncòloga, investigadora de càncer gastrointestinal.
  • Teresa Rius i Colet (1912-1987), sindicalista de la CNT, presa de les Corts.
  • Trinitat Revoltó Cervelló (1915-2008), sindicalista, cofundadora i dirigent del PSUC i de la Unió de Dones Antifeixistes de Catalunya. Exiliada.
  • Unió de Joventuts Antifeixistes, un dels primers grups de resistència, creat a Santa Coloma de Gramenet pocs dies després de l'ocupació franquista.
  • Victòria Pujolar Amat (1921-2017), pintora i activista del PSUC, es va fugar de la presó de les Corts. Fou la primera veu femenina de Radio Pirenaica.
  • Viviana Salisi Casajuana (?), pianista i pedagoga, repertorista especialitzada en l'acompanyament de lied, òpera, conjunt coral i música antiga.
  • Wanda Morbitzer Tozer (1904-1990), consellera del Consolat Honorari de Polònia a Barcelona, membre de la Creu Roja Internacional i col·laboradora dels Serveis Secrets Britànics, va acollir prop de 200 infants jueus polonesos, procedents dels camps nazis.
  • Women in Red (Dones en vermell), viquiprojecte per corregir el biaix de gènere en els continguts de la Viquipèdia.
  • Yvonne Welbon (1962-), directora de cinema independent estatunidenca.
  • Yolanda Ortiz (1923?/1924?-2019, química argentina, primera secretària de Recursos Naturals i Ambient Humà d'Argentina, primera dona que va exercir un càrrec d'aquest tipus a l'Amèrica Llatina.
  • Zoe Lucas, naturalista canadenca que ha viscut solitària a l'Illa de Sable des de 1982-1983.

Espais de Memòria històrica[modifica]

Biografies masculines[modifica]

Plantilles[modifica]

Una plantilla és una pàgina especial de Viquipèdia que conté un fragment de codi dissenyat per a ser inserit en altres pàgines, és una peça. Les plantilles permeten formatar articles seguint una estructura determinada, i si volem incloure una plantilla dins d'un article hem d'escriure: {{nom-de-la-plantilla}}

Hi ha moltes i les podem trobar aquí llistades: Categoria:Plantilles

Els dos tipus de plantilles més populars són:

  • les plantilles de manteniment, que serveixen per avisar que la pàgina necessita d'algun tipus de revisió.
  • les infotaules, que permeten visualitzar en una taula les dades sobre l'article que s'ha editat amb un aspecte similar a la resta d'articles del seu àmbit.

Com fer traduccions[modifica]

Vídeo explicatiu:

https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/transcoded/e/ee/Content_Translation_Screencast_%28English%29.webm/Content_Translation_Screencast_%28English%29.webm.480p.vp9.webm


Explicació:

Beta > Activar plugin Content Translation > Contributions i indicar-li quin article anem a traduir. També és pot fer des de preferències.

Cal comprovar que els links van al lloc correcte dins la wiki en l’idioma al que estem traduint.

Referències[modifica]

  1. ↑ Aquesta citació és de tipus manual > forma bàsica.

Categories[modifica]

Amb un mínim de 5 articles creem una categoria.

Més de 15 articles categoritzats --> nova categoria

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Alejandruna/proves&oldid=33548529»