Amonioalunita
 Amonioalunita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (NH₄)Al₃(SO₄)₂(OH)₆ |
| Epònim | alunita i amoni |
| Nom IUPAC | hexahidròxid bis(sulfat) de trialumini i amoni |
| Localitat tipus | The Geysers, West Mayacmas District, Mayacmas Mts, Sonoma, Califòrnia, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/B.11 |
| Dana | 30.2.4.6 |
| Heys | 25.1.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,01Å; c = 17,88Å; |
| Grup espacial | Grup espacial 166 |
| Color | blanc grisenc |
| Exfoliació | perfecta en {0001} |
| Duresa | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,590 nε = 1,602 |
| Birefringència | δ = 0,012 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-037 |
| Any d'aprovació | 1988 |
| Símbol | Aalu |
| Referències | [1] |
L'amonioalunita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de l'alunita. El nom es deriva de l'alunita, ja que és un membre del subgrup de l'alunita. El prefix "Amoni" designa que és el membre dominant amb (NH₄) del subgrup.
Característiques[modifica]
L'amonioalunita és un sulfat de fórmula química (NH₄)Al₃(SO₄)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema trigonal. Es troba en forma de cristalls romboèdrics, de fins a 20μm, formant masses granulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'amonioalunita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'Ansita, alunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, hidroniojarosita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
Formació i jaciments[modifica]
Es forma a les aigües termals en condicions molt àcides, riques en sulfat d'amoni i pobres en potassi, per sota de 100 °C. Sol trobar-se associada a altres minerals com l'amoniojarosita i SiO₂ amorf. Va ser descoberta a The Geysers, als monts Mayacmas, a Sonoma (Califòrnia, Estats Units).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Amonioalunita |
- ↑ «Ammonioalunite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 juliol 2016].
- ↑ «Ammonioalunite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 8 juliol 2016].