La 2a etapa del Tour de França de 2009 es disputà el diumenge 5 de juliol de 2009 entre Mònaco i Brignoles i un total de 182 km. El britànic Mark Cavendish guanyà l'etapa a l'esprint.
Perfil de l'etapa[modifica]
Etapa que durant els primers quilòmetres recorre el litoral de la Costa Blava, per una vegada arribada a Canha de Mar entrar terra endins per trobar un terreny ondulat. Els ciclistes han de superar 4 dificultats muntanyoses, la primera d'elles de 3a categoria (km 8,5) i les altres tres de 4a categoria (km 49,5; km 81,5 i km 129).
Desenvolupament de l'etapa[modifica]
Només sortir de Mònaco Samuel Dumoulin fa el primer atac, el qual és seguit per Fabian Wegmann, Rinaldo Nocentini i Amets Txurruka, però a 1,5 km del cim de la Turbie, els escapats són agafats per Tony Martin, que passarà en primera posició pel cim. Stef Clement, Cyril Dessel, Jussi Veikkanen i Stéphane Augé aconsegueixen escapar-se del gran grup al km 13, passant amb 1 minut i 25 segons d'avantatge a l'esprint intermedi de Niça. Al cim de la cota de Roquefort-les-Pins, de 4a categoria, els quatre escapats ja disposen de 3 minuts i 35 segons i a la cota de Tourmon compten amb 4 minuts i 30 segons. Veikkanen passarà el primer a les tres cotes de 4a categoria, aconseguint d'aquesta manera el mallot de la muntanya.
A partir de l'esprint de Lorgues el Team Columbia-HTC, equip del gran favorit per a la victòria final, el britànic Mark Cavendish inicia la caça dels escapats, els quals seran agafats a poc més de 10 km per al final d'etapa. En aquell mateix moment serà el rus Mikhaïl Ignàtiev el que marxarà en solitari, però la seva aventura s'acabà a manca de 5 km.
L'arribada fou accidentada, ja que a 750 metres de l'arribada Koldo Fernández pren malament una corba i provoca una caiguda que fa que el gran grup es trenqui i que bona part dels esprintadors perdin tota possibilitat de lluitar per a la victòria final. Aquest no és el cas del gran favorit, Mark Cavendish, el qual podrà disputar i guanyar l'esprint de manera molt clara a Tyler Farrar i Romain Feillu, aconseguint al mateix temps el mallot verd dels punts.
La classificació general no pateix cap canvi significatiu i sols cal destacar que Jussi Veikkanen es converteix en el primer ciclista finès en vestir un mallot distintiu del Tour de França.[1][2]
Esprints intermedis[modifica]
- 1r esprint intermedi. Niça (km 27)
- 2n esprint intermedi. Fayence (km 91,5)
|
- 3r esprint intermedi. Lorgues (km 138)
|
Ports de muntanya[modifica]
- Cota de La Turbie. 491m. 3a categoria (km 8,5) (8,5 km al 4,3%)
- Cota de Roquefort-les-Pins. 218m. 4a categoria (km 49,5) (4,3 km al 4,0%)
|
- Cota de Tournon. 270m. 4a categoria (km 81,5) (4,2 km al 3,6%)
- Cota de l'Ange. 260m. 4a categoria (km 129) (1,5 km al 3,6%)
|
Classificació de l'etapa[modifica]
Classificació general[modifica]
Classificacions annexes[modifica]
Classificació per punts[modifica]
Classificació de la muntanya[modifica]
Classificació del millor jove[modifica]
Classificació per equips[modifica]
No se'n produeix cap.
Enllaços externs[modifica]
_pictogram.svg){kind=small}
Mark Cavendish
Tyler Farrar
Romain Feillu
Thor Hushovd
Yukiya Arashiro
Gerald Ciolek
Nicolas Roche
Koen de Kort
Fabian Cancellara 
Alberto Contador
Cadel Evans
Roman Kreuziger 
Vincenzo Nibali
Jussi Veikkanen
Astana Qazaqstan Team
Team Saxo Bank
