Viquipèdia:Articles musicals seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles destacats del Portal:Música[modifica]
El Concert d'Any Nou (en alemany: Das Neujahrskonzert der Wiener Philharmoniker, literalment El concert d'any nou de la Filharmònica de Viena) de l'Orquestra Filarmònica de Viena és un concert que se celebra cada any el matí de l'1 de gener a Viena, Àustria. És retransmès arreu del món per a una audiència total estimada de 1.000 milions de persones de 44 països.
Totes les peces interpretades, amb algunes excepcions, són obra de compositors de la família Strauss (Johann Strauss (pare), Johann Strauss (fill), Josef Strauss i Eduard Strauss). Les flors que decoren la sala de concerts del Musikverein, són un regal anual de la ciutat de San Remo, Ligúria, Itàlia.
{{Article_Música_01}} - discussió - modifica - historial
The Beatles van ser un grup de Rock i pop rock anglès format per John Lennon (guitarra rítmica, 1940 - Nova York 1980), Paul McCartney (baix elèctric, 1942), George Harrison (guitarra solista, 1945-2001), i Ringo Starr (bateria, 1940), tots de Liverpool (Anglaterra).
Sorgits a principi dels anys 60, iniciadors del fenomen beat, són considerats el grup més important de tota la música pop. Partint de la base rítmica del Rock, les seves composicions foren una veritable troballa en la melodia i en l'harmonia. Amb influències del rythm and blues, i del blues progressiu, el seu estil va seguir una evolució constant. Des de meitat dels anys 60, amb l'arribada de l'èxit internacional, la seva música es va decantar cap a un eclecticisme que incloïa una forta influència oriental i que va donar com a resultat algunes de les obres més significatives de la psicodèlia i, ja al final de la dècada, del rock progressiu.
{{Article_Música_02}} - discussió - modifica - historial
El compositor alemany Johann Sebastian Bach (21 de març de 1685 - 28 de juliol de 1750) és un dels més grans compositors de la història de la música
Biografia[modifica]
Johann Sebastian Bach era fill d’una família que comptava amb més de dos-cents anys de tradició musical. Va néixer a Eisenach, petita població de Turíngia (Alemanya) el 21 de març de 1685, i als deu anys va quedar orfe. El seu germà Cristoph, resident a Ohrdruf, va encarregar-se de la seva formació.
{{Article_Música_03}} - discussió - modifica - historial
Turandot és una òpera en tres actes de Giacomo Puccini, sobre llibret italià de Giuseppe Adami i Renato Simoni, basat en la peça teatral homònima de Carlo Gozzi. Va quedar inacabada a la mort de Puccini, sent completada per Franco Alfano. L'estrena va tenir lloc al Teatro alla Scala de Milà, el 25 d'abril de 1926, dirigida per Arturo Toscanini, incloent-hi només la música de Puccini, sense les addicions d'Alfano. Les posteriors representacions han emprat la partitura completa.
Origen de la història[modifica]
La història de Turandot es va derivar de la col·lecció de contes perses anomenada Mil i un dies o Hezar o-yek shab (Traducció francesa Les Mille et un Jours de François Pétis de la Croix de l'any 1722), on es troba el personatge de "Turandokht", freda princesa xinesa.
{{Article_Música_04}} - discussió - modifica - historial
Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que pot considerar-se com un dels capdavanters de la Nova Cançó.
Biografia[modifica]
Infantesa a Verges[modifica]
Fill d'un metge de poble, de família de terratinents, que va aconseguir plaça en el poble empordanès de Verges, i de mare mestra nascuda a Porrera i que havia rebut una educació burgesa a Barcelona. Va viure la seva infància a aquest petit poble situat al Baix Empordà, comarca de la que sempre s'ha declarat un enamorat. No ha perdut mai aquestes arrels i encara avui participa cada setmana santa a la famosa processó de la Dansa de la Mort i té una residència al poble veí de Parlavà.
{{Article_Música_05}} - discussió - modifica - historial
La guitarra elèctrica és un instrument electròfon.
La guitarra elèctrica es va inventar per a superar el limitat volum de les guitarres acústiques. A diferència d'aquestes, el seu cos és sòlid, sense caixa de ressonància, i per a amplificar el so de les cordes disposa d'unes pastilles electromagnètiques que converteixen la vibració de les cordes metàl·liques en corrent elèctric, que posteriorment s'envia a un amplificador.
Aquest instrument s'empra molt en música moderna, especialment en el rock, on abunden bandes amb dues o tres guitarres elèctriques. La guitarra elèctrica es toca com la guitarra clàssica però té tota una sèrie d'elements, a part del disseny, especialment pensats per produir efectes.
Història[modifica]
Les guitarres elèctriques van ser originalment dissenyades per luthiers i fabricants de guitarres acústiques. Algunes de les primeres són les que fabricava Rickenbacker als anys 30, amb pastilles de tungstè, o les que poc després va comercialitzar Epiphone, amb pastilles de fabricació menys costosa.
{{Article_Música_06}} - discussió - modifica - historial
Antonio Lucio Vivaldi (4 de març de 1678, Venècia – 28 de juliol de 1741 a Viena), va ser un reconegut violinista i un dels principals compositors del barroc. Els seus concerts per a violí anomenats Les Quatre Estacions són de les composicions més populars del repertori de música clàssica.
Els inicis[modifica]
Va nèixer a Venècia, en aquell temps capital de la República de Venècia, un 4 de març del 1678. Aquell dia hi hagué un terratrèmol. Com tenia la salut delicada, van haver de batejar-lo urgentment perquè estava en perill de mort.
El seu pare Giovanni Battista Vivaldi, barber, era un violinista amb talent i participava activament de la vida musical de la ciutat. És qui inicià Antonio en la carrera musical i qui més tard el va fer entrar a l'orquestra de la Cappella di San Marco. La seva mare es deia Camilla Calicchio i va tenir 7 fills dels quals Antonio era el primogènit.
{{Article_Música_07}} - discussió - modifica - historial
Miles Dewey Davis III (26 de maig de 1926 - 28 de setembre de 1991) va ser un dels músics més influents i innovadors del segle xx. Trompetista, compositor i líder de banda, Davis va ser a primera línia de gairebé totes les evolucions que va fer el jazz després de la II Guerra Mundial.
Un lloc en la història del jazz[modifica]
Va tocar en algunes de les importants primeres gravacions de bebop i en va fer les primeres de cool. Va ser parcialment responsable de l'evolució del jazz modal i el jazz-fusió va sorgir del treball que va fer amb altres músics als darrers 60 i primers 70. El Free-jazz va ser l'únic estil de després de la Segona Guerra Mundial en què no va influir de manera significativa. Tot i que alguns dels músics de les seues bandes van seguir aquest estil.
{{Article_Música_08}} - discussió - modifica - historial
L'escala musical és una successió de sons o notes disposats segons un sistema o mode determinat. Aquestes notes se succeeixen regularment per graus conjunts, és a dir per tons i semitons, en sentit ascendent o descendent dins l'extensió d'una octava, i es relacionen jeràrquicament amb la nota principal la tònica, que dóna nom a l'escala i en determina la tonalitat. Les notes d'una escala també són identificades amb un grau i s'identifiquen amb xifres romanes, del I al VII. Els graus de la tonalitat s'identifiquen segons la seva funció harmònica.
{{Article_Música_09}} - discussió - modifica - historial
L'òpera és un espectacle on s'escenifica cantant i amb acompanyament orquestral una narració o història. Amb molt d'auge entre l'alta burgesia i la noblesa dels últims segles, un dels centres d'òpera més importants del sud d'Europa és el Liceu de Barcelona, construït per la burgesia catalana.
Història[modifica]
El naixement: de Florència a Venècia[modifica]
L'òpera, tal i com es coneix actualment neix a finals del segle xvi a les petites corts d'Itàlia. Entre els avantpassats de l'òpera hi figuren els madrigals italians, que van posar música a situacions amb diàlegs, però sense representacions en escena. Els balls de màscares, els ballets de cortesans, els intermezzi, així com altres espectacles de la cort del Renaixement, fent intervenir figurants, música i ball, en són també precursors.
{{Article_Música_10}} - discussió - modifica - historial
El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número 1 del seu fons de manuscrits.
El còdex[modifica]
El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle xvi. El nom es deu al color de la coberta de vellut vermell amb què va ser enquadernat al segle xix, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947.
El manuscrit va restar desaparegut entre el 1806 i el 1885, quan va ser descobert a Vic i restituït a la Biblioteca de l'Abadia, i es troba força deteriorat, especialment per la falta de nombroses pàgines que en van ser arrencades. Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i destinades a l'ús dels pelegrins que acudien de manera massiva al Monestir a partir del segle xiv.
{{Article_Música_11}} - discussió - modifica - historial
Jean Baptiste Lully - nat Giovanni Battista Lulli - (Florència, 28 de novembre de 1632 - París, 22 de març de 1687), va ser un compositor francès d'origen italià, Sobreintendent de la Música de Lluís XIV de França.
Per les seues dots com a músic i com a organitzador, així com de cortesà i intrigant, Lully va dominar tota la vida musical en França a l'època del Rei-Sol. Va ser l'origen de moltes formes musicals, que bé va organitzar o concebre: la tragèdia lírica, el gran motet, l'obertura a la francesa, etc. La seua influència sobre la música europea de l'època va ser gran, i nombrosos compositors entre els més grans (Henry Purcell, Georg Friedrich Haendel, Johann Sebastian Bach, Jean-Philippe Rameau) li son deutors d'una o altra manera.
{{Article_Música_12}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs