Portada

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
668.812 articles
1.599 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

DecretNovaPlanta.png
Article del dia
Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya. Amb aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. El sistema de govern de la monarquia espanyola, basat en consells deliberatius i col·legiats –règim polisinodial–, quedà extingit i s'imposà un règim de secretaries d'Estat executiu i jeràrquic que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania. Així mateix, invocant al «dret de conquesta», acusant-los de «rebel·lió», i manifestant la voluntat de reduir tots els seus estats a les lleis de Castella, foren abolits els Furs i les Constitucions dels estats de la Corona d'Aragó. - Vegeu informació sobre la imatge

Decrets de Nova Planta

DecretNovaPlanta.png

Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya. Amb aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. El sistema de govern de la monarquia espanyola, basat en consells deliberatius i col·legiats –règim polisinodial–, quedà extingit i s'imposà un règim de secretaries d'Estat executiu i jeràrquic que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania. Així mateix, invocant al «dret de conquesta», acusant-los de «rebel·lió», i manifestant la voluntat de reduir tots els seus estats a les lleis de Castella, foren abolits els Furs i les Constitucions dels estats de la Corona d'Aragó.



Our Lady of Mount Carmel and St Pauls Pro-Cathedral.jpg
Imatge del dia

Imatge del dia

Our Lady of Mount Carmel and St Pauls Pro-Cathedral.jpg

Silueta urbana de La Valletta (Malta)

CartellPortadaMàscares.svg
Projecte destacat
Amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la creació de la primera Viquipèdia, obsequiem la comunitat viquipedista en català amb lots de màscares per lluir l'orgull comunitari i l'esforç col·lectiu sense obviar el context social actual.

Projecte destacat: Màscares de la Viquipèdia

CartellPortadaMàscares.svg

Amb motiu de la celebració del 20è aniversari de la creació de la primera Viquipèdia, obsequiem la comunitat viquipedista en català amb lots de màscares per lluir l'orgull comunitari i l'esforç col·lectiu sense obviar el context social actual.


15 de gener

Per la situació de la crisi sanitària de la COVID, el vicepresident Pere Aragonès signa el decret que deixa sense efecte la celebració de les eleccions del 14 de febrer i anuncia nova convocatòria per al 30 de maig.


15 de gener

Stéphane Peterhansel (cotxes), Kevin Benavides (motos), Manuel Andújar (quads), Dmitri Sótnikov (camions) i Francisco López (vehicles lleugers) guanyen el Ral·li Dakar 2021.


13 de gener

La Cambra de Representants dels Estats Units aprova el segon ‘impeachment’ contra Trump, aquest cop per "incitació a la insurrecció" en relació amb l’assalt al Capitoli del dia 6.


10 de gener

Almenys sis guardaboscs del Parc Nacional dels Virunga (República Democràtica del Congo) són assassinats en una emboscada del Mai-Mai. En l'última dècada n'han mort més de 200 només en aquest parc, on protegeixen goril·les en perill d'extinció.

Dakar 2016 - Conférence de presse - 20151118 - 056.jpg

Stéphane Peterhansel    Arbcom ru editing.svg

Tendències


Avui fa 15 anys
Monròvia, Libèria: Ellen Johnson-Sirleaf, guanyadora de les eleccions de l'11 de novembre de l'any anterior, pren possessió com a presidenta del país (2006-2018).
Avui fa 40 anys
Neix Marta Roure i Besolí, cantant andorrana que va portar per primer cop el català al Festival d'Eurovisió l'any 2004.
Avui fa 130 anys
Mor Léo Delibes, compositor francès (n. 1836).
Avui fa 380 anys
Barcelona: Pau Claris proclama la República Catalana sota la protecció del Regne de França, tot i que al cap d'una setmana haurà de reconèixer la sobirania de Lluís XIII (guerra dels Segadors).