Honessita
 Honessita | |
|---|---|
 Honessita | |
| Fórmula química | (Ni1-xFex3+)(OH)₂[SO₄]x/2·nH₂O |
| Epònim | Arthur Pharoah Honess (en)   |
| Localitat tipus | Linden, districte superior de la vall de Mississippi, Iowa Co., Wisconsin, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DD.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DD.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.09 |
| Dana | 31.10.6.1 |
| Heys | 25.12.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,08Å; c = 26,71Å; |
| Color | verdós, verdós groc, marró,[1] groc |
| Duresa | 1 a 1,5 |
| Lluïssor | terrosa (apagada)[1] |
| Color de la ratlla | blanc marronós[1] |
| Propietats òptiques | uniaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,615 nβ = 1,635 |
| Birefringència | δ = 1,615 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Any d'aprovació | 1956 |
| Símbol | Hon |
| Referències | [2] |
L'honessita és un mineral de la classe dels sulfats, que pertany al grup de la woodwardita. Anomenat l'any 1956 per Allen V. Heyl, Charles Milton i Joseph M. Axelrod en honor d'Arthur Pharaoh Honess (Ohio, 10 d'agost de 1887 - Pennsilvània, 17 de desembre de 1942), professor de mineralogia a l'Escola d'Indústries Minerals del col·legi de l'estat de Pennsilvània.[2][1]
Classificació[modifica]
L'honessita es troba classificada en el grup 7.DD.35 segons la classificació de Nickel-Strunz (7 per a sulfats (selenats, tel·lurats, cromats, molibdats, wolframats); D per a sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O; i D per a només amb cations de mida mitjana, capes d'octaedres d'ús compartit; el nombre 35 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 31.10.6.1 (31 per a sulfats hidratats que contenen grup hidroxil o halogen i 10 per a divers; 6 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[2]
Característiques[modifica]
L'honessita és un sulfat de fórmula química (Ni1-xFex3+)(OH)₂[SO₄]x/2·nH₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1 a 1,5.[2][1]
Formació i jaciments[modifica]
S'ha descrit a Brasil, Alemanya, Grècia, Rússia, al Regne Unit i als EUA.[2] Sovint es troba derivat de l'oxidació de mil·lerita i altres sulfurs de níquel primaris.[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[3]
Bibliografia[modifica]
- Heyl, A.V., Milton, C., Axelrod, J.M. (1956) Nickel minerals from near Linden, Iowa County, Wisconsin. Bulletin of the Geological Society of America: 67: 1706.
- Heyl, A.V., Milton, C., Axelrod, J.M. (1959) Nickel minerals from near Linden, Iowa County, Wisconsin. American Mineralogist: 44: 995-1009.
- Bish, D.L., Livingstone, A. (1981) The crystal chemistry and paragenesis of honessite and hydrohonessite: the sulphate analogues of reevesite. Mineralogical Magazine: 44: 339-343.
- Mills, S.J., Christy, A.G., Genin, J.-M.R., Kameda, T., Colombo, F. (2012) Nomenclature of the hydrotalcite supergroup: natural layered double hydroxides. *Mineralogical Magazine: 76: 1289-1336.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Barthelmy, Dave. «Honessite Mineral Data». [Consulta: 27 juliol 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Honessite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].
|  | |||||||||||||||||||
