13 de novembre

<<	Novembre 2022					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
	1r	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30
Tots els dies

El 13 de novembre o 13 de santandria^[1] és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs. Queden 48 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments[modifica]

Països Catalans

1137, Regne d'Aragó: Excepte el títol de rei, Ramir II cedeix tots els seus drets i prerrogatives a Ramon Berenguer IV, el qual passarà a ostentar el títol de príncep dominador d'Aragó.
1842, Barcelona: s'hi esdevé una revolta a contra la política fiscal del general Espartero.
1951, la Pobla de Segur, Pallars Jussà: Hi arriba el ferrocarril.^[2]
1976: Primer concert del grup de rock La Banda Trapera del Río, de Cornellà de Llobregat. Es considera aquesta data com la de la fundació del grup.^[3]
2001, Barcelona: Desenes de milers d'estudiants es manifesten contra la Llei Orgànica d'Universitats (LOU).^[4]
2003, Barcelona: En un multitudinari míting al Palau de Sant Jordi de la campanya electoral que portà Pasqual Maragall a la Generalitat, Rodríguez Zapatero promet donar suport a la reforma de l'Estatut de Catalunya que aprovi el Parlament de Catalunya.
2007, Barcelona: Estrena de l'adaptació teatral de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Toni Casares.

Resta del món

1762, Castell de Fontainebleau, Regne de França: Se signa el Tractat de Fontainebleau entre França i el Regne d'Espanya pel qual la primera cedeix la Louisiana a Espanya.
2002, Costes de Fisterra: Comença a enfonsar-se el petrolier Prestige.^[5]
2008: Cent seixanta-cinc futbolistes professionals bascos renuncien a la selecció nacional si canvia el nom de País Basc pel de Selecció d'Euskadi.^[6]
2015: Atemptats de París del 13 i 14 de novembre de 2015

Naixements[modifica]

Països Catalans

1819 - Barcelona: Estanislau Figueras i de Moragas, primer president de govern de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres.
1839 - Alcoi, l'Alcoià: Josep Jordà i Valor, músic i compositor valencià (m. 1918).
1847 - Vic: Eusebi Molera i Bros, enginyer, arquitecte i urbanista (m. 1932).
1908 - Figueresː Filomena Batlle i March, pintora i escultora catalana (m. 1977).^[7]
1929 - Barcelona: Jaime Gil de Biedma, poeta català en llengua castellana (m. 1990).
1948 - Banyoles: Gemma Rigau i Oliver, filòloga i lingüista catalana.
1952 - Ivars d'Urgell, el Pla d'Urgell: Maria Mercè Marçal i Serra, escriptora (m. 1998).^[8]
1959 - Barcelona: Joana Ortega i Alemany, política catalana.
1970 - Barcelona, Barcelonès: Neus Munté, política catalana, ex-consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
1978 - Barcelona, Alba Ventura, pianista catalana amb una precoç trajectòria concertística.

Resta del món

354 - Tagaste (Algèria): Agustí d'Hipona, un dels pares de l'Església (m. 430).^[9]
1125 - Kaifeng (Xina):Lu You (xinès:陆游):de nom literari Fang Weng, i nom de cortesia Wu Guan ,un dels més importants i prolífics escriptors xinesos de la dinastia Song meridional o del Sud (m. 1210).^[10]
1715 - Quedlinburg, Dorothea Christiane Erxleben, metgessa alemanya, la primera dona a obtenir un doctorat en medicina a Alemanya.^[11]
1785 - Dorset, Anglaterra: Caroline Lamb, aristòcrata i novel·lista britànica (m. 1828).^[12]
1786 - Norwich: Sarah Ann Glover, pedagoga musical anglesa, inventora de la tècnica musical Tònic sol-fa (m. 1867).^[13]
1850 - Edimburg (Escòcia): Robert Louis Stevenson, escriptor escocès (m. 1894).
1869 - Wuppertal (Alemanya): Helene Stöcker, pacifista, feminista i publicista alemanya (m. 1943).
1874 - Nimes, Llenguadoc-Rosselló, Marguerite Long, pianista francesa.^[14]
1886 - Hannover, Baixa Saxònia: Mary Wigman, coreògrafa i ballarina alemanya de dansa expressionista.^[15]
1887 - Głogów, Polònia: Wilhelm Kube, polític nazi, governador de Brandenburg i comissari general de Bielorússia.
1891 - Graz, Estíria, Àustriaː Norbertine Bresslern-Roth, pintora, il·lustradora i gravadora austríaca (m. 1978).^[16]
1912 - Buenos Aires, Argentina: Rodolfo Zubrisky, violinista argentí.
1915 - Pavia: Carla Marangoni, gimnasta artística italiana que va competir durant la dècada de 1920 (m. 2018).^[17]
1924 - Okazaki, Prefectura d'Aichi: Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució (m. 1994).
1933 - Bucarest / París: Liliane Kandel, sociòloga francesa, antiga membre del Moviment d'Alliberament de les Dones i assagista.
1934 - Nova York, Estats Units: Garry Marshall, actor, director, guionista i productor estatunidenc.
1936 - Fiesole: Dacia Maraini, escriptora, dramaturga i poetessa italiana.^[18]
1938 - Marshalltown (EUA): Jean Seberg, actriu nord-americana (m. 1979).
1952 - Schwerte, RDA, Rosemarie Trockel, artista alemanya, figura important en l'art contemporani internacional.
1955 - Nova York, Estats Units: Whoopi Goldberg, actriu i productora estatunidenca.
1957 -
- Brisbane, Austràlia: Lisa Gasteen, soprano australiana especialitzada en repertori alemany i especialment de Wagner.
- Chissano, Districte de Bilene Macia, Gaza, Àfrica Oriental Portuguesa: Verónica Macamo, política i advocada moçambiquesa.
1959 - Vejle, Dinamarca: Lene Hau, física danesa.
1963 - Bogotà, Colòmbia, María Ángela Holguín, politòloga i diplomàtica colombiana.
1964 - Offenbach am Main, Anne Weber, escriptora i traductora alemanya.
1967 - Marshall (Minnesota), Estats Units: Steve Zahn, actor estatunidenc.
1968 - Adjuntas (Puerto Rico): Maria de Lourdes Santiago Negrón, advocada i política porto-rinquenya.
1969 - Mogadiscio, Ayaan Hirsi Ali, política i escriptora neerlandesa d'origen somali, diputada del Parlament neerlandès.
1975 - La Corunya, Galícia: Cristina Saavedra, periodista espanyola.^[19]
1984 - Guantánamo, Cuba, Yargelis Savigne, atleta cubana especialista en salt de longitud i triple salt.

Necrològiques[modifica]

Països Catalans

1897, Madrid, Espanya: Rafael Maria Liern i Cerach, dramaturg valencià (n. 1832).
1905, Barcelona: Consuelo Giménez Escuder –Consuelo–, model d'ètnia gitana que retratà reiteradament el pintor Isidre Nonell.
1920 - Palma, Mallorca: Alexandre de Riquer i Ynglada, intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta (n. 1856).
1940, Sant Adrià de Besòs: Inés Jiménez Lumbreras, última dona republicana de la Presó de les Corts de Barcelona víctima de la repressió franquista (n. 1915 o 1916).^[20]
2010, Pozuelo de Alarcón, Madrid, Espanya: Luis García Berlanga guionista i director de cinema valencià (n. 1921).
2016, Barcelonaː Maria Pilar Busquet i Medan, política aranesa, síndica d'Aran (n. 1937).^[21]
2021, Valènciaː Alfredo Roselló, el Tio Fredo, humorista i cantautor xativí (n. 1950).^[22]

Resta del món

1460, Sagres, Regne de Portugal: Enric el Navegant, infant de Portugal i primer Duc de Viseu (n. 1394).
1868, Passy, prop de París (França): Gioachino Rossini, compositor italià (n. 1792).^[23]
1873, Madrid, Espanya: Eduardo Rosales y Gallina, pintor purista
1903, París: Camille Pissarro, pintor impressionista francès (n. 1830).^[24]
1943, París: Maurice Denis, pintor, artista interdisciplinari, crític i teòric de l'art francès.
1963, Calcuta, Índia: Margaret Murray, antropòloga britànica i egiptòloga.
1973,
- París: Elsa Schiaparelli, dissenyadora italiana que va dirigir una casa de moda a París (n. 1890).^[25]
- Darmstadt, Alemanya: Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (n. 1920).
- Saranac Lake, Lila Lee, estrella de cinema durant l'època del cinema mut.
1974, Neuilly-sur-Seine, França: Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (n. 1901).
1975, Leningrad: Olga Bergholz, poetessa soviètica i russa, prosista, dramaturga (n. 1910) ^[26]
1992, Aravaca, Espanya: Lucrecia Pérez, immigrant dominicana a Madrid, víctima de racisme i xenofòbia, el primer cas reconegut com a tal a Espanya (n. 1959).
1994, Prefectura de Shizuoka (Japó): Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució (n. 1924).
1996, Sydney (Austràlia): Bobbie Vaile, astrofísica i professora de física australiana
2008, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Paco Ignacio Taibo I, escriptor i periodista mexicà.
2011, Madridː Esperanza Pérez de Labrador, militant argentina pels drets humans, integrant del moviment Madres de Plaza de Mayo.^[27]

Festes i commemoracions[modifica]

Santoral: sants Mitre d'Ais, màrtir; Leandre de Sevilla, bisbe; Estanislau Kostka, jesuïta; sant Eugeni de Toledo, bisbe; Papa Nicolau I; Abó de Fleury, abat benedictí; Homobó de Cremona, laic; beats Maria Giner i Gomis, Robert Montserrat Beliart, màrtirs (1936).

Referències[modifica]

↑ Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
↑ «13 de novembre de 1951. Arribada del tren a La Pobla de Segur». Ajuntament de La Pobla de Segur. Arxivat de l'original el 2013-10-22. [Consulta: 11 juny 2012].
↑ «La Banda Trapera del Río, cançons immortals», 18-11-2016. [Consulta: 31 octubre 2021].
↑ «Massives manifestacions d'estudiants del Principat i Balears contra la LOU». Vilaweb, 13-11-2001. [Consulta: 12 juny 2012].
↑ «El "Nunca Máis" a la catàstrofe del "Prestige" torna a Santiago per exigir solucions i justícia». 324cat, 13-11-2004. [Consulta: 10 octubre 2022].
↑ «Futbolistas vascos se manifiestan en Bilbao junto a miembros de Batasuna-ETA» (en castellà). Libertad digital, 27-12-2008. [Consulta: 12 juny 2012].
↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 111. ISBN 978-84-96747-54-8.
↑ «Maria-Mercè Marçal i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
↑ «Agustí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].
↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
↑ «Erxleben, Dorothea Christiane (1715-1762)» (en anglès). History of Women Philosophers and Scientists. Paderborn University. [Consulta: 5 maig 2022].
↑ Knowles, Rachel. «Lady Caroline Lamb (1785-1828)». Regency History, 28-11-2012. [Consulta: 26 setembre 2020].
↑ Southcott, Jane. Sarah Anna Glover: Nineteenth Century Music Education Pioneer. Rowman & Littlefield, 2019, pàgina 20. ISBN 9781793606044.
↑ «Marguerite Long». Pristine Classical. [Consulta: febrer 2020].
↑ «Mary Wigman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 setembre 2022].
↑ «Norbertine Bresslern-Roth. Animal Painter (Accompanying booklet for the exhibition)» (en anglès). Universalmuseum Joanneum. Press office, 2016. [Consulta: 28 setembre 2021].
↑ Audisio, Emanuela. «Ginnastica, addio a Carla Marangoni: la campionessa che non amava le celebrazioni». Diari La Repubblica, 20-01-2018. [Consulta: 26 setembre 2020].
↑ Ferreira González, Mª Sandra. La revisión histórica en La lunga vita di Marianna Ucrìa (tesi). Universitat de Salamanca. Facultat de Filologia, juliol de 2015.
↑ «Cristina Saavedra». El Español. Bluper. [Consulta: 23 setembre 2020].
↑ Corbalán Gil, Joan. Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952). Cossetània Edicions, 2008, pàg. 95 i ss. (Col. El Tinter, 84). ISBN 9788497913508.
↑ «Maria Pilar Busquets i Medan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].
↑ «Mor el Tio Fredo, l'humorista i showman de l'escena valenciana». València Diari, 14-11-2021. [Consulta: 15 novembre 2021].
↑ «Gioacchino Rossini | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
↑ «Camille Pissarro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
↑ Nieto, Jessica. «El renacido surrealismo de Schiaparelli». Fuera de Serie, 22-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2020].
↑ Palau, David. «Olga Berghólz - Que sàpiga qui escolta aquestes pedres» (en castellà). L'espurna, 06-12-2019. [Consulta: 27 setembre 2020].
↑ Murió Esperanza Pérez Labrador, madre y esposa de desaparecidos en Argentina

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 13 de novembre

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:13 de novembre.

[1] Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.

[2] «13 de novembre de 1951. Arribada del tren a La Pobla de Segur». Ajuntament de La Pobla de Segur. Arxivat de l'original el 2013-10-22. [Consulta: 11 juny 2012].

[3] «La Banda Trapera del Río, cançons immortals», 18-11-2016. [Consulta: 31 octubre 2021].

[4] «Massives manifestacions d'estudiants del Principat i Balears contra la LOU». Vilaweb, 13-11-2001. [Consulta: 12 juny 2012].

[5] «El "Nunca Máis" a la catàstrofe del "Prestige" torna a Santiago per exigir solucions i justícia». 324cat, 13-11-2004. [Consulta: 10 octubre 2022].

[6] «Futbolistas vascos se manifiestan en Bilbao junto a miembros de Batasuna-ETA» (en castellà). Libertad digital, 27-12-2008. [Consulta: 12 juny 2012].

[:0-7] Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, setembre de 2009, p. 111. ISBN 978-84-96747-54-8.

[8] «Maria-Mercè Marçal i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].

[9] «Agustí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].

[10] Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.

[11] «Erxleben, Dorothea Christiane (1715-1762)» (en anglès). History of Women Philosophers and Scientists. Paderborn University. [Consulta: 5 maig 2022].

[12] Knowles, Rachel. «Lady Caroline Lamb (1785-1828)». Regency History, 28-11-2012. [Consulta: 26 setembre 2020].

[13] Southcott, Jane. Sarah Anna Glover: Nineteenth Century Music Education Pioneer. Rowman & Littlefield, 2019, pàgina 20. ISBN 9781793606044.

[14] «Marguerite Long». Pristine Classical. [Consulta: febrer 2020].

[15] «Mary Wigman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 setembre 2022].

[16] «Norbertine Bresslern-Roth. Animal Painter (Accompanying booklet for the exhibition)» (en anglès). Universalmuseum Joanneum. Press office, 2016. [Consulta: 28 setembre 2021].

[17] Audisio, Emanuela. «Ginnastica, addio a Carla Marangoni: la campionessa che non amava le celebrazioni». Diari La Repubblica, 20-01-2018. [Consulta: 26 setembre 2020].

[18] Ferreira González, Mª Sandra. La revisión histórica en La lunga vita di Marianna Ucrìa (tesi). Universitat de Salamanca. Facultat de Filologia, juliol de 2015.

[19] «Cristina Saavedra». El Español. Bluper. [Consulta: 23 setembre 2020].

[20] Corbalán Gil, Joan. Justícia, no venjança: els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952). Cossetània Edicions, 2008, pàg. 95 i ss. (Col. El Tinter, 84). ISBN 9788497913508.

[21] «Maria Pilar Busquets i Medan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 març 2020].

[22] «Mor el Tio Fredo, l'humorista i showman de l'escena valenciana». València Diari, 14-11-2021. [Consulta: 15 novembre 2021].

[23] «Gioacchino Rossini | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].

[24] «Camille Pissarro | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].

[25] Nieto, Jessica. «El renacido surrealismo de Schiaparelli». Fuera de Serie, 22-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2020].

[26] Palau, David. «Olga Berghólz - Que sàpiga qui escolta aquestes pedres» (en castellà). L'espurna, 06-12-2019. [Consulta: 27 setembre 2020].

[27] Murió Esperanza Pérez Labrador, madre y esposa de desaparecidos en Argentina

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]