Portada
Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
691.355 articles
1.771 participants actius
-
Article del diaPetrus Christus
Petrus Christus (Baarle-Hertog, ca. 1410/1415 – Bruges, 1472/1473) fou un pintor de l'escola dels primitius flamencs, actiu a Bruges des de 1444. Els temes de la seva obra se situen dins de les obres religioses i profanes. Tot i ser considerat un seguidor de l'estil de Jan van Eyck, no va coincidir amb ell a Bruges, on va arribar després de 1441, data de la mort del mestre.
L'obra de Christus pren com a fonts, entre d'altres, Robert Campin i Roger van der Weyden, si bé el seu gran inspirador va ser Jan van Eyck, de qui va mantenir l'espai i el volum mentre restava importància a la continuïtat rítmica i la precisió lineal. Va fer servir un llenguatge més planer i casolà, assequible per a aquells que, com ell, provenien del nord menys desenvolupat.
-
Imatge del dia -
Projecte destacatProjecte destacat: Els 10.000 articles vitals
Enguany ens plantegem completar la llista dels 10.000 articles considerats fonamentals i que no poden faltar a cap enciclopèdia. Ajudeu-nos-hi!
(Informació de la imatge)
Petrus Christus
Petrus Christus (Baarle-Hertog, ca. 1410/1415 – Bruges, 1472/1473) fou un pintor de l'escola dels primitius flamencs, actiu a Bruges des de 1444. Els temes de la seva obra se situen dins de les obres religioses i profanes. Tot i ser considerat un seguidor de l'estil de Jan van Eyck, no va coincidir amb ell a Bruges, on va arribar després de 1441, data de la mort del mestre.
L'obra de Christus pren com a fonts, entre d'altres, Robert Campin i Roger van der Weyden, si bé el seu gran inspirador va ser Jan van Eyck, de qui va mantenir l'espai i el volum mentre restava importància a la continuïtat rítmica i la precisió lineal. Va fer servir un llenguatge més planer i casolà, assequible per a aquells que, com ell, provenien del nord menys desenvolupat.
Projecte destacat: Els 10.000 articles vitals
Enguany ens plantegem completar la llista dels 10.000 articles considerats fonamentals i que no poden faltar a cap enciclopèdia. Ajudeu-nos-hi!
(Informació de la imatge)
Entra en vigor l'obligatorietat de presentar el «certificat covid» per accedir a establiments de restauració, gimnasos i residències de gent gran a Catalunya i l'endemà ho fa al País Valencià amb major durada i diferències d'aplicació.
Nova Zelanda envia 65 policies i militars a les Illes Salomó per ajudar a fer-hi front als disturbis antigovernamentals. S'uneix així a les tropes ja enviades per Austràlia, Papua Nova Guinea i Fiji.
L'illa caribenya de Barbados retira el reconeixement com a cap d'estat a la reina d'Anglaterra, Elisabet II, i es converteix formalment en una república.
La justícia de Botswana confirma, per unanimitat, el veredicte de despenalització de les relacions sexuals homosexuals del 2019.
Sandra Mason, primera presidenta de Barbados
Retrat de Lluís Millet per Ramon Casas.
|
|
| *Projecte sense versió en català o parcialment traduït |
