13 de novembre
De Viquipèdia
| << | Novembre 2015 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1 | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 13 de novembre és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs. Queden 48 dies per finalitzar l'any.
Taula de continguts
Esdeveniments[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1137, Regne d'Aragó: Excepte el títol de rei, Ramir II cedeix tots els seus drets i prerrogatives a Ramon Berenguer IV, el qual passarà a ostentar el títol de príncep dominador d'Aragó.
- 1842, Barcelona: s'hi esdevé una revolta a contra la política fiscal del general Espartero.
- 1951, la Pobla de Segur, Pallars Jussà: Hi arriba el ferrocarril.[1]
- 1976: Primer concert del grup de rock La Banda Trapera del Río, de Cornellà de Llobregat. Es considera aquesta data com la de la fundació del grup.
- 2001, Barcelona: Desenes de milers d'estudiants es manifesten contra la Llei Orgànica d'Universitats (LOU).[2]
- 2003, Barcelona: En un multitudinari míting al Palau de Sant Jordi de la campanya electoral que portà Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero promet donar suport a la reforma de l'Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya.
- Resta del món
- 1762, Castell de Fontainebleau, Regne de França: Se signa el Tractat de Fontainebleau entre França i el Regne d'Espanya pel qual la primera cedeix la Louisiana a Espanya.
- 2002, golf de Biscaia: Comença a enfonsar-se el petrolier Prestige.
- 2008: Cent seixanta-cinc futbolistes professionals bascos renuncien a la selecció nacional si canvia el nom de País Basc pel de Selecció d'Euskadi.[3]
Naixements[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1819 - Barcelona: Estanislau Figueras i de Moragas, primer president de govern de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres.
- 1839 - Alcoi, l'Alcoià: Josep Jordà i Valor, músic i compositor valencià (m. 1918).
- 1847 - Vic: Eusebi Molera i Bros, enginyer, arquitecte i urbanista (m. 1932).
- 1929 - Barcelona: Jaime Gil de Biedma, poeta català en llengua castellana (m. 1990).
- 1952 - Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell: Maria Mercè Marçal i Serra, escriptora (m. 1998).
- Resta del món
- 354 - Tagaste (Algèria): Agustí d'Hipona, un dels pares de l'Església (m. 430).
- 1850 - Edimburg (Escòcia): Robert Louis Stevenson, escriptor escocès (m. 1894).
- 1887 - Głogów, Polònia: Wilhelm Kube, polític nazi, governador de Brandenburg i comissari general de Bielorússia.
- 1912 - Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
- 1924 - Okazaki, Prefectura d'Aichi: Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució.
- 1934 - Nova York, Estats Units: Garry Marshall, actor, director, guionista i productor estatunidenc.
- 1967 - Marshall (Minnesota), Estats Units: Steve Zahn, actor estatunidenc.
Necrològiques[modifica | modifica el codi]
- Països Catalans
- 1897 - Madrid, Espanya: Rafael Maria Liern i Cerach, dramaturg valencià (n. 1832).
- 2010 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, Espanya: Luis García Berlanga guionista i director de cinema valencià (n. 1921).
- Resta del món
- 1460 - Sagres (Portugal): Enric el Navegant, infant de Portugal i primer Duc de Viseu (n. 1394).
- 1873 - Madrid: Eduardo Rosales y Gallina, pintor purista del segle XIX espanyol.
- 1974 - Neuilly-sur-Seine (França): Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (n. 1901).
- 1992 - Aravaca (Espanya): Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (n. 1959).
- 1973 - Darmstadt (Alemanya): Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (n. 1920).
- 1994: Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució.
- 2008 - Ciutat de Mèxic, Mèxic: Paco Ignacio Taibo I, escriptor i periodista mexicà.
Festes i commemoracions[modifica | modifica el codi]
Santoral: sants Mitre d'Ais, màrtir; Leandre de Sevilla, bisbe; Estanislau Kostka, jesuïta; sant Eugeni de Toledo, bisbe; Papa Nicolau I; Abó de Fleury, abat benedictí; Homobó de Cremona, laic; beata Maria Giner i Gomis, màrtir (1936).
Referències[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 de novembre  |
- ↑ «13 de novembre de 1951. Arribada del tren a La Pobla de Segur». Ajuntament de La Pobla de Segur. [Consulta: 11/6/2012].
- ↑ «Massives manifestacions d'estudiants del Principat i Balears contra la LOU». Vilaweb, 13/11/2001. [Consulta: 12/6/2012].
- ↑ «Futbolistas vascos se manifiestan en Bilbao junto a miembros de Batasuna-ETA» (en castellà). Libertad digital, 27/12/2008. [Consulta: 12/6/2012].
