Vés al contingut

Canal alfa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 16 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q693457
m Bot: corregint preposicions (4)
Línia 9: Línia 9:
Els formats digitals empren diferents tipus de formes per a definir el color de les imatges que apareixen a les pantalles, algunes es basen en els sistemes tradicionals d'imprempta, com els [[Model de color|models de color]] de la quatricomia (CMYK, sigles en anglès de [[Cian]], [[Magenta]], [[Groc]] i [[Negre]]), les cartes de colors com les de [[Pantone]] o els [[Color primari|colors bàsics]] o primaris de la llum ([[RGB]], sigles en anglès de [[Vermell]], [[Verd]] i [[Blau]], en castellà RVA), el sistema més emprat quan es tracta d'imatges que no necessiten ser impreses en quatricomia o segons una determinada carta de colors (emprat ja en fotografia i en els televisors de tub analògics), ja que té una major [[Gamma de color|gamma cromàtica]], també hi ha una gamma de colors, basada en l'RGB però més limitada, que s'usa com a estàndard en les pàgines web i altres creacions pensades per a Internet, els [[Llista de colors HTML|colors HTML]]. Els [[Model de color RGB|models RGB]] treballen amb tres canals de color que corresponen als tres colors emprats, el vermell, el verd i el blau, i que es mesclen per a donar lloc a una imatge final (fixa o en moviment) en color.
Els formats digitals empren diferents tipus de formes per a definir el color de les imatges que apareixen a les pantalles, algunes es basen en els sistemes tradicionals d'imprempta, com els [[Model de color|models de color]] de la quatricomia (CMYK, sigles en anglès de [[Cian]], [[Magenta]], [[Groc]] i [[Negre]]), les cartes de colors com les de [[Pantone]] o els [[Color primari|colors bàsics]] o primaris de la llum ([[RGB]], sigles en anglès de [[Vermell]], [[Verd]] i [[Blau]], en castellà RVA), el sistema més emprat quan es tracta d'imatges que no necessiten ser impreses en quatricomia o segons una determinada carta de colors (emprat ja en fotografia i en els televisors de tub analògics), ja que té una major [[Gamma de color|gamma cromàtica]], també hi ha una gamma de colors, basada en l'RGB però més limitada, que s'usa com a estàndard en les pàgines web i altres creacions pensades per a Internet, els [[Llista de colors HTML|colors HTML]]. Els [[Model de color RGB|models RGB]] treballen amb tres canals de color que corresponen als tres colors emprats, el vermell, el verd i el blau, i que es mesclen per a donar lloc a una imatge final (fixa o en moviment) en color.


Partint del model RGB i dels tres canals que el componen, es va crear un quart canal que en definia la transparència, el canal alfa. Els programes d'[[Editor d'imatges|edició d'imatges]] o de tractament d'imatges, doncs, i només en alguns formats d'imatges ([[Truevision Targa|TGA]], [[PSD]], [[TIFF|TIF]], ... però no [[JPG]], per exemple), mostren quatre canals per a definir una imatge: RGBA (vermell, verd, blau i alfa), normalment parlem d'imatges amb una [[profunditat de color]] de 24 bits, més 12 bits per al canal alfa, és a dir, imatges de 32 bits. El quart canal, l'alfa, només apareix si s'ha generat prèviament, bé mitjançant algun procés informàtic, bé manualment. Tots quatre canals es mesuren segons els paràmetres numèrics o escales que corresponen a l'[[espai de color]] al qual pertanyen, definits prèviament en una [[Paleta (informàtica)|paleta de colors]] que empleen el programa i el [[sistema operatiu]] amb què es treballa: [0..1] (en nombres reals) o [0..255] (en nombres enters) o [00..FF] (en nombres hexadecimals), pel que fa al canal alfa, el valor màxim significa que el píxel és completament opac i el valor mínim una transparència total, la resta de xifres de l'escala defineixen el percentatge de transparència (com més aprop del negre, més transparent i com més aprop del blanc, més opac), però no hi ha més restriccions, en canvi, pel que fa als colors en si, la xifra representa el percentatge d'aquell color que s'ha de mesclar per a obtenir el color final de cada píxel, essent indispensable que el percentatge (es mesuri emprant l'escala que sigui) de tots tres colors arribi al 100% per a aconseguir el color blanc pur i el 0% per a aconseguir el negre pur (si no hi ha llum, tot és fosc, simplificant-ho).
Partint del model RGB i dels tres canals que el componen, es va crear un quart canal que en definia la transparència, el canal alfa. Els programes d'[[Editor d'imatges|edició d'imatges]] o de tractament d'imatges, doncs, i només en alguns formats d'imatges ([[Truevision Targa|TGA]], [[PSD]], [[TIFF|TIF]], ... però no [[JPG]], per exemple), mostren quatre canals per a definir una imatge: RGBA (vermell, verd, blau i alfa), normalment parlem d'imatges amb una [[profunditat de color]] de 24 bits, més 12 bits per al canal alfa, és a dir, imatges de 32 bits. El quart canal, l'alfa, només apareix si s'ha generat prèviament, bé mitjançant algun procés informàtic, bé manualment. Tots quatre canals es mesuren segons els paràmetres numèrics o escales que corresponen a l'[[espai de color]] al qual pertanyen, definits prèviament en una [[Paleta (informàtica)|paleta de colors]] que empleen el programa i el [[sistema operatiu]] amb què es treballa: [0..1] (en nombres reals) o [0..255] (en nombres enters) o [00..FF] (en nombres hexadecimals), pel que fa al canal alfa, el valor màxim significa que el píxel és completament opac i el valor mínim una transparència total, la resta de xifres de l'escala defineixen el percentatge de transparència (com més a prop del negre, més transparent i com més a prop del blanc, més opac), però no hi ha més restriccions, en canvi, pel que fa als colors en si, la xifra representa el percentatge d'aquell color que s'ha de mesclar per a obtenir el color final de cada píxel, essent indispensable que el percentatge (es mesuri emprant l'escala que sigui) de tots tres colors arribi al 100% per a aconseguir el color blanc pur i el 0% per a aconseguir el negre pur (si no hi ha llum, tot és fosc, simplificant-ho).


Alguns programes actuals permeten tenir imatges dividides en capes de color (''layers'' en anglès), amb efectes manipulables i inifinitat de màscares, en general basades en el canal alfa. La combinació de les capes de color, de les màscares i dels efectes permet crear imatges de gran complexitat i mesclar elements de tot tipus (fotografies, dibuixos, imatges infogràfiques, etc) bé siguin imatges fixes com seqüències d'imatges. Per a mostrar la transparència de les capes, quan no existeix cap capa (o no és visible) a sota, els programes de tractament d'imatges acostumen a oferir l'ús d'una quadrícula colorejada com si es tractés d'un tauler d'escacs, per a mostrar de forma estàndard l'efecte de transparència de la capa, també s'empren fons llisos, amb un color predefinit o definit per l'usuari, i per a mostrar el canal alfa s'acostuma a veure com si fos un efecte, com si es tractés d'una capa de color que tenyeix la imatge, habitualment de color vermell (tot i que normalment es pot modificar el color), amb un 50% de transparència (també modificable) quan és presenta sobre una imatge en colors, com a màscara en [[escala de grisos]], si es tracta de la capa en sí o com a "forat" quan s'aplica en la combinació de dos fitxers diferents. un exemple clar és el que passa en el programa [[Photoshop]]: tenim una imatge en color amb una o més capes, aquesta imatge té (si treballem en RGB) els tres canals de color (vermell, verd i blau) que ens mostren, cadascun i per separat, una imatge parcial, com si fos una imatge en escala de grisos o una fotografia en blanc i negre però tenyida del color del canal, en el canal alfa tenim una màscara de tall que, per si sola, se'ns mostra en blanc i negre (tot i que pot contenir zones en grisos), quan activem alhora la imatge en color (els tres canals de color alhora) i el canal alfa, el dibuix representat en el canal alfa se'ns mostra en vermell semi-transparent en les zones amb màscara (transparents, que en el propi canal es mostren en negre) i buit, sense "tint", en les zones opaques (en blanc en el propi canal). El canal alfa es pot emprar en positiu i en negatiu, és a dir, la màscara incorporada al canal es pot fer servir tal com ve predeterminada pel programa o l'usuari que la van generar, o bé es pot invertir, aplicant la transparència a les zones que eren opaques i a la inversa.
Alguns programes actuals permeten tenir imatges dividides en capes de color (''layers'' en anglès), amb efectes manipulables i inifinitat de màscares, en general basades en el canal alfa. La combinació de les capes de color, de les màscares i dels efectes permet crear imatges de gran complexitat i mesclar elements de tot tipus (fotografies, dibuixos, imatges infogràfiques, etc) bé siguin imatges fixes com seqüències d'imatges. Per a mostrar la transparència de les capes, quan no existeix cap capa (o no és visible) a sota, els programes de tractament d'imatges acostumen a oferir l'ús d'una quadrícula colorejada com si es tractés d'un tauler d'escacs, per a mostrar de forma estàndard l'efecte de transparència de la capa, també s'empren fons llisos, amb un color predefinit o definit per l'usuari, i per a mostrar el canal alfa s'acostuma a veure com si fos un efecte, com si es tractés d'una capa de color que tenyeix la imatge, habitualment de color vermell (tot i que normalment es pot modificar el color), amb un 50% de transparència (també modificable) quan és presenta sobre una imatge en colors, com a màscara en [[escala de grisos]], si es tracta de la capa en sí o com a "forat" quan s'aplica en la combinació de dos fitxers diferents. un exemple clar és el que passa en el programa [[Photoshop]]: tenim una imatge en color amb una o més capes, aquesta imatge té (si treballem en RGB) els tres canals de color (vermell, verd i blau) que ens mostren, cadascun i per separat, una imatge parcial, com si fos una imatge en escala de grisos o una fotografia en blanc i negre però tenyida del color del canal, en el canal alfa tenim una màscara de tall que, per si sola, se'ns mostra en blanc i negre (tot i que pot contenir zones en grisos), quan activem alhora la imatge en color (els tres canals de color alhora) i el canal alfa, el dibuix representat en el canal alfa se'ns mostra en vermell semi-transparent en les zones amb màscara (transparents, que en el propi canal es mostren en negre) i buit, sense "tint", en les zones opaques (en blanc en el propi canal). El canal alfa es pot emprar en positiu i en negatiu, és a dir, la màscara incorporada al canal es pot fer servir tal com ve predeterminada pel programa o l'usuari que la van generar, o bé es pot invertir, aplicant la transparència a les zones que eren opaques i a la inversa.