El último túnel
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Servando González  |
| Protagonistes | |
| Guió | Servando González i Carlos Enrique Taboada |
| Música | Pedro Plascencia Salinas |
| Fotografia | Jorge Stahl Jr. |
| Muntatge | Carlos Savage |
| Productora | Instituto Mexicano de Cinematografía |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Mèxic |
| Estrena | 24 desembre 1987 |
| Durada | 110 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
    | |
El último túnel és una pel·lícula mexicana de drama del 1987 dirigida per Servando González.[1][2] La pel·lícula va ser seleccionada com a entrada mexicana a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1988, però no va ser acceptada com a candidata.[3]
Sinopsi[modifica]
L'enginyer Manuel Iglesias és comissionat per supervisar l'ampliació del tram de ferrocarril que va de l'estat de Chihuahua al Pacífic; hi envia al seu fill adoptiu Julián, renuent a col·laborar en l'obra i que un cop al seu lloc sedueix i deixa embarassada Andarica, filla del governador Tarahumara. Tot i que ell no es vol casar, Manuel Iglesias es compromet davant el governador a que sí ho farà.
Repartiment[modifica]
- David Reynoso - Manuel Iglesias 'El Mayor'
- Gerardo Zepeda - Pequeño
- Enrique Lucero - Juan Penagos
- Ignacio Guadalupe - Julián
- Holda Ramírez - Anarica
- Pablo Ortega - Oromi
- Claudio Sorel - Beltrán
Referències[modifica]
- ↑ «Mexican director Servando Gonzalez dies at 85». NY Daily News. Arxivat de l'original el 12 d’octubre 2012. [Consulta: 5 setembre 2015].
- ↑ «El último túnel». Film Affinity. [Consulta: 5 setembre 2015].
- ↑ Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
