Pitiglianoïta
 Pitiglianoïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₂Na₆(Si₆Al₆)O₂₄(SO₄)·2H₂O |
| Epònim | Pitigliano |
| Localitat tipus | Case Collina (pedrera Toscopomici), Pitigliano, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.09 |
| Dana | 76.2.5.11 |
| Heys | 17.10.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | hexagonal |
| Grup espacial | space group P6₃ (en)  |
| Color | incolor |
| Exfoliació | dolenta/indistingible |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 1,508 nε = 1,506 |
| Birefringència | δ = 0,002 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-012 |
| Any d'aprovació | 1990 |
| Símbol | Pgl |
| Referències | [1] |
La pitiglianoïta és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Va ser anomenada en honor de la ciutat de Pitigliano, prop d'on va ser descoberta.[1]
Característiques[modifica]
La pitiglianoïta és un tectosilicat de fórmula química K₂Na₆(Si₆Al₆)O₂₄(SO₄)·2H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de prismes hexagonals de fins a 4 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pitiglianoïta pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments[modifica]
La pitiglianoïta va ser descoberta a Case Collina, a Pitigliano (Província de Grosseto, Toscana, Itàlia) en blocs metasomatitzats de materials volcànics. També ha estat descrita a altres indrets d'Itàlia i a la mina Monastery, a Clocolan (Estat Lliure, Sud-àfrica).
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Pitiglianoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 desembre 2019].
- ↑ «Pitiglianoite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 19 febrer 2020].