Portada
Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
615.780 articles
1.531 participants actius
-
Article del diaContingut
Paleocè
El Paleocè és la primera època del Paleogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final del Cretaci (fa 65,5 ± 0,3 milions d'anys) i el principi de l'Eocè (fa 55,8 ± 0,2 milions d'anys). El seu inici i final queden marcats per l'extinció del Cretaci-Paleogen i pel màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, respectivament. Com en altres períodes geològics, els estrats que delimiten aquest període estan ben identificats, però no han estat datats amb màxima precisió.
El nom del Paleocè, encunyat pel francoalemany Wilhelm Philipp Schimper l'any 1847, prové dels mots grecs παλαιός (paleos, antic), ἠώς (eos, alba) i καινός (kainos, nou), i fa referència a l'aparició de la fauna "antiga nova" durant aquesta època, abans que apareguessin els ordres moderns de mamífers a l'Eocè.
-
Imatge del dia -
Projecte destacatProjecte destacat: Memòria Democràtica de l'Àfrica
El genocidi de Ruanda s'inicià enguany fa 25 anys. Donem visibilitat a aquest i d'altres conflictes tot millorant articles sobre la colonització i la memòria històrica del continent africà. Concursa-hi!
Paleocè
El Paleocè és la primera època del Paleogen, una de les subdivisions del Cenozoic. Comprèn el temps entre el final del Cretaci (fa 65,5 ± 0,3 milions d'anys) i el principi de l'Eocè (fa 55,8 ± 0,2 milions d'anys). El seu inici i final queden marcats per l'extinció del Cretaci-Paleogen i pel màxim tèrmic del Paleocè-Eocè, respectivament. Com en altres períodes geològics, els estrats que delimiten aquest període estan ben identificats, però no han estat datats amb màxima precisió.
El nom del Paleocè, encunyat pel francoalemany Wilhelm Philipp Schimper l'any 1847, prové dels mots grecs παλαιός (paleos, antic), ἠώς (eos, alba) i καινός (kainos, nou), i fa referència a l'aparició de la fauna "antiga nova" durant aquesta època, abans que apareguessin els ordres moderns de mamífers a l'Eocè.
Projecte destacat: Memòria Democràtica de l'Àfrica
El genocidi de Ruanda s'inicià enguany fa 25 anys. Donem visibilitat a aquest i d'altres conflictes tot millorant articles sobre la colonització i la memòria històrica del continent africà. Concursa-hi!
El Tribunal Suprem dictamina que el delicte comès per "La Manada" va ser violació i eleva a 15 anys les penes als cinc membres, que ingressen a la presó a Sevilla.
Andreu Claret guanya el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica amb una obra sobre Vladímir Antónov-Ovséienko.
Les Corts Valencianes investeixen el socialista Ximo Puig com a president de la Generalitat Valenciana per segon mandat consecutiu.
Joan Planellas i Barnosell és ordenat arquebisbe de Tarragona a la Catedral de Tarragona.
Entrada principal a la Presidència de la Generalitat Valenciana.
« 24 de juny · 25 de juny · 26 de juny »
|
|
| *Projecte sense versió en català o parcialment traduït |
