Genthelvita
 Genthelvita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Be₃Zn₄(SiO₄)₃S |
| Epònim | helvina i Frederick Augustus Genth |
| Localitat tipus | Canyó West Cheyenne, Districte miner de Cheyenne, Comtat de El Paso, Colorado, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.08 |
| Dana | 76.2.4.3 |
| Heys | 17.9.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 8,12(2) Å; |
| Grup puntual | 4 3m - hexatetraedral |
| Grup espacial | p4 3n |
| Color | incolor, blanc, groc, verd, rosa a vermell, s'enfosqueix a marró i negre a la intempèrie |
| Exfoliació | pobre/indistingible en {111} i {111} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 a 6,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Densitat | 3,44 a 3,70 g/cm³ (mesurada); 3,70 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotropic* |
| Índex de refracció | nα = 1,738 a 1,752 |
| Impureses comunes | Al, Fe, Mn, Cu |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Ghv |
| Referències | [1] |
La genthelvita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la helvina. Rep el nom per la seva relació amb l'helvina i per Fredrick August Ludwig Karl Wilhelm Genth (Wächtersbach, Hesse-Cassel, 17 de maig de 182 - Filadèlfia, Pennsilvània, EUA, 2 de febrer de 1893), professor de mineralogia a la Universitat de Pennsilvània, qui va descriure aquesta espècie per primera vegada el 1892.
Característiques[modifica]
La genthelvita és un silicat de fórmula química Be₃Zn₄(SiO₄)₃S. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la genthelvita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al canyó West Cheyenne, situat al districte miner de Cheyenne, al comtat de El Paso (Colorado, Estats Units). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció d'Oceania i de l'Antàrtida.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Genthelvita |
- ↑ «Genthelvite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 març 2020].