Hidroniojarosita
 Hidroniojarosita | |
|---|---|
| Fórmula química | (H₃O)Fe3+ 3(SO₄)₂(OH)₆ |
| Epònim | oxidani i jarosita  |
| Localitat tipus |
|
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.BC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.BC.10 |
| Heys | 25.10.19 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 7,17Å; c = 16,6Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | ambre-groc to marró fosc |
| Macles | cap detectada |
| Exfoliació | distingible/bona - distingible en {0001} |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4 a 4,5 |
| Lluïssor | subadamantina, vítria, resinosa |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 2,9 a 3,26 g/cm³ (mesurada); 3,01 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,820 nε = 1,820 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral reanomenat (Rn) |
| Codi IMA | IMA1987 s.p. |
| Símbol | Hjrs |
| Referències | [1] |
La hidroniojarosita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany al grup de l'alunita. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició que conté el catió oxoni dominant (H₃O+), anomenat antigament hidroni, i la seva relació amb la jarosita.
Característiques[modifica]
La hidroniojarosita és un sulfat de fórmula química (H₃O)Fe3+
3(SO₄)₂(OH)₆. Cristal·litza en el sistema trigonal en forma de plaques microscòpiques o romboedres; també pot ser reniforme, escamosa o terrosa.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4 a 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hidroniojarosita pertany a «07.BC: sulfats (selenats, etc.), amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran», juntament amb els minerals següents: d'ansita, alunita, amonioalunita, amoniojarosita, argentojarosita, beaverita-(Cu), dorallcharita, huangita, jarosita, natroalunita-2c, natroalunita, natrojarosita, osarizawaïta, plumbojarosita, schlossmacherita, walthierita, beaverita-(Zn), ye'elimita, atlasovita, nabokoïta, clorotionita, euclorina, fedotovita, kamchatkita, piypita, klyuchevskita, alumoklyuchevskita, caledonita, wherryita, mammothita, linarita, schmiederita, munakataïta, chenita, krivovichevita i anhidrocaïnita.
Formació i jaciments[modifica]
La hidroniojarosita es forma a les zones oxidades de roques que contenen sulfurs i pateixen una ràpida meteorització; també pot ser de formació post-minera. És un membre relativament poc comú del grup de l'alunita perquè l'abundància omnipresent d'ions alcalins a les aigües superficials normalment impedeix la seva estabilitat.[2] Les seves dues localitats tipus es troben a la Baixa Silèsia (Polònia): la mina Thorez, al Districte de Wałbrzych i la mina Staszic, a Rudki (Świętokrzyskie). També ha estat descrita a l'Antàrtida, Alemanya, Austràlia, Àustria, Bèlgica, el Canadà, els Estats Units, Finlàndia, França, Grècia, Groenlàndia, Hongria, l'Iran, Irlanda, Itàlia, el Marroc, Mèxic, altres indrets de Polònia, el Regne Unit, la República Txeca, Romania, Xile, Xipre i Mart.[1] Sol trobar-se associada amb altres minerals com: melanterita i goethita.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Hydroniumjarosite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Hydroniumjarosite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 5 juliol 2017].