Jol·liffeïta

Jol·liffeïta
Fórmula química	NiAsSe
Epònim	Alfred W. Jolliffe (en)
Localitat tipus	Fish Hook Bay property, mines d'urani de Black Bay, Àrea de Beaverlodge, Saskatchewan, Canadà
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.EB.25
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.25
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.18
Dana	2.12.3.9
Heys	3.11.35
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 5,84Å;
Grup puntual	m3 (2/m 3) - diploidal
Duresa	6 a 6,5
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	7,10 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	isotròpica
Impureses comunes	Co
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1989-011
Any d'aprovació	1991
Símbol	Jlf
Referències

La jol·liffeïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la cobaltita. Rep el seu nom en honor de Alfred "Fred" Walton Jolliffe (1907-1988), geòleg del Servei Geològic del Canadà i professor de la Universitat de Queen. El seu mapatge geològic primerenc de l'àrea de Beaverlodge, al nord de Saskatchewan, per al Servei Geològic del Canadà va encoratjar l'exploració comercial a la zona.

Característiques

La jol·liffeïta és un sulfur de fórmula química NiAsSe. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989, i publicada dos anys més tard. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jol·liffeïta pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta en filons d'uraninita a la propietat Fish Hook Bay, a les mines d'urani de Black Bay, a l'àrea de Beaverlodge, a Saskatchewan (Canadà). També ha estat descrita a Předbořice (Bohèmia Central, República Txeca), i a Alberoda (Saxònia, Alemanya).