Después de Lucía

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDespués de Lucía
Fitxa
DireccióMichel Franco Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMichel Franco, Marco Polo Constandse, Elías Menassé, Fernando Rovzar, Alexis Fridman.
GuióMichel Franco Modifica el valor a Wikidata
FotografiaChuy Chávez
MuntatgeMichel Franco Modifica el valor a Wikidata
VestuariEvelyn Robles
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 maig 2012 Modifica el valor a Wikidata
Durada93 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
RodatgeMèxic Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMèxic Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Lloc webbacfilms.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt2368749 Filmaffinity: 668020 Allocine: 206437 Rottentomatoes: m/after_lucia_2012 Letterboxd: after-lucia Allmovie: v564336 TCM: 896675 TMDB.org: 126315 Modifica el valor a Wikidata

Después de Lucía és una pel·lícula mexicana del gènere drama dirigida per Michel Franco i distribuïda per Televisa.[1][2][3] Va rebre, al maig de 2012, el premi corresponent a la secció Un Certain Regard del 65è Festival Internacional de Cinema de Canes (2012),[4][5] i un esment especial en el cicle "Horitzons Llatins" en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.[6] Es va exhibir, perquè la seva candidatura als Premis Óscar i als Premis Goya pogués ser elegible, en algunes ciutats de Mèxic; després, del 15 al 18 d'octubre de 2012, es va exhibir (preestrena) en funcions gratuïtes en algunes sales cinematogràfiques de la cadena Cinépolis a la Ciutat de Mèxic; la seva estrena oficial a Mèxic va tenir lloc el divendres 19 d'octubre del 2012, i va ser seleccionada per l'Acadèmia Mexicana d'Arts i Ciències Cinematogràfiques (AMACC) per aconseguir una nominació als Premis Oscar i als Premis Goya en les categories Millor Pel·lícula en Llengua Estrangera i Millor Pel·lícula Iberoamericana, respectivament.[7][8][9]

Argument[modifica]

La història descriu la relació entre Roberto (Hernán Mendoza) i la seva filla Alejandra, de 17 anys (Tessa Ia). Roberto està deprimit després d'haver perdut a la seva esposa en un accident automobilístic i decideix sortir de Puerto Vallarta i anar-se a viure a la Ciutat de Mèxic. Alejandra tracta d'ajudar-ho, però sorgeix una situació molt difícil per a ella a l'escola a la qual arriba: comença a ser víctima de bullying (assetjament escolar) i de fustigació per part dels seus nous companys. Decideix "prendre el lloc de la seva mare i no dir res sobre la seva situació, per a protegir al seu papà."[10][11]

Direcció[modifica]

L'opera prima de Michel Franco, director d'aquesta cinta, va ser Daniel y Ana, sobre dos germans segrestats. La seva intenció, en dirigir Después de Lucía, no va ser del tot fer veure la violència escolar, sinó entendre l'origen del problema. Per a això, va entrevistar molts adolescents de tots dos sexes que han viscut aquest tipus de situacions, tant del costat dels qui són o han estat molestats com del dels qui molesten o han molestat.[12]

Repartiment[modifica]

Segons la pàgina sobre la pel·lícula en IMDb, el repartiment va incloure a:[13]

El paper protagonista: Tessa Ia[modifica]

El paper protagonista de la pel·lícula el té Tessa Ia, qui representa a Alejandra, la noia que és víctima d'assetjament escolar. Filla de l'actriu mexicana Nailea Norvind i germana de l'actriu Camila Sodi, Tessa Ia va actuar prèviament en la pel·lícula mexicana Fuego, dirigida per Guillermo Arriaga Jordán, i breument en la telenovel·la Rebelde.[14]

Sobre Hernán Mendoza[modifica]

Hernán Mendoza, qui actua en el paper de Roberto, el pare d'Alejandra, ha treballat per a la televisió (Amor cautivo) i a pel·lícules com Espérame en otro mundo i Caja negra.[15]

Representació del cinema mexicà (Premis Óscar i Premis Goya)[modifica]

La cinta va guanyar la representativitat del cinema mexicà davant l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units i davant l'Acadèmia de Cinema d'Espanya després d'haver estat inscrita per a això al costat d'altres pel·lícules mexicanes: Aquí entre nos, de Patricia Martínez de Velasco; Colosio: El asesinato, de Carlos Bolado; El lugar más pequeño, de Tatiana Huezo; El fantástico mundo de Juan Orol, de Sebastián del Amo, Pastorela, de Emilio Portes, i Post Tenebras Lux, de Carlos Reygadas.[16]

Premis[modifica]

Premi Categoria Resultat
65è Festival Internacional de Cinema de Canes Premi a la Millor Pel·lícula en la Secció "Un Certain Regard" Guanyadora
Chicago International Film Festival Silver Hugo Special Jury Prize Guanyadora

Detalls tècnics i dades sobre la filmació i la producció[modifica]

La pel·lícula es va filmar de manera seqüencial, seguint la cronologia de la història. El seu elenc inclou a actors no professionals. Molts dels actors que representen als agressors són, en la vida real, amics del director.[8]

Opinions internacionals sobre la pel·lícula i la seva premiación[modifica]

« «La raó per la qual vinc a Canes i accepto ser jurat és per a descobrir coses extraordinàries, i aquesta pel·lícula ho té tot. La premiem per l'acompliment dels seus actors, tècnica, guió i visió.» »
— Tim Roth, director del jurat al Festival de Canes.[17]

El acoso escolar (bullying) en el cine[modifica]

Otras películas abordan, directa o indirectamente, el tema del acoso escolar, sobre todo:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20140408050852/http://www.semanarioguia.com.mx/articles/2012/11/02/despu%C3%A9s-de-luc%C3%AD
  2. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 21 de febrer de 2013. [Consulta: 27 gener 2013].
  3. ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2022-01-25. [Consulta: 22 juliol 2020].
  4. ↑ «2012 Official Selection». Cannes. [Consulta: 20 maig 2012].
  5. ↑ «Screenrush Guide to the 2012 Festival de Cannes». Screenrush. [Consulta: 20 maig 2012].
  6. ↑ Garavito, J. (12 de octubre de 2012). Crimen por omisión. Suplemento "Primera Fila", periódico Reforma, México, p. 15.
  7. ↑ Zubieta, R. G. (21 de septiembre de 2012). Manda México a 'Lucía' por un Óscar y un Goya. Reforma, sección Gente, p. 1.
  8. ↑ 8,0 8,1 Garavito, J. (12 de octubre de 2012). Crimen por omisión. Suplemento "Primera Fila", periódico Reforma, México, p. 15. Consultat dissabte 20 d'octubre de 2012.
  9. ↑ Aviña, R. (12 de octubre de 2012). Horror adolescente. Suplemento "Primera Fila", periódico Reforma, México, pp. 16-17. Consultado sábado 20 de octubre de 2012.
  10. ↑ Últimas noticias en La Jornada, sábado 26 de mayo de 2012
  11. ↑ Nota en el periódico digital periodicocorreo.com.mx acerca de la película
  12. ↑ S/a (12 de octubre de 2012). Notas y comentarios acerca de Después de Lucía. Suplemento "Primera Fila", periódico Reforma, México, p. 16. Consultado sábado 20 de octubre de 2012.
  13. ↑ Página de la película en imdb.com (Consultada 17 de enero del 2016)
  14. ↑ S/a (12 de octubre de 2012). Notas y comentarios sobre Después de Lucía. Suplemento "Primera Fila", periódico Reforma, México, pp. 16-17. Consultado sábado 20 de octubre de 2012.
  15. ↑ S/a (12 de octubre de 2012). Notas y comentarios sobre Después de Lucía. Suplemento "Primera Fila", periódico Reforma, México, p. 17. Consultado sábado 20 de octubre de 2012.
  16. ↑ Zubieta, R. G. (21 de septiembre de 2012). Manda México a 'Lucía' por un Óscar y un Goya. Reforma, sección Gente, p. 1. Consultado 21 de septiembre de 2012.
  17. ↑ Garavito, J. (octubre 12, 2012). Crimen por omisión. Suplemento "Primera Fila", periódico Reforma, México, p. 15. Consultado sábado 20 octubre 2012.
  18. ↑ S/a (12 de octubre de 2012). Las 10 básicas de... bullying. Suplemento "Primera Fila", periódico Reforma, México, p. 17. Consultado sábado 20 de octubre de 2012.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Después_de_Lucía&oldid=33474866»