Usuari:Ludor/Arxiu2005

Tot m'ho he fet solet

Doncs sí, tot m'ho he fet jo solet, no hi ha cap plantilla. Per cert, ua altra vegada firma les teves intervencions en les discussions, que t'he hagut de buscar per canvis recents. -- Gangleri2001 16:52 13 juliol, 2005 (UTC)

Categoria:Traducció esborrada

Veig que ets una viquipedista fenomenal, però no creus que te'n has passat esborrant la categoria que acabava de crear, la de Traducció. Crec que no duia ni dues hores, l'argument que vas posar és que sols tenia un col·laborador, com havia de tenir-ne més si ningú podia haver-se enterat de la seua existència. Jo crec que en este cas has sigut una mica radical. --ludor 18:49 14 jul, 2005 (UTC)

Sí, perdona si no vaig seguir el protocol al peu de la lletra, però és que ahir tenia pressa. I perdona per l'argument, perquè és aquest l'argument que eix per defecte quan esborres una categoria, és a dir, no és el meu argument, òbviament. D'altra banda, les categories de manteniment no han d'anar mai com les vas posar. Sinó, es podria confondre amb una categoria que té articles relacionats en el món de la traducció, i no pas articles que estan éssent traduïts. A títol d'exemple, mira la categoria "Viquipèdia:Articles a millorar", com és una categoria de manteniment, ha de tenir el terme Viquipèdia: al davant. Si crees una categoria d'articles en procés de traducció, el mateix. A més, deixam dir, que aquesta categoria ja estava creada: Viquipèdia:Traduccions. I el que s'hauria de fer, per seguir en les "recomanacions d'elegància" és incloure la categoria des del template usat. Així, quan es treu el template per que ja és un article traduït al català, automàticament l'article eix de la categoria Viquipèdia:Traduccions. Salut. --Makinal 08:58 15 jul, 2005 (UTC)

Signar els comentaris

Recorda que cal signar els comentaris a les pàgines de discussió :-) --Joanjoc (discussió) 15:40 23 jul, 2005 (UTC)

Template:Llengua

No entenc gens el que vols dir amb això d'un llistat automàtic de llengues. Crec que a alguna part hi ha una llista completa de les llengues, i de tots els projectes germans de la Viquipèdia. Plàcid Pérez Bru 20:39 26 jul, 2005 (UTC)

Escrita na Galipedia

Moitas grazas polos seus comentarios na Galipedia, axudan a mellorar a calidade do proxecto, xa corrixín os erros. O artigo escritura quedou sen traducir, aínda que non se cumprira o prazo de trinta días, o certo é que a posible tradución debería servir para ampliar o artigo escrita. Cordiais saúdos e de novo moitas grazas.--Rocastelo 21:17 28 jul, 2005 (UTC)

país

he vist que estàs fent un llistat de països, has vist que a l'article estat en tens un? per què no millores aquell? --barcelona 16:36 31 jul, 2005 (UTC)

Ludor, crec que no garadrà però perquè diplica esforços innecessàriament: si ja tenim la llista, la informació completa ha d'estar a cada país, per què aquesta llista nova més completa? per ferun clic en la simple, un altre en la completa i un tercer per entrar al país?? --barcelona 17:04 31 jul, 2005 (UTC)

Ç

Mi pregunta és si la regla que generalmente se dice en portugués que la ç no se escribe a principio de palabra sino en medio es también extensible al fianl de palabra, esto es, si la ç no se escribe al prinicpio (como primera letra) ni al final (como última) de palabra sino solamente en medio.

Resposta: solamente en medio.

Bueno también tengo entendido que suele sustituir el grupo -ti- del latín, y eso no consta en vuestro artículo.

Resposta: Podes dar exemplos??? Manuel Anastácio 16:49 31 jul, 2005 (UTC)

Talvez esta página te seja útil. Se não for, diz. http://ciberduvidas.sapo.pt/php/resposta.php?id=14340&palavras=cedilha Manuel Anastácio 17:18 31 jul, 2005 (UTC)

The origin of the ç is the Visigothic z. The Latin script developed in many different ways, and the hand which was used in Iberia was called Visigothic. The Visigothic z looked like ʒ but had the top-bar shaped like a small c. After the Carolingian script was introduced into Iberia from France, the Visigothic z was reanalyzed to c + squiggle. There are medieval Portuguese texts which contain c and ç and z and Visigothic z. I am currently working to encode the Visigothic z in Unicode. Evertype 11:01 9 ago, 2005 (UTC)

Sobre les protestes enèrgiques de la religió

Hola Ludor. T'escric el comentari aquí i no pas a les pàgines de discussió, perquè vull fer-te un comentari general sobre els articles de religió. Amb respecte als comentaris que fas, et repeteixo, si no esmentes específicament quines frases són poc neutrals, o quines frases estan "adoctrinant", no podem debatre ni canviar res de l'article. Dir que un article és un "adoctrinament" vol dir que tot el contingut (com ho has dit), està escrit malament i que tot hauria d'esborrar-se.

Sé que els articles de religió són molt controvertibles, i per això, he intentat escriure'ls amb neutralitat, incloent tots els punts de vista (dels creients de les diverses denominacions, dels crítics d'altres religions, dels crítics ateus i dels filòlegs; per exemple, llegeix l'article de l'Antic Testament i trobaràs el punt de vista catòlic, protestant i jueu, o els Deu Manaments que parla de les "modificacions" catòliques dels manaments). I, en gran mesura, els models han estat els articles no controvertibles de la wiki anglesa.

M'he dedicat a la secció de religió des de fa temps, i he escrit articles del judaisme, protestantisme (totes les seves denominacions), restauracionisme, mormonisme, pentecostalisme, testimonis de Jehovà, cristianisme ortodox et. al. i ningú no havia protestat tan "enèrgicament" com ho has fet als articles que, segons els teus comentaris, penso que relaciones amb el catolicisme. Ningú no ha protestat de la Tanakh ni del Talmud ni de l'Alcorà (que diu que segons els musulmans es un missatge d'Alà). A més, perquè és que som tolerants amb altres religions ameríndies o asiàtiques (fins i tot quan les seves creences són "extravagants" o "repugnants" als ulls occidentals, però som molt intolerants quan es parla del cristianisme?

Mai trobaràs cap comentari als articles de Bíblia, Nou Testament i Antic Testament que digui categòricament que "és la Paraula de Déu", sinó que, segons la tradició d'aquesta o aquella religió, es considera "inspirada per Déu", o que aquest o aquell concili va declarar la "inspiració divina" des certs escrits, i quines denominacions no accepten aquest o aquell llibre o s'oposen a aquest concili. Això és història, no catecisme, i penso, prou imparcial. Encara hi existeixen persones que no són atees, i tenen diverses interpretacions oposades sobre la religió. He intentat d'incloure a tothom. Et recomano, si parles anglès, que llegeixis els articles en anglès de New Testament, Gospel, Christianity, i veuràs que inclouen a tothom també: fins i tot hi ha versicles de la Bíblia, i clar, per altra banda han escrit les crítiques. Això, penso, és neutral.

Sobre l'autoria dels evangelis, que fins ara ha estat l'únic comentari específic que has fet, aviat planejo afegir-hi informació (d'acord als filòlegs i no pas als creients), i dels dubtes i qüestions que n'hi ha. Però, vull dir-te que no podem tenir dues mesures filològiques, una mesura lleugera pels llibres que ens agraden. Per donar-te un exemple, el escrits de Plató (si realment va existir aquest personatge), específicament les Tertúlies, es van escriure ca. 450 a.C, però en tenim només 7 còpies que es van escriure el 900 d.C. (1.300 anys desprès) però, per la continuïtat de la tradició històrica, s'accepta de facto l'existència de Plató i l'autoria dels seus llibres. Un altre exemple: no se sap la veritable història d'Alexandre Magne, ja que les biografies es van escriure al menys 100 anys després de la seva mort. Del Nou Testament, n'hi ha milers de còpies escrites entre 50-100 anys després de l'original. Filològicament, n'hi ha prou per a fer estimacions científiques sobre l'autoria. No vull defensar el cristianisme com a "religió" ni el contingut "fantàstic" dels evangelis ni de les seves històries. Cadascú creu el que creu (si no és ateu) i ja està. Però, fer un article que parli del contingut d'un llibre (del llibre del Mormó, de l'Alcorà, del Nou Testament, o de l'Odissea) no és pas adoctrinament ni catecisme, és simplement dir quin és el contingut del llibre i ja està, que sigui fantasiós o contradictori és la crítica, que també s'hi ha d'afegir. Tothom pensa que el contingut religiós de l'Odissea o l'I·liada és fantasiós (els déus planejant, discutint, alterant les històries, parlant amb els humans etcètera). I als articles d'aquests llibres no trobaràs cap crítica "enèrgica" per aclarir que "tot això es fantasia i no pot considerar-se història, i s'està adoctrinant a la religió grega". I si algú vol creure que és veritable, molt bé, com ho he dit, cadascú creu el que vol creure, i a opinar el que li doni la gana, i ja està. Però el contingut del llibre és el contingut del llibre, i els articles sobre els llibres han de parlar del contingut dels llibres, i els articles de les relgions, de les característiques de les seves creences (sigui jueva, musulmana, asteca, cristiana o el que vulguis), i això no és catecisme ni cap adoctrinament.

Només et demano que si vols fer comentaris sobre els articles de religió, escriguis específicament les frases que són controvertibles o imparcials per a discutir-les. No som perfectes, entre tots podem fer una millor secció de Religió sense cap prejudici a favor o en contra d'una determinada religió.

--Alonso 21:23 4 ago, 2005 (UTC)

Neerlandès

De fet jo també l'hi volia incloure, si bé dubtava si anomenar-lo així, puix que en neerlandès s'estila més dir-ne "spelling". En aquest sentit, és també molt interessant (i a la llarga m'agradaria traduir-lo) l'article . En tot cas, i sense ser tan ambiciós, de moment, penso que a l'article encara hi falta:

• Fer-hi una bona secció de gramàtica.
• Una secció de reconeixement oficial, abast, nombre de parlants, Nederladnse Taalunie...
• Història (i connectar-lo amb l'artlice Hebban olla vogala).
• Concretar-hi bé la relació amb l'afrikaans i parlar de la seva influència sobre diversos criolls.

i per anar bé també estaria bé tenir-hi un apartat de fonètica (si bé aquest ja estarà en bona part inclòs dins la part d'ortografia). Una secció de literatura en neerlandès tampoc hi faria mal. En fi, que si vols modificar-lo i anar-lo ampliant tu mateix, jo demà dubto que hi faci massa res, si bé m'agradaria "acabar-lo" un dia aviat. De tota manera, fins ara, no n'estic massa satisfet, diria que queda particularment caòtic, amb certes coses molt repetides i altres poc clares. En fi, amb sort, serà convenientment modificat. :-)--Jahecaigut 23:01 6 ago, 2005 (UTC)

Ja! No el dono pas per acabat, precisament perquè penso que no queda massa bé (poc clar, caòtic, repetitiu), per tant retoca'l tant com vulguis. A "Escriptura" ja hi he deixat un enllaç cap a Ortografia del neerlandès. La secció potser quedaria bé precisament entre Escrpitura i Dialectes. En fi, tu mateix, i gràcies per l'interès i la paciència.--Jahecaigut 16:51 11 ago, 2005 (UTC)

Lange IJ

Regarding your question on the (note it is lange IJ, not IJ lang: in Dutch adjectives are usually placed in front of the noun): the letter is called 'long IJ' not because of its sound, but because of the letter form.
ij extends below the baseline and is therefore written with a long stroke, the korte ei (ei) is completely above the baseline and is therefore written with short strokes.
IJ is always written as a single sign even in handwritings which do not join letters (never as i+j), ei is written as two different characters in those handwritings.
If you want more info from a Dutch-Netherlandic view on the IJ, please do not hesitate to contact me personally. Regards, Jordi ()

In most cases, ij and ei are homophones: only when unstressed the ij has a different sound. ij and ei are pronounced identically, and this is in fact a common cause of spelling mistakes. (wei (pasture) and wij (we) are pronounced identically).

The unstressed form almost only occurs in the word ending -lijk which is equivalent to English -like or German -leich: the spelling -lijk originated when the sound was still pronounced [eɪ] or [ɛɪ]. Because of the Dutch sound shift it now is pronounced as a schwa instead in these cases. --Jordi ()

More answers

The letter y is usually called Griekse Y (Greek Y). I-grèc is also common. Ipsilon is very rare, although certainly recognised.

As for letter name lengths:
Short: F, L, M, N, R, S, X, Z
Long: B, C, D, G, J, K, P, Q, T, V, W

If it helps, this is the "alphabet song" as I learnt it in the early 80s in Dutch:

A, Bee, Cee, Dee, E, Ef, Gee,
Ha, Ie, Jee, Ka, El, Em, En, O, Pee,
Kuu, Er, Es, Tee, U, Vee, Wee,
Ix, IJ, Zet doen ook nog mee.

The last four words are simply to fix the rhyme: they mean: "also take part". The above are also the letter names, although spelling can vary. For example Ix could be Iks, and the Z can also be spelled Zed.
I have never heard a version with the Y added, as it wasn't seen a part of the alphabet when I went to school (and I still don't see it as part of it: my alphabet ends X IJ Z).

I'm happy to help :) Greets, --Jordi ()

Hola, primer mercès per la paciència i aportacions al neerlandès i tot el que s'hi relaciona. Després, com a "curiositat" (i que potser no t'interessarà gens) t'escric com escriuria un catalano-parlant les lletres de l'alfabet neerlandès:

a, béi, séi, déi, éi, èf, khéi, ha, i, iéi, ca, èl, èm, èn, óu, péi, kü, èr, ès, téi, ü, féi, véi, ics, èi, zèt.

on he escrit accents a les "e"s per indicar si eren obertes o tancades. Essencialment, si són dobles (llargues) a un català li sonen "ei" (encara que la versió oficial d'e llarga sigui [e:]) i si són curtes li sonen "e oberta" o "neutra" (i res d'això deu ser científicament correcte, suposo, simplement perquè no hi ha una correspondència total entre els sons del català i els del neerlandès). Això darrer ho he intentat explicar a Ortografia del neerlandès. Si tens paciència de mirar-t'ho ja em diràs si s'entén i no he fet cap disbarat. Salut!--Jahecaigut 15:02 24 ago, 2005 (UTC)

Judeocastellà

Hola, ja he llegit el teu comentari a la pàgina de discussió del judeocastellà. Suposo que no s'esmenta res sobre les llengües jueves a les seccions sobre llengües romàniques perquè n'hi ha pocs parlants, o són llengües en desús (personalment crec que el judeocatalà ja és una llengua morta, o s'ha adaptat completament al català, o els emigrants van adoptar el judeocastellà). Tampoc no havia llegit res sobre el judeoprovençal, però sí havia llegit bastant sobre el judeocastellà, perquè havia vist una peli mexicana sobre una família sefardita de Turquia que emigrava a Mèxic, i parlaven judeocastellà. Després de cercar una mica he trobat molts articles de la "renaixença" del "ladino" a Israel. També sóc filòleg per gust, i he llegit alguns poemes i cançons en "ladino" a la internet. ;-) --Alonso 23:58 6 ago, 2005 (UTC)

Llengües

A alguna part de wikimedia hi ha una llista completa de llengües, algunes inclús crec que no tenen wiki, i a planes especials també hi ha una llista de llengües i projectes germans, a algunes coses encara no hi hem arribat; però algunes coses de la Portada, per posar un exemple, no sé si molt adient, es veu que estan posades a un altre lloc de la Viquipèdia, i es copien automàticament a la Portada. No et dic que no demanis ajut als altres viquipedistes, ben al contrari, però el que es sol fer a Viquipèdia és intentar desenvolupar un mateix allò que troba que hi falta. Mira com es fan els template de la portada, son planes amb nom: “template:algunnom” de la portada, o també on hi ha uns template molt elaborats és a les efemèrides seleccionades (també surten a la portada), o a Template:Fora a les planes proposades per esborrar, per ventura et pot servir. Plàcid Pérez Bru 07:58 7 ago, 2005 (UTC)

Nou Testament... i altres coses

L'ordre de l'article no sempre és tan important; el contingut de l'article sí. Doncs així, la re-ordenació que has fet a l'article del Nou Testament em sembla prou bé. Però, t'he de dir que el teu argument és dèbil. Vols començar amb allò que tu dius que és el tret innegable, però precisament l'autoria (i les llengües originals) són el tret debatible (i controvertible) i per això no són el tret innegable ni "estable" de l'article... i precisament el contingut (els llibres) del Nou Testament... són el tret innegable. La meva Bíblia, la teva, i la del veí, totes contenen els mateixos 27 llibres del Nou Testament. Com t'ho he dit en altres ocasions, el contingut d'un llibre és el contingut del llibre, això és immutable. Però no vull debatre més el tema, si creus que l'article és millor començant amb l'autoria... doncs bé... els temes i seccions de l'article són la part més important de l'article i no pas l'ordre.

Per altra banda, prefereixo que m'escriguis els teus comentaris a la meva pàgina de discussió i no pas a la pàgina de discussió de l'article. Encara que estan relacionats amb l'article, són comentaris personals. L'article del Nou Testament (i la majoria dels articles de religió que he fet), no són a la meva llista de seguiment. Si vols fer una discussió general on tothom participi, doncs, escriu el comentari a la pàgina de discussió de l'article. Però, si el comentari és per a mi (i esperes particularment una resposta meva, com a l'article del judeocastellà), escriu-lo a la meva pàgina de discussió, i et respondré ràpidament.

--Alonso 18:29 7 ago, 2005 (UTC)

Angles

Fent-hi un cop d'ull rapid hi he vist algunes faltes d'ortografia i gramatica (suposo que deu ser traduit), pero no tinc temps d'arreglar-ho ara. A part d'aixo sembla un bon article, i forsa mes llarg del que es habitual aqui. Xevi 21:09 8 ago, 2005 (UTC)

langue Ausbau

En fait, il existe déjà un article sur le sujet sur les wikipedia anglais (en:Ausbausprache - Abstandsprache - Dachsprache) et espagnol (es:Ausbausprache - Abstandsprache - Dachsprache), et même en breton, allemand et esperanto. Je viens de modifier l'article en anglais pour clarifier les choses (dans la page "discussion" il y avait une dispute à propos de l'existence ou non d'une langue moldave distincte, thème favori des nationalistes pan-roumains vs. les partisans d'une Moldavie indépendante), en ajoutant par la même occasion deux liens vers des articles scientifiques qui contiennent une définition de ces termes. Je vais prochainement introduire l'article en français à partir de la traduction de l'anglais. Il existe également un article en ligne dans votre langue sur le sujet: Carles Castellanos i Llorenç, La individuació de les llengües i la traducció. Consideracions entorn de la llengua amaziga (o berber), Quaderns. Revista de traducció 9, 2003. Cordialement. --fr:Utilisateur:Pylambert

Néerlandais : prononciation de -tie

Je voudrait savoir quelle est la prononciation du -t- de la terminaison '-tie' dans coördinatie ou politie, est-ce celle d'un -ss- comme la terminaison françase -tion ou alors tout simplement on prononce -t-. Pour coördinatie et politie on dit (selon API) [koordina'ti] et [poli'ti] ou alors [koordina'si] e [poli'si].

Réponde SVP sur ma page de discussion catalane (ou directement), en français, sans problèmes. Ludvar 15 août 2005 à 05:03 (CEST)

Réponse en français

Bonjour :

Cela dépend. Aux Pays-Bas, on prononcera plutôt :

• politsie
• ko-ordinatsie (le premier o comme dans le français eau, le second comme dans le français or)
• etc.

(le ts faisant un peu penser au z de l'allemand Polizei)

En Belgique, on prononcera plutôt :

• polissie
• ko-ordinassie (le premier o comme dans le français eau, le second comme dans le français or)
• etc.

Seuls quelques puristes prononcent "à la néerlandaise".

Voilà 217.112.183.31 04:21 15 ago, 2005 (UTC)

Oh npardon, je suis : fr:Utilisateur:Erasmus

Bon dia, mes réponses:

Prononciatió de -tie

En Belgique, on prononce comme un s. Mais je crois qu'il existe une certaine prononciation ts. Seulement t, j'ai jamais entendu, ou vu ça.

Lletres

Q = [ky], comme le français Q

U = [y], comme le français U

Y = [ipsilon], mais ça dépend des endroits

Ÿ n'existe plus. C'est l'équivalent de IJ, on dit lange ij ou tout simplement ij, (français eille).

Adeu!--Staatenloser 19:49 21 ago, 2005 (UTC)

Imatges i firma

Hola Ludor :-) En quant a les imatges, no conec altra manera apart de la que em dius. Jo per això sempre les pujo a la commons, personalment no m'estalvio feina, però l'estalvio als viquipedistes en altres llengües que no han de repetir el procés amb les seves Viquipèdies si volen la mateixa imatge...

El tema de la firma, veuràs que està explicat com fer-ho a la meva pàgina d'usuari. Endavant !! --Joanjoc (discussió) 18:59 15 ago, 2005 (UTC)

Pronunciació d'IJ

Hola Ludor!

Veig que has canviat el so d'IJ tònic d'[ɛɪ] per [e:ɪ]. Diria que ara no està pas bé. Veig però que tens bones fonts, que t'has fet assessorar per gent de la wiki francesa i neerlandesa, per tant pot ser que tinguis raó. Ara bé, jo (que no sóc cap eminència en el neerlandès però sí que el parlo i escric prou) et garanteixo que almenys a Holanda (i vull dir Holanda Holanda, no pas als Països Baixos. Holanda Meridional, cocretament) NINGÚ diu [e:ɪ]. Tothom diu [ɛɪ], o, sovint (i això hi ha qui diu que és una contaminació de l'anglès i que s'hi hauria de lluitar en contra) [aɪ]. Ara bé, la wiki anglesa també dóna com a possible pronúncia (a més de l'[ɛɪ] que jo defenso) [eɪ] (és a dir, e tancada enlloc d'e oberta). Ja et dic, jo a Holanda això no ho vaig sentir mai, però potser, què sé jo, a Flandes o al Gelderland o no sé on es diu, no ho sé. El que sí que diria que no pot ser és que posis els : entre "e" (oberta o tancada) i [ɪ]. Això voldria dir que l'e és llarga, cosa que ja fa que a orelles d'un catalano-parlant ja tingui una i al darrera (si coneixes algun neerlandòfon demana-li que et pronuncïi "beeld", per exemple, per un català escrit a la bababalà sonaria "beild") i que a més a darrera i tindria l'i semi-consonàntica d'[ɪ]. Per mi això no té cap sentit: dues "i"s seguides! No, mai! (seria afegir una vocal a una vocal ja llarga, cosa que no té massa sentit... precisament ij=ei ja fa de vocal llarga/diftong).

En resum: diria que [e:ɪ] està malament. Que [eɪ] potser és tolerable (la wiki anglesa l'inclou) però que [ɛɪ] és el més adequat (a més d'aparèixer també a la wiki anglesa i ser el què tothom d'aquí diria: "e oberta + i (consonàntica)"). T'ho comento però abans de fer cap canvi als articles pertinents perquè tu potser tens algú justificació o font que jo desconec, i no és qüestió d'anar-nos aixafant la feina, he he. Apa, ja diràs el què. Bon dia!--Jahecaigut 08:32 23 ago, 2005 (UTC)

Perdó per posar-me pesat, però segueixo pensant que el problema no és (només) una qüestió de llargària, sinó també de l'e. Tu ara l'estàs deixant com a tancada, i jo repeteixo que a Holanda és e oberta. I que e tancada no ho he sentit mai, per més que surti a la wiki anglesa...
(Calma, l'Afrikaans està a mig fer... suposo que hi hauria de posar el cartell, he he)

--Jahecaigut 10:03 23 ago, 2005 (UTC)

Dutch spelling

In Dutch, all vowels are short unless they are doubled, except at the end of a syllable. Thus draak (dragon) has a long 'a' sound (/a:/), as does patat (french fries), because it is broken up in syllables as pa-tat. Words with just one syllable have long vowels if they end in one, as with ja (yes).
As for Dutch spelling rules, they're a bit complex (even after the recent reform). I don't know of any good links on it, although is a good start. Hope this helps, --Jordi ()

Y'a pas grand chose à dire de plus. Quand la syllabe est ouverte - elle finit avec une voyelle - elle est longue. Quand la syllabe est fermée - elle se termine avec une consonne - elle est brève. Pour allonger une voyelle dans une syllabe fermée, on la redouble.

Ex: *International, la dernière syllabe est fermé, mais la voyelle doit être longue, on redouble = Internationaal. Si on ajoute un e à la fin, on fait de la nouvelle pénultième syllabe une syllabe longue = Internationale.

Exception : les digrammes et plus (oe, ou, ieuw, eu, ij, ei, etc) sont toujours allongés.

Staatenloser 21:08 24 ago, 2005 (UTC)

Vicenç havia traduit el nom de damunt de la taula al català, però per norma a totes les taules de geografia només s'hi posa el/s nom/s oficial/s siguen estos de països, comunitats autònomes o poblacions. Esta norma també s'aplica a la versió en anglés de Wikipedia.

Pàgines de desambiguació vs. capçaleres de desambiguació

Hola Ludor; em sap greu que no t'assebentessis del missatge fins a mesos després d'haver-lo penjat a la pàgina de discussió d'angle (el canvi el vaig fer al cap de dues setmanes). Hauria d'haver-te deixat, a més, un missatge aquí, ho sento, pensava que ho havia fet. Per altra banda, també em va fer decidir de tirar pel dret a Ajuda Discussió:Pàgina de desambiguació, on tampoc ningú no va discrepar de les opinions de Xevi que també eren les meves. Per altra banda, (i no per això ha de ser allò correcte), les capçaleres de desambiguació són una fórmula que s'utilitza molt també en altres wp's, vull dir per a casos d'homonímia o polisèmia amb un significat molt més usat que un altre. Acabo de mirar es:Ayuda:Página de desambiguación i veig que els wiki-castellanoparlants ho tenen estipulat i tot. Et convido a exposar la teva opinió a Ajuda Discussió:Pàgina de desambiguació, a veure si en surt un debat interessant i ho estipulem nosaltres també. Apa, bona nit! --Pau 22:12 28 ago, 2005 (UTC)

Cristòfor Colom

Gràcies per animar-me. No és un article fàcil, i encara menys el de la "Catalanitat...", i m'ho estic prenent amb calma anant pas a pas i llegint molt. Per aixó t'agreixo el comentari. Un cop de ma, o un cop a l'espatlla, no venen malament.--VRiullop 19:26 29 ago, 2005 (UTC)

llengua haida

M'agrada que et posis amb els articles de llengües PERÒ no els creïs des de zero, fes que parteixin d'un enllaç en vermell d'un altre article, sino passa com la pàgina de haida, que queda classificada com a plana orfe. He vist en altres contribucions teves que també començaves pàgines des de zero i a vegades hi havia un article sobre un tema similar amb un altre nom, cosa que crea gran confusió. Així doncs, crea articles DES D'altres articles, si us plau!!--barcelona 20:27 3 set, 2005 (UTC)

Hola. Els símbols fonètics els pots fer derivar de la plana "fonètica". Sempre hi ha un lloc des d'on posar un enllaç en vermell. Quant al tema ISO, no sé si és legal, pergunta-ho directament a les planes de discussió dels bibliotecaris, que en saben més. Però podries millorar les pàgines de cada llengua, fent-les enllaçar des de les respectives famílies lingüístiques, per no duplicar informació. Es tracta que un usuari nou trobi el que busca de la manera més fàcil possible, incloent viquipedistes d'altres idiomes--barcelona 08:01 4 set, 2005 (UTC)

Sobre divises i monedes

Hola, veig que estàs traduint una llista sobre monedes del món (i també de símbols de les monedes), i l'has col·locada dins de "Divisa". Com que crec que hauria d'anar dins de Moneda per les raons que s'han exposat a Discussió:Divisa, et proposo el següent: jo reformularé una mica l'article "Moneda" perquè quedi clar que també es refereix a la unitat monetària dels diversos països. Al final hi aniria un "Vegeu també" que dirigiria a la llista de monedes que estàs traduint (que podria dir-se "Llista de monedes del món", o com més bé et sembli) i a la dels símbols ("Llista de símbols de les monedes del món", o tan sols "Símbols de les monedes del món", o com més t'agradi). L'article Divisa quedaria més com una pàgina de desambiguació amb els diversos significats. Buidaré també la pàgina "Categoria:Divises" i crearé "Categoria:Monedes", per incloure-hi les que ara estan dins de "Divises". Et sembla bé? --Enric 15:12 5 set, 2005

Sobre "Crítica de l'islam"

Bona vesprada, Ludor!!. No hi tinc cap inconvenient en què canvies el nom del títol, tens tota la raó. Perdona per haver trigat en respondre't, sí que vaig llegir el teu missatge però com que hi ha tantes coses per fer a la viqui... De nou, perdona, i ànim!! --Joanot Martorell ✉ 17:48 5 set, 2005 (UTC)

És legal?

Hola Ludor :-) La veritat és que no sóc cap especialista en drets d'autor... Però em sona que les taules de dades no tenen tantes restriccions com els textos redactats o les imatges... Jo personalment, no t'ho esborraria :-) --Joanjoc (discussió) 15:44 7 set, 2005 (UTC)

• Jo tampoc no soc especialiste en drets d'autor, el que faria seria, si tens una taula que saps que té drets d'autor, es canviar l'ordre de les dades, pot ser encara millor, posar-hi alguna cosa nova, a Espanya es considera que si una obra supera la suposadament copiada no és plagi. De totes maneres les lleis d'aplicació en el cas de la viquipèdia poden ser les del estat de Califòrnia, o les de França, car allà és on estan els servidors, si bé en el segon cas no hi ha les bases de dades.

Plàcid 80.58.40.237 05:50 12 set, 2005 (UTC)

Katrina

Em sembla que ha passat per les dues categories. (veure versió en anglès). Salut!
Eutopio

en llull

Les seves darreres contribucions es van fer cap el mes d'abril. No en sé res.

Plàcid 80.58.40.170 18:35 12 set, 2005 (UTC)

Transcripcions del grec

Quan es tracta d'un tipus de transcripció generalista, poc acurada (en el sentit que no es fa la distinció entre èpsilon i eta, i entre òmicron i omega, ni entre els dos tipus d'esperits davant les vocals inicials), acostumo a fer-ho més "a la catalana", amb la transcripció literal en el cas del grec antic (υípsilon=y, αalfaι=ai, etc.) i amb la transcripció fonètica en el cas del grec modern (υípsilon=i, αalfaι=e, etc.), i en tots els casos amb l'accentuació a la catalana, encara que en grec s'accentuessin tots els mots. Ara bé, si prefereixes conservar els accents tancats en tots els casos, cap problema. Recorda, però, que caldrà accentuar totes les paraules gregues, també aquelles que ara, segons les regles d'accentuació catalana, no porten accent (ara penso, per exemple, en ornis, que haurà de ser órnis). Hi he afegit alguns prefixos que m'han vingut al cap, ja que he vist que els començats per a eren molt exhaustius al començament, però més endavant n'hi havia només uns quants de triats. No cal dir que en falten moltíssims, i de molt coneguts (pensant només en prefixos de gentilicis, com l'anglo- de la taula, faltarien franco-, italo-, sino-, hispano-, etc.; prefixos numerals: exa-, hepta-, octo-, enea-, deca-, quilo-, hecto-, etc.), i així, un fotimer. Però això requereix molt de temps, si algun dia en tinc m'hi posaré... Per començar, però, bona feina! --Enric 23:51 30 oct, 2005 (UTC)

Cap problema en això de les transcripcions i l'accentuació del grec. Pel que fa al llibre de López del Castillo, mira que tinc diccionaris d'aquests d'El Cangur sobre diverses temàtiques, i aquest no! L'hauré de mirar d'aconseguir... I això que dius dels prefixos de poca productivitat o molta, és una mica relatiu, és cert. En realitat, la primera llista és de prefixos que en origen deriven ja d'un prefix, i en el segon cas l'origen és un mot sencer, amb tot el seu significat. I en la primera llista alguns són molt productius en la formació de noms nous (els formadors de verbs afegint-hi a- o en-, el des- [que veig que no surt], el re-, etc.) i altres no tant (com ab-, per exemple). I en la segona taula hi ha de tot. Pel que fa als que són intercanviables (alguns sempre i altres no), això es podria dir a les observacions, per exemple. Per tant, endavant les atxes, que jo ja m'ho aniré mirant de tant en tant i fent les meves petites aportacions en tot allò que pugui en aquesta feinada que t'has plantejat d'endegar. --Enric 9:54 31 oct, 2005

Torno a ser jo. He fet alguns petits canvis en els prefixos nous que havies entrat, i he aprofitat per accentuar tots els mots grecs. Tinc un problema, però: des del meu Mac no puc accentuar la y, ja que em surt això: ´y (primer l'accent i després la y); ho pots fer tu, si us plau? Es dona en el cas de phykos (fico-) i hydor (hidro-). Gràcies per endavant. --Enric 10:42 31 oct, 2005

Fet, no cal que t'amoïnis. --Enric 11:22 31 oct, 2005

Prefixos, sufixos et alii

Hola de nou. Ja veig que t'hi has ben ficat. Ànims. Jo ahir hi vaig dedicar una estoneta des de la feina, i vaig anar omplint els buits prenent com a base el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (d'Enciclopèdia Catalana), on els prefixos i sufixos són molt visibles, ja que estan emmarcats dins una pastilla grisa que els fa ressaltar a simple vista. De tota manera, només vaig arribar fins a algi-, ja que no vaig tenir gaire temps. També tinc com a bibliografia el Diccionari de medicina d'Enciclopèdia Catalana, molt complet, d'on vaig treure el famós acusma-; és cert que els termes acusmatagnòsia i acusmatamnèsia no surten enlloc més, ja que són termes molt específics, però si me'n recordo demà et miraré des de la feina què volen dir, ja que ara sóc a casa i no tinc el diccionari a l'abast.

Una remarca: a la "Taula de mots catalans emprats per a la composició de paraules" hi figuren molts mots de forma catalana però que són realment mots llatins (o grecs, que també n'hi deu haver algun) "camuflats" i catalanitzats. Crec que tots aquests haurien d'anar a la taula de baix: així, abrupti- del llatí abruptus, absorcio- del llatí absorptio, accelero- del verb llatí accelero, adapto- del verb llatí adapto, i -addicció i -addicte del llatí addictio i addictus (fixa't que el fet que l'última vocal del prefix sigui -o o -i ja és "sospitós"). Jo com a mots directament catalans hi deixaria (dels que hi ha ara) a-, adoba-, afaita-, aferra-, agafa-, avant- i en-; fins i tot quasi- crec que pertany al segon grup, ja que tots els mots formats amb aquest prefix pertanyen a l'àmbit del dret civil o la física (són, per tant, cultismes). Ja em diràs el què. --Enric 13:57 1 nov, 2005 (UTC)

Tal com dius tu: "Potser caldria simplement remontar-se a l'ètim llatí oblidant-nos del que ens diu la GEC i simplificant aquesta classificació...". Doncs això és el que crec jo també. --Enric 15:24 1 nov, 2005 (UTC)

Autopistes

Hola Ludor!
Bo de veure que ja tornes a tenir temps per voltar per aquí, i felicitats per la feinada amb els prefixos. Pel què fa a les autopistes/autovies, he resposta allà Discussió:Autopista. Hauria posat exemples concrets de carreteres (autopistes o autovies) però com que sospito que tu estàs ficat en el context valencià i jo en el català no sabríem de quines parlem, per tant tant és. En tot cas, jo, ara, humilment, penso que l'article no és correcte. Ja en diràs el què. Salut!--Jahecaigut 11:59 7 nov, 2005 (UTC)

Què és això de ruedas?

em podrieu explicar un poc això de les ruedas

Plàcid Pérez Bru 08:39, 8 nov 2005 (UTC)

I si el bandejam?

Plàcid Pérez Bru 11:42, 8 nov 2005 (UTC)

Categoria:Viquipedistes per ubicació

Gracias por tu respuesta, lo que buscaba era mas especificamete una categoria mas o menos como Categoria:Viquipedistes per ubicació o Categoria:Viquipedistes per països pero al no existir esta probablemente agrege el vinculo al articulo que me mencionas o a la categoria Viquipedistas.

Saludos --Mnts 09:31, 12 nov 2005 (UTC)

Llionés

Perdón por el retraso en contestarte, es que el cambio lo hice yo directamente por si se os pasaba pero tampoco me atreví a decir nada más por si os resultaba molesto. Gracias de todas formas y siento haberte escrito en leonés. Saludos,

Phonèmes de l'asturien

Merci pour le changement dans le tableau des phonèmes de l'asturien, c'était moi qui avait fait l'erreur. Le [y] n'existe évidemment pas dans cette langue dont le vocalisme est identique à celui de l'espagnol.

RE: Usuari_Discussió:ArinArin#Wikipèdia/Viquipèdia

holaaa,

sí, sí, estic molt obert a les adaptacions (com l'exemple del sandvitx -molt bo- o com l'accent de ~pèdia) però en el cas del prefix viqui~ no ho veig tan clar, perquè al cap i a la fi una "viquipèdia" és una enciclopèdia amb filosofia "wiki", i el mot "wiki" no l'hem adaptat encara a "viqui".

en fi que és qüestió de gustos i accepto "viquipèdia" només perquè sé que als demés us agrada... però intentaré convèncer-vos sibil·linament xD

--ArinArin 08:58, 17 nov 2005 (UTC)

Votació imminent sobre el nom de la llengua.

Ja he acabat de redactar tant la recapitulació del debat com del procediment de les votacions. Quant a les normes, són la meua proposta a hores d'ara, i per això he posat que l'inici de la votació fos dins d'un dia, per si algú creu que s'hauria de modificar, treure, o afegir alguna norma o forma de participació. Podries fer-hi una ullada, a vore si ho trobes tot conforme?. No em respongues a la meua pàgina de discussió, sinò a la presa de decisions, per favor. Gràcies. --Joanot Martorell ✉ 12:22, 17 nov 2005 (UTC)

Hola! Que em sembla que vaig ser jo qui va esborrar el fragment de la pàgina de discussió sobre EL TEMA. Va passar que mentre jo escrivia la meua opinió, algun altre ja havia editat i em vaig fer un embolic. No va haver-hi mala intenció. --Ferran 10:52, 19 nov 2005 (UTC)

Respecte a xippewa

Bona nit, sóc el Walden69. Respecte a la paraula "xippewa", de la que pròximament en faré un article, es tracta de la nació anishinabe. El nom correspon a l'anglèsi castellà chippewa. La forma en català no hi és a la GEC, però he pensat que xippewa seria la més escaient, mentre a ningú no se li n'acudeixi una altra. Continuaré amb la tasca. Aviat en tindreu més

Per que`segons qui ho havia escrit, és el que volia dir. En aquests casos, almenys abans sempre es posaven redireccions. Cronos 06:22, 21 nov 2005 (UTC)

Txeroqui / cherokee

Solament curiositat, per què has canviat d'opinió respecte txeroqui? v. [1]

--CarlesVA 18:34, 21 nov 2005 (UTC)

A Ajuda:Redirecció hi diu En general, cal crear totes les redireccions que puguin ser útils. I es considera que ho són aquelles en què evita la repetició d'articles redireccionant cap al nom correcte. NO tots els títols han de ser correctes, només els dels articles.

En relació a la teva resposta, no cal que siguis tan dur amb tu mateix, des del moment que vas recomanar txeroqui enlloc de xeroqui, ja que en cherokee la llengua es diu tsalagi (fixa't les he fet servir totes quatre!), crec que vas mostrar un coneixement que molts no tenen (tenim) i, per tant, una capacitat (potser mínima sí, però capacitat al cap i a la fi) que molts no tenen. No et vull recordar ara que, per exemple, moltes enciclopèdies tenen errors i "invencions" molt més greus que aquests. Així de memòria et puc citar que des que la Larousse es va inventar un inexistent califa almohade de nom Yússuf III (cito de memòria), cap (repeteixo CAP) altra enciclopèdia en castellà (ni cap erudit que les escriu) ha desfet aquest error. A la mateixa GEC hi ha molts termes transcrits/adaptats de forma diferents segons els criteris de l'autor de l'article. Editant la taula d'equivalències ISO-SIL de llengües, he comprovat que el poble àkan apareix esmentat com àkan i akan a la GEC, per exemple.

--CarlesVA 17:52, 24 nov 2005 (UTC)

fallaci

Pots intentar millorar la teva lamentable ortografia i lèxic? Si creus que se m'ha d'eliminar per islamòfob amb això demostres el teu sentit de la llibertat d'expressió. Fallaci 18:26, 23 nov 2005 (UTC)

ferran

Hola company. Potser m'he excedit una mica en el meu llenguatge parlant de manipulació. Però és que és la segona vegada que se m'esborra un comentari i no sé com defensar-me. I sóc l'única persona a qui se li ha esborrat un comentari. Crec que la votació està manipulada, potser de manera inconscient. Però cada vegada em costa més de creure-no.

• Només s'han publicat les estadístiques quan l'opció català ha deixat de ser la primera.
• I ha deixat de ser la primer gràcies a una manera de contar una mica estranya.

No vull acusar ningú, però vull saber com em puc defensar si considere que, per exemple, esborrar el meu comentari ha estat una acció arbitrària. --Ferran 21:01, 23 nov 2005 (UTC)

Continue pensant que és un error discutir el tema. I també considere que el sondeig/ votació és encara millorable. Ara, però (i supose que és culpa meua per l'emprenyament d'ahir) gairebé no m'atrevesc a dir res. Potser més endavant... En totat cas (i partint sempre de la "pressumpció d'innocència"), caldria que les votacions o sondejos no fossen tan "enrevesats".--Ferran 14:55, 24 nov 2005 (UTC)

Foto de Miles Davis (Ferran)

Hola company! A la foto que vull posar a l'article de Miles Davis diu això: Original photograph by Gilles Larrain. The artist accepts hereby use on the Wikipedia for non-commercial purpose. Però la foto no és a commons. La puc utilitzar sense problemes? Potser és la pregunta més tonta del dia. Però no controle la cosa aquesta de les imatge i m'estranya que no siga a commons. Una salutació--Ferran 12:43, 27 nov 2005 (UTC)

M'he menjat un altre advertiment. Aquest:

This image is not licensed under the GFDL. It is under a non-commercial-use only licence.

If this image was uploaded after May 19, 2005, it will soon be deleted without further warning. [1] 

Older images with this template will be considered for deletion.

--Ferran 12:45, 27 nov 2005 (UTC)

Hola de nou!

Aleshores, la cosa no s'entén. Un tio dóna permís per a que usem una foto i no la podem utilitzar. Doncs Miles Davis es queda sense foto. Tampoc no era molt bona persona.

Gràcies per la informació i el missatge --Ferran 14:26, 27 nov 2005 (UTC)

Gràcies per la paciència (Walden69)

Abans que res, gràcies per la paciència que teniu amb mi, potser m'he deixat arrossegar per l'entusiasme i he estirat més la mà que la màniga. Procuraré prendre-m'ho an nés tranquilitat. Procuro tenir en compte tot el que em dieu, però soc un xic despistat i a vegades se m'oblida. He vist que per a afegir imatges cal carregar-les des del disc dur al commons. Ahir ho vaig fer amb un grapat de fotos descarregades de la wiki en anglès. Pòtser en vaig carregar moltes, però un administrador amb nom alemany em va bloquejar l'admisió durant sis hores, tot i que em va dir que no dubtava de la meva bona fe. Potser no vaig afegir tota la informació que ells em demanaven, però totes eren fotos de la wiki i TOTES eren fotos sense copyright o cedides per organismes públics. On és el problema ? No ens estem tornant paranoics amb el tema dels drets d'autor i d'imatge. Al final no podrem ni llegir el diari, tot seran lletres (i veurem fins quan). Bé no, molesto més i procuraré fer les coses de manera uniforme. Per cert, he afegit coses a alguns articles que dieu que són esborranys. Potser són incompletes, però com som esborranys, procuro fer la meva aportació particular per tal que es pugui completar l'article.

--Walden69 13:56, 27 nov 2005 (UTC)

Maj/min (Pfarrando)

Hola, Ludor, et responc el missatge. Els noms de les llengües es posen en minúscula en general en la tradició catalana. Fixa't que surten en els diccionaris, que vol dir que es conceben com a noms comuns, no noms propis. Lògicament, el lector veurà una columna començada amb minúscula i una altra començada amb majúscula (la de la llengua anglesa), però és preferible fer el tractament específic de cada llengua. En català es considera una falta d'ortografia escriure, per exemple, el nom d'un mes amb majúscula inicial. Per tant, és recomanable que els lectors vegin els noms de llengua amb minúscula inicial per una raó ortogràfica, i de passada s'acostumaran al fet que "cada llengua fa sa guerra".

--Pfarrando 13:14, 27 nov 2005 (UTC)

Caràcters especials

Ei! Bona observació això de que l'error comença amb "Formatació". Jo ja havia constatat l'error però no trobava la manera de resoldre-ho, i ho vaig deixar a una altra vegada. Ara mateix l'esmenarè. --Joanot Martorell ✉ 10:36, 28 nov 2005 (UTC)

Ja funciona :D Polsa la combinació de tecles CTRL+F5 per a recarregar el script de Monobook.js--Joanot Martorell ✉ 10:40, 28 nov 2005 (UTC)

Recerca de « (Friviere)

Cerca la cadena: %C2%AB%C2%BB (%C2%AB és la primera cometa i %C2%BB és la segona) --Paco ✉ 15:35, 28 nov 2005 (UTC)

Doncs no se m'0acut res més, de fet això ja era estirar molt, no crec que les cites tinguin pas aquests caràcters. En tot cas pots trobar articles i webs especialitzades en cerques, millor inclús que aquest: http://www.xtec.net/~friviere/cerca.html --Paco ✉ 17:01, 28 nov 2005 (UTC)

Walden69

Acabo de llegir algonquines. Està força bé, i amb el temps encara estarà millor. Walden 69.

Tolar

Hola! Encara no he tret l'aigua clara de l'accentuació de l'eslovè, però sembla que l'accent no és fix, i cau on cau. Pel que fa al "tolar" porta l'accent a la primera síl·laba, això segur (almenys segons un diccionari eslovè en línia que he trobat), però en aquest mateix diccionari no he trobat l'stotin... Què hi farem. Bones festes, i que no t'empatxis de tanta abstinència a ca la Viqui! –Enric, 30 nov 2005

Viquiaddicció

Bé, espero no trencar el teu enclaustrament per gaire estona... El diccionari on-line on he fet la consulta era un d'eslovè-alemany i alemany-eslovè de la Universitat d'Hamburg (http://www1.uni-hamburg.de/slowenisch). Cuida't força per poder tornar amb ídem renovada, que, tal com dius, "hi ha vida més enllà de la Viqui" ;-) Enric, 14:45, 30 nov 2005

Cometes en columna

Hola, Ludor, quan una paraula comença un paràgraf, ha d'anar amb majúscula. Per tant, la majúscula inicial en unes paraules posades en columna seria "correcta". Però és evident que una llista de paraules no és directament una llista de paràgrafs. No es pot pensar en una paraula d'aquestes com si fos un paràgraf equiparable als paràgrafs de redacció. La minúscula inicial, vist així, és "més correcta" i tot que la majúscula. Fixa't que els índexs analítics es posen majoritàriament en minúscula. En català tenim el 'Manual d'estil', un llibre de referència, que fa tot l'índex analític amb minúscula inicial. Naturalment, hi ha llibres que fan l'índex analític amb majúscules inicials, però no n'has de fer cas. Estic a la teva disposició. Sóc un viquipedista inexpert i encara no em moc gens bé en això dels wikis. --Pfarrando

Comparteixo l'opinió de Pfarrando, que jo ja havia expresat en alguna altra ocasió. Tanmateix he de confessar que no hi havia insistit, per què consultant la qüestió amb una amiga correctora (de molta solvència), va creure que la majúscula també era escaient. --CarlesVA 14:51, 1 des 2005 (UTC)

Nom de llengües no normatius

En principi el meu criteri de traducció ha estat cercar-ne el nom al DIEC, al DGEC o a la GEC, fent recerca per paraules (per exemple, buidant els articles dels continents, a l'apartat de llengües), això vol dir que algunes llengües poden no tenir entrada pròpia a la GEC, però en canvi aparèixer-hi en el text d'algun article. Això em va donar alguns problemes com ara: àkan/akan, tots dos presents a la GEC. En alguna altra ocasió he seguit altres criteris com poden ser els meus propis coneixements (per exemple, afegir tamazight davant les llengües/dialectes amazics) o recerques per la xarxa (especialment per l'Ethnologue) que m'han fet triar una versió enlloc d'una altra (per exemple, la solució per als gaèlics: gaèlic irlandès i gaèlic escocès). Evidentment totes aquestes solucions es mereixen un asterisc, ja que no són reconegudes per les autoritats normatives. Si et sembla bé, digues-me quins noms trobes dubtosos i en parlem. Jo tendeixo a considerar la GEC (i el seu diccioanri, DGEC) com a referents, però tenint en compte que no és una font normativa per a la llengua, no sempre cal fer-li cas ja que, com tota obra pionera, té errors i vacil·lacions.

Salut i bon any, CarlesVA 14:48, 1 des 2005 (UTC)