Silvialita
 Silvialita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Ca,Na)₄(Al₆Si₆O24)(SO₄,CO₃) |
| Epònim | Silvia Hillebrand (en)   |
| Localitat tipus | Província de McBride, Regió de Charters Towers, Queensland, Austràlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Color | blanc, groguenc clar |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,585 nε = 1,558 |
| Birefringència | δ = 0,027 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998-010 |
| Símbol | Slv |
| Referències | [1] |
La silvialita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'escapolita. Va ser anomenada així per Silvia Hillebrand, filla de Gustav Tschemak von Sessenegg, un mineralogista australià.
Característiques[modifica]
La silvialita és un silicat de fórmula química (Ca,Na)₄(Al₆Si₆O24)(SO₄,CO₃). Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la silvialita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i alloriïta.
Formació i jaciments[modifica]
Ha estat descrita a Austràlia i a Alemanya. S'ha descrit en xenòlits mantèlics de granulita amb granat en nefelinites olivíniques.[2] Als territoris de parla catalana ha estat descrita al volcà Pomereda, a Olot (Garrotxa).[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Silvialite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Silvialite Mineral Data». [Consulta: 11 març 2018].
- ↑ Torró, L.; Martin, R. F., Schumann, D., Cox, J., Galí Medina, S., & Melgarejo Draper, J. C. «The incipient flash melting of scapolite and plagioclase megacrysts in alkali basalts of the Olot suite, Catalunya, Spain, and at Chuquet Genestoux, Puy-de-Dôme, France». European Journal of Mineralogy, 30, 1, 2018, pàg. 45-59 [Consulta: 5 febrer 2024].