Portada

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
805.993 articles
2.124 participants actius
Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

805.993 articles
2.124 participants actius

Col·labora-hi

Article a l'atzar

Article del dia

Procés de Reorganització Nacional

El Procés de Reorganització Nacional va ser una dictadura militar —la cinquena de la història republicana de l'Argentina, i la més sagnant— que va governar de facto el país des del cop d'estat del 24 de març de 1976 contra el govern constitucional de la peronista María Estela Martínez de Perón (Isabelita) fins a l'assumpció democràtica del candidat de la Unión Cívica Radical, Raúl Alfonsín, el 10 de desembre de 1983. Entre els seus resultats més notables es troben el segrest i posterior desaparició forçada d'aproximadament entre nou mil i trenta mil persones (prop de quatre-centes originàries dels Països Catalans), la utilització sistemàtica de la tortura, la creació de més de tres-cents camps de detenció il·legal amb desaparició de persones, l'enorme augment del deute extern (fins i tot estatitzant deute extern privat) i la invasió de les illes Malvines amb la posterior pèrdua de la guerra de les Malvines. - Vegeu informació sobre la imatge

Article del dia

Procés de Reorganització Nacional
Imatge del dia

Alçant la bandera a Iwo Jima, fotografia històrica de la batalla d'Iwo Jima, Japó, 1945. - Vegeu informació sobre la imatge

Imatge del dia

Alçant la bandera a Iwo Jima, fotografia històrica de la batalla d'Iwo Jima, Japó, 1945.
Projecte destacat

Volem més dones

Volem més dones a la Viquipèdia. Més articles de dones, més articles fets per dones, més articles que incorporin el punt de vista de les dones. Vens?
(Informació de la imatge)

Projecte destacat

Volem més dones a la Viquipèdia. Més articles de dones, més articles fets per dones, més articles que incorporin el punt de vista de les dones. Vens?

Article del dia

Procés de Reorganització Nacional

El Procés de Reorganització Nacional va ser una dictadura militar —la cinquena de la història republicana de l'Argentina, i la més sagnant— que va governar de facto el país des del cop d'estat del 24 de març de 1976 contra el govern constitucional de la peronista María Estela Martínez de Perón (Isabelita) fins a l'assumpció democràtica del candidat de la Unión Cívica Radical, Raúl Alfonsín, el 10 de desembre de 1983. Entre els seus resultats més notables es troben el segrest i posterior desaparició forçada d'aproximadament entre nou mil i trenta mil persones (prop de quatre-centes originàries dels Països Catalans), la utilització sistemàtica de la tortura, la creació de més de tres-cents camps de detenció il·legal amb desaparició de persones, l'enorme augment del deute extern (fins i tot estatitzant deute extern privat) i la invasió de les illes Malvines amb la posterior pèrdua de la guerra de les Malvines. - Vegeu informació sobre la imatge

Article del dia

Procés de Reorganització Nacional

Imatge del dia

Alçant la bandera a Iwo Jima, fotografia històrica de la batalla d'Iwo Jima, Japó, 1945. - Vegeu informació sobre la imatge

Imatge del dia

Alçant la bandera a Iwo Jima, fotografia històrica de la batalla d'Iwo Jima, Japó, 1945.

Projecte destacat

Volem més dones

Volem més dones a la Viquipèdia. Més articles de dones, més articles fets per dones, més articles que incorporin el punt de vista de les dones. Vens?
(Informació de la imatge)

Projecte destacat

Volem més dones a la Viquipèdia. Més articles de dones, més articles fets per dones, més articles que incorporin el punt de vista de les dones. Vens?

Actualitat

13 d'octubre

Pilarín Bayés, Pere Portabella i l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme són condecorats amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya.

10 d'octubre

Oques Grasses s'acomiada dels escenaris amb un darrer concert a l'Estadi Olímpic Lluís Companys.

9 d'octubre

Es filtra que els executius i investigadors d'empreses punteres d'intel·ligència artificial (IA) consideren inevitable una catàstrofe relacionada amb la IA en els propers sis a dotze mesos.

9 d'octubre

L'advocada sud-africana Navanethem Pillay rep el Premi Nobel de la Pau de 2026.