Torero (pel·lícula)
.jpg) | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Carlos Velo  |
| Protagonistes | |
| Producció | Manuel Barbachano Ponce |
| Guió | Hugo Butler i Carlos Velo |
| Música | Rodolfo Halffter |
| Fotografia | Ramón Muñoz |
| Muntatge | Miguel Campos |
| Productora | Columbia Pictures |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 1956 |
| Durada | 80 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | documental |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
     | |
Torero és un documental mexicà de 1956 dirigit per Carlos Velo.
Sinopsi[modifica]
Compte la vida del torero Luis Procuna per mitjà de reconstruccions dramàtiques i filmacions fetes al llarg de 1956. S'enfoca en el tema de la por que sentia Luis Procuna en entrar a la plaça de toros. Comença amb els records de probressol de la seva infantesa, quan carregava embalums en el mercat i ajudava a vendre tacos a la seva mare. Després d'uns anys va rebre lliçons de toreig de saló del noviller Valentín a Nonoalco i a la Plaza México. Després d'un intent de torejar on va sortir ferit, el va contractar Algara per torejar amb Luis Briones. Va triomfar com noviller, va prendre i va confirmar la seva alternativa i va arribar a torejar a Madrid on va resultar cornejat. En tornar a Mèxic, l'incident conjuminat a la recent mort de Manolete li va causar una por que no el va deixar torejar per un temps i quan va tornar a torejar va rebre una altra corneada més greu. En recuperar-se va decidir deixar de torejar per un temps i gaudir de la vida. Per pressió de la premsa va tornar a torejar, triomfa a la plaça i el porten a la seva casa sobre les espatlles dels seus companys. El documental acaba amb els seus pensaments de por sobre la pròxima corrida.
Producció[modifica]
La pel·lícula es va rodar al llarg de 1956, seguint la vida del torero Luis Procuna. Es va estrenar el 9 de maig de 1957 al cinema de Chapultepec.[1] La música va ser executada per l'Orquestra Simfònica Nacional
Recepció[modifica]
La pel·lícula va tenir una bona recepció, mostrant-se en diversos festivals i adquirint diversos premis. Se l'ha nomenat com una pel·lícula que posa en perspectiva els problemes socials, morals i espirituals del Mèxic de la província de fa quaranta anys i el del temps actual.[2] Alguns critiquen la pel·lícula com a mancada de bona una bona història i un guió de poca qualitat.[3]
Luis Procuna va demandar a Barbachano Ponce dient que no li havia pagat la suma pels drets corresponents.[4]
Premis[modifica]
Va rebre un Premi especial per Carlos Velo durant l'entrega dels Premis Ariel de 1958. Fou nominada a l'Oscar al millor documental.[5][6] També fou seleccionada per representar Mèxic a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1957 però finalment no fou nominada.[7]
Repartiment[modifica]
- Luis Procuna
- Angel Procuna
- Antonio Fayat
- Paco Malgesto
- Antonio Sevilla
- Ponciano Díaz
- Carlos Robles Gil
- Manuel Rodríguez
- Alfonso Ramírez
- Lorenzo Garza
Referències[modifica]
- ↑ Ayala Blanco, Jorge Cartelera Cinematográfica 1950-1959, pàg. 259 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ Fernández V., Patricia «El secreto de Romelia». XXI Muestra Internacional de Cine. El Día, 06-12-1988 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «Un gran problema en el cine nacional es la carencia de buenas historias». Uno más uno, 28-09-1989 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «Luis Procuna demando a Barbachano Ponce». Esto, 06-12-1991, pàg. 3 [Consulta: 17 octubre 2015].
- ↑ «The 30th Academy Awards (1958) Nominees and Winners». oscars.org. [Consulta: 25 octubre 2011].
- ↑ «NY Times: Torero». NY Times. [Consulta: 8 novembre 2008].
- ↑ Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
